La incertesa amb què ha ballat Junts per Catalunya feia presagiar un matí frenètic i diabòlic per escollir la presidència del Congrés dels Diputats. Les cròniques periodístiques vaticinaven una votació d’infart i d’emocions fortes. Però els set diputats de Junts han rebentat el globus a les 11 del matí quan s’han sumat a la majoria progressista escapçada el 23-J i han votat a favor de l’elecció de Francina Armengol com a pilot de la vida parlamentària, que ha obtingut 178 suports (PSOE, Sumar, ERC, EH Bildu, PNB i BNG). De retruc, aquesta suma ha llençat per terra les aspiracions de Cuca Gamarra, que ha aplegat 139 vots (PP, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària). Els populars han acabat llençant-se els plats pel cap amb Vox, que s’ha quedat sense una cadira a la Mesa. En resum, Junts s’estrena a Madrid practicant el joc de la política i, amb el moviment d’aquest dijous, dona esperances al PSOE i Sumar per fer president Pedro Sánchez. La legislatura ja camina, però falta l’os més dur: la investidura, que requerirà molta mà esquerra.
Primer, la presidència del Congrés; després, la investidura
L’entorn de Puigdemont s’ha encarregat de rebaixar l’impacte del vot positiu a les primeres de canvi afanyant-se a recordar que el sí a Armengol no pressuposa el sí a Sánchez. Diuen que són dos estadis completament diferents i que no es poden barrejar de cap de les maneres. En qualsevol cas, el gest de Junts sí que té càrrega simbòlica perquè —encara que sigui per la Mesa del Congrés— per primera vegada Waterloo s’asseu a jugar la partida amb el PSOE a la capital espanyola, i amb acord sobre la taula sota la denominació de “fets comprovables”. Un cop acabada la sessió, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha corregut a subratllar “el principi de desconfiança” que encara mantenen sobre els socialistes i que els fa ser “molt escrupolosos en les negociacions”. “Avui no hi ha cap conversa ni negociació pel que fa a la investidura”, ha reblat Nogueras per deslligar les dues carpetes.
L’actitud s’assembla a la d’Esquerra Republicana, de qui es presumia el vot favorable a Armengol, malgrat els intents dels portaveus republicans de no donar per “garantits” els seus suports. Els set de Gabriel Rufián insisteixen que ara comença “la segona fase” de la negociació, que implica una investidura. Ademés, aprofitant l’acord de Junts, els republicans evidencien que la negociació amb l’Estat és “l’única alternativa” i posen en valor els fruits de la taula de diàleg amb l’Estat. “Mai demanarem perdó per fer política”, ha assegurat el portaveu d’ERC en confirmar el pacte amb els socialistes.
L’elecció d’Armengol és un baló d’oxigen per al PSOE. Per als socialistes és una empenta per pensar que Pedro Sánchez pot repetir com a president del govern espanyol. Ho té més a prop que ahir, és una primera fita -per res definitiva- perquè la investidura són figues d’un altre paner. Al PSOE li tocarà tornar a suar sang amb Junts per Catalunya si vol mantenir-se a La Moncloa. Per desesperació del Partit Popular, el que ha deixat clar la votació dels 178 és que no hi ha cap majoria alternativa a Sánchez i que Alberto Núñez Feijóo està més aïllat del que es pensava. Sí que ha lligat Coalició Canària, però s’ha distanciat de Vox. Feijóo, que vol presentar-se a la investidura si el rei Felip VI li ho demana, avui li ha agafat les mides al banc de l’oposició.
Impuls del català, dues comissions i sense pacte per l’amnistia a canvi d’Armengol
El gruix dels acords dels independentistes catalans amb el PSOE es fonamenten en l’impuls del català a diferents nivells. Junts ha empès el govern espanyol, a través del ministre José Manuel Albares, a sol·licitar que el català, l’euskera i el gallec siguin llengües oficials a la Unió Europea. I això s’haurà de debatre a les institucions europees el 19 de setembre. Per posar un llacet a la votació, el PSOE també ha avalat que es normalitzi i es regularitzi l’ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats, a petició d’ERC i Junts. De fet, la flamant presidenta Armengol s’ha compromès a permetre-les des d'ara mateix després de parafrasejar Salvador Espriu a la cambra baixa. Ara caldrà veure com s'ho fa la presidència del Congrés, davant del risc que no hi hagi investidura, per aplicar el compromís amb l'ús de les llengües cooficials.
Al marge del debat lingüístic, Junts ha gratat al PSOE una comissió d’investigació dels atemptats del 17-A i, amb els republicans, una comissió sobre el cas d’espionatge Pegasus. Per sobre d’això, l’amnistia serà un dels elements nuclears de les pròximes setmanes. En un primer comunicat, Esquerra ha indicat que, per “desjudicialitzar el procés”, una de les vies és promulgar una llei d’amnistia. Al final, ho han acabat esborrant sense concretar quin compromís exacte han arrencat als socialistes. L'amnistia és més vertiginosa.
L’esquerra domina la Mesa; Vox en queda fora
El primer matchball del PSOE passava per controlar la Mesa del Congrés i ho ha aconseguit gràcies a la majoria plurinacional. Les nou cadires se les han repartit el PSOE (3), Sumar (2) i el PP (4) i això es tradueix en què l’esquerra dominarà els temps de l’òrgan de govern de la vida parlamentària. Ara bé, el contrapunt de la votació és que Vox n’ha quedat fora després que el PP es negués a prestar-los vots per una vicepresidència ultra, tal com va passar en l’anterior legislatura. El desacord entre els socis a la dreta en refreda les relacions ara que acaben de pactar en ajuntaments i comunitats autònomes.
Al marge de Francina Armengol com a presidenta, Alfonso Rodríguez de Celis (PSOE) en serà vicepresident primer, José Antonio Bermúdez de Castro (PP) com a vicepresident segon, Esther Gil (Sumar) ocuparà la vicepresidència tercera i Marta González (PP) ostentarà la vicepresidència quarta. Pel que fa a les secretaries, Gerardo Pisarello (Sumar) ocuparà la primera, Isaura Leal (PSOE) la segona, Guillermo Mariscal (PP) la tercera i Carmen Navarro (PP) la quarta.