Diverses autoritats de la Catalunya Nord i també del Principat han protagonitzat aquest dimecres una protesta davant la prefectura de Perpinyà (equivalent a una delegació del govern), contra la decisió del Tribunal de Montpeller de prohibir l'ús del català als plens municipals. A la trobada hi han assistit els batlles nord-catalans que van impulsar l'ús de l'idioma, com el d'Elna, Nicolas Garcia, i regidors com Pere Manzanares, així com el conseller exiliat Lluís Puig i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. També ha tingut el suport del Consell de la República i Òmnium. Els concentrats portaven una pancarta amb el lema Fem viure el català. 

Els assistents han reivindicat el dret d'utilitzar el català "amb normalitat" a tota la Catalunya Nord, des del Rosselló a l'Alta Cerdanya. Els consistoris que han començat a recuperar el català als plens municipals són els d'Elna, Els Banys, Sant Andreu de Sureda, Tarerac i Portvendres. 

La batllessa dels Banys, Maria Costa, ja ha fet diverses declaracions indicant que seguirà parlant en català als plens, cosa que ha estat molt celebrada a la xarxa. "Jo personalment, i suposo que també serà el cas de tothom, continuo [parlant en català]. No farem el pallasso de canviar d'idioma per fer cas als francesos i no sé què. De cap manera", ha indicat.

No tots els ajuntaments seguiran necessàriament la mateixa estratègia. L'Ajuntament de Portvendres modificarà l'article del seu consistori, i farà primer els plens en francès i després en català. Tot plegat va en la línia de la valoració que sosté l'advocat que porta el cas, Mateu Pons, que assegura que malgrat la decisió judicial, la sentència obre la porta de manera "implícita" a parlar primer en francès i després traduir-ho al català. En canvi, els altres tres ajuntaments, no: exigeixen poder expressar-se primer en català.

Ara els batlles nord-catalans poden apel·lar al Tribunal de Tolosa de Llenguadoc. Si tampoc els donés la raó, podrien recórrer al Consell d'Estat. I si aquest també tanqués la porta al català, podrien portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans.