Diversos col·lectius estan convocant una protesta davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona el 17 d'agost, per exigir la "veritat" de l'atemptat gihadista del 2017. La reivindicació té el suport del Consell per la República, que ha cridat a assistir-hi. La concentració tindrà lloc a les 12 hores davant la seu situada al Passeig de Gràcia 90 sota el lema "5 anys del 17-A: Prou impunitat". "Encara queden moltes preguntes sense resposta. L’estat que va cometre omissions greus en la protecció de la vida, ara no vol garantir el dret a la veritat dels familiars de les víctimes. Donem suport a la concentració", ha indicat el Consell per la República.
⚠️Encara queden moltes preguntes sense resposta.
— Consell per la República Catalana (@ConsellxRep) August 11, 2022
📢L’estat que va cometre omissions greus en la protecció de la vida, ara no vol garantir el dret a la veritat dels familiars de les víctimes.
✊Donem suport a la concentració de @17AExigim#17AExigimResponsabilitats#PreparemNos pic.twitter.com/WwOH5cbOUa
La relació del cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i amb els cossos i forces de seguretat espanyols segueix essent la principal incògnita en els atemptats del 17-A, no resolta en el judici als tres acusats, i que va reviscolar amb les declaracions de l’excomissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo durant el seu judici a l’Audiència Nacional, quan va insinuar que el CNI va permetre donar un ensurt a Catalunya per intentar aturar el procés independentista.
La poca transparència va fomentar les incògnites. El 5 de març del 2018 el director del CNI, Félix Sanz Roldán, compareixia a porta tancada en la comissió de secrets oficials del Congrés per explicar la relació del centre amb Es-Satty. El PP, Ciutadans i el PSOE van impedir la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats que havien sol·licitat els independentistes catalans.
A més, la sala penal de l’Audiencia Nacional va qualificar de “teoria conspirativa” i “sense suport fàctic” que quasi tres anys després de les investigacions pels atemptats de Barcelona i Cambrils, el 17 i 18 d’agost del 2017, es demanessin més proves per aclarir si l’imam de Ripoll Abdelbaky es-Satty realment va morir en l’explosió d’Alcanar (amb Youssef Aalla); la implicació del CNI, així com possibles responsabilitats policials i polítiques. Totes aquestes proves, descartades, les demanava l’advocat Jaume Alonso Cuevillas en nom de Javier Martínez i la seva dona, pares del Xavier, el nen de tres anys assassinat per atropellament amb catorze persones més pel gihadista de Ripoll Younes Abouyaaquob, amb una furgoneta a la Rambla, i el qual va ser abatut dies després pels Mossos.