El Consell per la República ha convocat aquesta tarda de dissabte una concentració davant del consolat d'Espanya a Perpinyà contra el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), arran de les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo que relacionen el CNI amb l'atemptat a la Rambla de Barcelona. A través d'un comunicat, la Delegació de Catalunya del Nord del Consell per la República ha exigit, per respecte a les víctimes, la veritat sobre els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils, així com la creació d'una comissió d'investigació europea independent.
Aquesta tarda s'han concentrat un centenar de manifestants davant del consolat d'Espanya a Perpinyà, convocats pel Consell per la República, per demanar la veritat sobre l'atemptat de la Rambla, també per exigir a les instàncies europees la creació d'una comissió d'enquesta independent.
Comunicat del Consell a la Catalunya Nord
"Una polèmica s’havia creat entorn de la responsabilitat dels serveis secrets d’informació de l’Estat espanyol, ja que no haurien transmès totes les informacions que tenien sobre un grup islamista en relació amb l’imam de Ripoll.
Una comissió d’investigació implementada pel Parlament de Catalunya arriba a la mateixa conclusió però les autoritats espanyoles no fan res al respecte. L’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo ha declarat en el marc d’un procés judicial per malversació, durant el qual, el dia 11 de gener del 2022 ha reconegut que el centre nacional d’intel·ligència espanyola havia estat informat d’aquesta amenaça terrorista. Davant del tribunal ha repetit que la intenció del CNI no era provocar un atemptat però sí “donar un ensurt a Catalunya”, per tal que es reclamés la protecció de l’Estat espanyol amb la intervenció de la policia espanyola. Cal saber que, des de l’Estatut d’autonomia del 1977, ratificat per la constitució espanyola del 78, el govern català de la Generalitat exerceix plenament la competència del poder policial al seu territori. Només en cas de mancança, l’Estat espanyol pot intervenir a demanda del govern de Catalunya, o en cas de pertorbacions o risc important per la seguretat de la població. No obstant, al 2017 el parlament de Catalunya va prendre la decisió de dur a terme, l’1 d’octubre, un referèndum sobre la independència de Catalunya, i en aquest cas l’Estat espanyol va realitzar diverses accions judicials i policials per impedir l’expressió democràtica del poble català sobre el seu futur polític. Segons l’excomissari de la policia espanyola, fou en aquest context i amb aquest objectiu, que no es transmeté la informació, cosa que provocà un bany de sang. Per respecte a les víctimes, exigim la veritat sobre els atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils, així com la creació d’una comissió d’investigació europea independent".
ERC i Junts reaccionen
Davant les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo, acusant el CNI d'estar darrere els atemptats del 17-A, l'independentisme ha donat un cop sobre la taula i ha reclamat explicacions. Ho ha fet des de Barcelona i també des de Madrid, on els grups parlamentaris d'ERC i Junts per Catalunya han registrat diverses peticions de compareixença, entre elles les del president Pedro Sánchez o la de l'exdirector de la intel·ligència espanyola, Félix Sanz Roldán. Villarejo ha assegurat que el CNI va fer qui no veia amb l'imam de Ripoll per donar "un ensurt" a Catalunya a les portes de la tardor del 2017.
Per una banda, el portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha presentat tres sol·licituds de compareixença al Congrés dels Diputats: les del president Pedro Sánchez, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán. En una piulada, Rufián ha demanat al govern espanyol explicacions "immediates" sobre les declaracions de Villarejo. El portaveu republicà també ha avançat que tornaran a impulsar les comissions d'investigació sobre els atemptats del 17-A, que van ser vetades rotundament i obstinadament. "El govern espanyol no pot callar", ha criticat.
Els mateixos passos ha seguit Junts per Catalunya. La seva portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, ha registrat tres peticions de compareixença: la de Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska i la ministra de Defensa, Margarita Robles, cartera de la qual penja el CNI. Volen que aclareixi el "coneixement del govern espanyol" sobre el que ha declarat Villarejo en seu judicial. En paral·lel, el seu portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, ha registrat dues peticions de compareixença per "explicar la posició del govern davant les greus afirmacions": també la de Marlaska i la de l'actual directora del CNI, Paz Esteban.