La intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), el 10 de març de 2015, per les autoritats del Principat d’Andorra —que van donar per bona la nota d’alerta de les autoritats nord-americanes sobre indicis de blanqueig de capitals al banc, cas jutjat i a l'espera de sentència—, així com la posterior liquidació, és un episodi excepcional i amb capítols foscos pendents d’aclarir. ElNacional.cat ha obtingut nous documents que certifiquen que els titulars de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, així com l’ex CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, van rebre pressions de la denominada policia patriòtica, que dirigia el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè els aportessin de forma il·legal dades bancàries de la família Pujol Ferrusola i de suposats comptes que tenien Artur Mas i Oriol Junqueras.
🔴 NOVA INFORMACIÓ: Un document del Ministeri de l'Interior fixa línies d'investigació contra els Pujol i empresaris catalans
Les pressions van ser almenys un any abans que la BPA fos intervinguda, com la seva filial, el Banco Madrid, comprat a la Kutxa el 2010, i també dissolt. Al final, la policia del PP va aconseguir la captura de pantalla dels comptes dels Pujol, l’estiu del 2014, que van regularitzar 3,1 milions d’euros. Ara, també es descobreix que la delicada situació de l’entitat va ser aprofitada per la Fiscalia Anticorrupció per obtenir dades dels clients del banc espanyol fins a abril del 2014, que estava en ordinadors a Andorra.
Sense jutjat
A més, cap jutge espanyol no vol saber res de la querella presentada per l’ex CEO de la BPA contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo, l’exministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i excàrrecs del seu equip. S’ha convertit en una querella-zombi: fa més d'un any que no és acceptada ni arxivada per cap jutjat. El jutge Manuel García-Castellón ha rebutjat diversos cops investigar la denúncia per extorsions, coaccions i xantatge d’agents de la policia patriòtica, malgrat que ha enviat a judici l’exministre d’Interior Fernández Díaz i excàrrecs del seu equip, com ara Francisco Martínez, llavors secretari d’Estat de Seguretat, per haver usat la policia espanyola contra l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, per evitar que difongués informació comprometedora per al partit.
Només una batlle d’Andorra investiga l’expresident Mariano Rajoy i els seus exministres per la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Això no obstant, fa mesos que el seu interrogatori està bloquejat en jutjats espanyols. D'aquesta querella en parla el comissari Villarejo amb Martínez en una conversa enregistrada el 22 d'agost de 2014. "A ella l'estan portant a l'hort [referint-se a Vicky Álvarez]. La querella va dirigida contra l'esborrany [el fals informe de la Udef] i les seves converses amb Alicia [Sánchez-Camacho]", declara Villarejo, i fins i tot sosté que "han parlat amb el fiscal Grinda i el jutge Pijuan, el del cas de l'esborrany", referint-se al jutge del cas Palau, que ara exerceix a Andorra, i que no va caure en el parany d'acceptar un informe fals de la policia patriòtica.
🔒 Més documentació confidencial: documents secrets incriminen el govern Rajoy en l'Operació Catalunya contra l'independentisme
Coaccions documentades
La brigada política creada pel govern de Mariano Rajoy va enviar agents a Andorra per investigar si la família de l’expresident Pujol tenia comptes a Andorra com a mínim des del 2012. Així consta en notes informatives que s’enviaven a alts càrrecs del Ministeri de l’Interior, com en converses enregistrades pel comissari jubilat Villarejo amb el llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, entre els anys 2013 i 2014. Primer, amb les pistes que els va donar l’empresari català Javier de la Rosa, que titlla de “mercenari”, i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Vicky Álvarez, “una pessetera”, segons Villarejo.
En concret, en una nota informativa, datada el 29 de desembre de 2012, la policia sosté que ja ha fet gestions amb bancs andorrans, i que no es pot donar tota la informació fins que prescriguin perquè suposadament hi tindrien comptes el marit de María Dolores de Cospedal, líder del PP, i el rei Joan Carles I, a través del seu amic Josep Cusí, com va revelar El Confidencial, gairebé deu anys després i quan ja no era cap d’Estat (va abdicar 19 de juny de 2014).
Hi afirma: "Ingressos no declarats a Hisenda, paralitzada la recerca també sobre el clan Pujol fins que prescrigui, ordenat per la Superioritat, per aparèixer tant ILH (marit de MDC) com el seu nebot com a perceptors d'aquests fons. D'aquí ve que s'insisteixi en la conveniència de corregir aquests errors. Resulta totalment inoperant ocultar tan important informació, així com la referida a la qual ve facilitant els col·laboradors de la banca andorrana sota un malentès criteri proteccionista, tota vegada, que, en un cas, ocultant els vincles d'altes institucions de l'Estat amb el mateix banc que utilitza el clan Pujol i/o els negocis privats d'un cònjuge obstaculitzaran greument el projecte AEC [Activitats a Catalunya]".
🔒 Més informació: l’Operació Catalunya va investigar la Sagrada Família i va ensopegar amb un afer d’Urdangarin
Anticorrupció i l’ambaixada a Andorra
Paral·lelament a la guerra bruta de la policia patriòtica, la Fiscalia Anticorrupció no va perdre l’oportunitat d’actuar, just quan la BPA feia una setmana que havia estat intervinguda i era gestionada per administradors judicials; no pels seus titulars. El 16 de març de 2015, els fiscals José Grinda i Juan José Rosa acorden ampliar les diligències d’investigació 7/2015 i demanar informació dels clients del Banco Madrid per aclarir les informacions sobre suposat blanqueig de capitals de l’entitat, segons un informe del Sepblac. Es demana permís al Banc d’Espanya, ja que el Banco Madrid també va ser intervingut per l’efecte de la BPA. Es descobreix que les dades més antigues del banc, fins a l’abril del 2014, les té l’entitat andorrana. I la policia espanyola demana als administradors de la BPA, que autoritzin a donar-la, tot i que l’assessoria jurídica del banc no ho veu clar. Tot tira endavant, i la policia espanyola demana que les dades s’entreguin a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, on hi ha Celestino Barroso, inspector de la policia i agregat del Ministeri de l’Interior, acusat posteriorment pels directius de la BPA d’haver-los extorquit perquè donessin els comptes dels Pujol (difós per El Mundo i confessat dies després per l’expresident, el juliol de 2014).
Finalment, l’entrega de les dades bancàries es realitza el 24 de març de 2015, acció que s’inicia al matí, unes quatre hores abans que la batlle i el fiscal d’Andorra donin el seu vistiplau a complir aquesta comissió rogatòria internacional de facilitar dades bancàries a autoritats espanyoles. Per aquests fets, els titulars de l’extinta BPA van posar una querella per prevaricació contra la jutgessa d’Andorra, de la qual es desconeix la seva tramitació. Un dia abans, els fiscals anticorrupció van vincular les suposades investigacions obertes al Banc Madrid amb la investigació que ja dirigia des del 2011 el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, sobre el cas Emperador, causa per blanqueig de l’empresari xinès Gao Ping.