L’Audiència Nacional ha obert judici oral contra l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, a qui acusa d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals en un cas en què es jutjarà també José Ramón Prado Bugallo, narcotraficant conegut com a Sito Miñanco, i 47 persones més. L’anunci es fa pocs dies abans que Boye s’encarregui d’una de les vistes clau en el torcebraç que Puigdemont protagonitza a Luxemburg per defensar la seva immunitat. L'Audiència ha confirmat la interlocutòria malgrat que el passat mes de setembre Boye va demanar practicar noves diligències a la investigació o el sobreseïment de l’acusació contra ell per falta de consistència de les proves, que se sustenten en la declaració de dos dels imputats.

Tot plegat arrenca el 6 de febrer del 2017 quan la policia va requisar 889.620 euros als equipatges de cinc de les persones processades en aquest cas. Des del primer moment, un d’ells, Manuel González Rubio en va assumir la propietat i va explicar que portava aquests fons a Colòmbia on estava muntant una empresa. Per defensar-se de les acusacions contra ell i la resta dels implicats va acudir al despatx de Boye, de qui ja era client des del 2010 arran de les seves activitats com a empresari. Per aquesta raó, la defensa argumenta que Boye “no tenia motiu per sospitar” de l’origen ni de l’objectiu del capital intervingut”, atès que coneixia la seva activitat empresarial i la seva solvència.

La defensa de Boye assegura que els diners eren de González Rubio i que així ho demostren tant les proves recollides com les escoltes policials. Per contra, la instrucció sosté que els diners no eren de González Rubio sinó de Sito Miñanco, a qui situa al capdavant d'una organització criminal que va intentar introduir 4 tones de cocaïna a Espanya, i per a qui aquest empresari actuaria com a correu. 

Canvi de declaració

A la instrucció es responsabilitza Boye de blanqueig de capitals en concurs amb un delicte continuat de falsificació en document oficial, i es fonamenta aquestes acusacions en les declaracions de dos dels acusats, González Rubio -suposat propietari dels diners- i Manuel Puentes Saavedra. Tots dos asseguren que junt amb Sito Miñanco van mantenir reunions al despatx de Boye per confeccionar els contractes falsos que havien de servir per blanquejar els diners. La defensa assegura que aquestes declaracions són falses i recorda que Puentes Saavedra, després de canviar la seva declaració prèvia de “foma radical” per inculpar Boye, va quedar en llibertat. A més, no es va informar, com s’havia acordat, les autoritats colombianes que aquest testimoni podria haver participat a aquell país en un assassinat. “Va aconseguir llibertat i impunitat, la recompensa és enorme inclús a risc de la cooperació jurídica internacional amb Colòmbia”, assegura. Pel que fa González Rubio amb la seva declaració, s’autoexculpa i deriva tota la responsabilitat en terceres persones, entre les quals, Boye.

Localització dels mòbils

Davant de les afirmacions d'aquests testimonis, la defensa de l'advocat assegura que aquelles reunions no es van produir mai i ho demostra amb informes pericials en què se situa on eren els mòbils de les persones afectades en els dies i hores que assenyalades. Aquest informe demostra que les reunions no es van poder produir, que persones que suposadament van assistir-hi no es van trobar al despatx de Boye en els dies i hores indicades i que, de fet, Gonzalez Rubio ni tant sols estava a l’Estat espanyol, mentre que Sito Miñanco no era a Madrid.

Aquestes localitzacions quedarien a més, segons l’escrit, en bona part ratificades per un contra informe encarregat per la fiscalia, i conclouen, entre d’altres punts, que González Rubio no va coincidir mai al despatx de Boye amb Sito Miñanco, ni tampoc Puentes Saavedra. Per tant, s’assegura que és “absolutament fals” els que s’afirma en les dues declaracions incriminatòries.

"Testimonis falsos"

L’escrit amb la petició de sobreseïment presentat per la defensa el mes d'octubre carrega contra la instructora del cas i conclou que la incriminació de Boye es basa “únicament i exclusivament en les declaracions dels coprocesats Manuel Puentes Saavedra i Manuel González Rubio”. Segons la defensa de l’advocat aquestes declaracions tenen finalitats espúries en el cas de Puentes Saavedra i d’autoexculpació, en el cas de González Rubio. En aquest sentit, recorda la jurisprudència en relació de declaracions de coimputats que, com a acusats, no tenen obligació a dir la veritat i poden callar o fins i tot mentir, segons el TC.

El text retreu que la instructora, María Tardón, no hagi abordat les investigacions pertinents per verificar aquestes versions. No només això, la responsabilitza d’haver omès dades que actuen com a contraindicis. Acusa la instructora de basar les conclusions i la interlocutòria de processament en declaracions que només es corroboren l’una a l’altra, però sense que s’hi apliqui els principis de contradicció -atès que Boye no va poder ser present en cap de les dues declaracions per confrontar el que s’hi deia- i la “mínima corroboració” -atès que, a parer de la defensa, no estarien corroborades per les diligències de la investigació practicada-. “És més, com s’ha vingut insistint, documentant i provant, és just el contrari: aquests testimonis han estat absolutament desvirtuats i són, per definició, falsos”, rebla.

L’escrit presenta altres informes que corroboren la defensa. Subratlla que no va veure delicte de blanqueig de capitals ni la secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals, ni el SEPBLAC, ni la Secretaria de Pol´tiica Financera, ni l’Advocacia de l’Estat , ni el Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Instrucció parcial i inquisitorial

Per tot plegat, la defensa de Boye va demanar la revocació de les conclusions i el reenviament de les actuacions al jutjat per practicar diligències “essencials i imprescindibles” abans de tancar la investigació. De fet, assegura que la instrucció ha estat “parcial i inquisitorial”, que s’hi ha practicat “només les diligències de signe presumptament incriminatori” i obviant o denegant sistemàticament aquelles que poguessin afavorir la defensa.

Argumenten que s’ha impedit incloure les declaracions d’un dels testimonis -José Luis Correa Hincapié- que demostrarien que “els diners no pertanyien a cap organització criminal ni, molt menys, procedien del narcotràfic” i que corroborarien la versió oferida per Boye.

Per aquesta raó, l’advocat va reclamar, entre d’altres, un detallat llistat de proves documentals a Espanya i a Colòmbia, i declaracions a testimonis i pèrits, així com el llistat de visites que han rebut a la presó, “inclosos agents de policia”, dos dels acusats, Manuel Pedro González Rubio i Manuel Andrés Puentes Saavedra.

“Sense aquestes diligències resultarà impossible satisfer els mínims que han d’estar garantits als efectes de poder exercitar una defensa material que permeti al meu mandat desmuntar les falses premisses sobre les quals s’ha construït el processament i es pretén construir l’acusació”, adverteix.