Després que la nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, anunciés al seu primer discurs que permetria parlar en català, basc i gallec als diputats, des del País Valencià, els partits de dretes van posar el crit al cel per una suposada discriminació a la llengua valenciana, considerant que aquesta i la catalana no són el mateix. Així, PP i Vox des del Govern de la Generalitat Valenciana es van erigir en els defensors del valencià, mentre que Armengol ha acabat arribant a un acord amb el socialista i expresident Ximo Puig per acceptar una doble denominació de la llengua "català-valencià", una decisió no exempta de polèmica. Així, si fins al 17 d'agost —dia en què es va constituir la nova mesa del Congrés— des del perfil oficial de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (que controla Vox, després d'un pacte amb el PP) només feien servir el castellà per a les seves publicacions, des d'aquell dia sí que publiquen el mateix missatge en les dues llengües, tot i que la versió valenciana està plena de faltes d'ortografia, fet que suposa una manca de respecte cap a la llengua per part de les institucions. 

El mateix 17 d'agost, aquest perfil escrivia "La app de que localisa" en lloc de "L'app que localitza", i tampoc no va posar l'accent a la paraula "posidònia", mentre que a la paraula "mes", que no en porta, sí que n'hi van posar. Aquest missatge va passar una mica desapercebut a les xarxes socials, el perfil té uns 12.000 seguidors, però un altre publicat aquest dimecres ha estat la gota que ha fet vessar el got: "José Luis Aguirre aborda en les confraries de peixcadors la situació del sector en la Comunitat Valenciana" s'hi llegeix. Un missatge amb faltes d'ortografia que ha provocat una gran indignació a les xarxes socials. Tot i que la majoria dels missatges que reaccionen a aquesta publicació són per criticar-la, també n'hi ha d'altres que celebren que aquest perfil oficial estigui escrit segons les conegudes com a Normes de Puig, unes normes ortogràfiques del valencià elaborades el 1971 per distanciar-se de les oficials del 1932, les Normes de Castelló. "Ara toca que el Conseller escomençe a prendre cartes en el assunt i done un pas al front en les Normes del Puig per a lliberarnos del catalanisme", escriu un dels usuaris. Barrera, però, només fa servir el castellà a les seves publicacions. 

A banda d'aquestes dues piulades a Twitter, la conselleria també n'havia publicada una tercera, on s'hi podia llegir “Analisa l’eixecució de proyectes en marcha” en lloc d'"Analitza l'execució de projectes en marxa". Aquesta piulada, però, ja ha estat esborrada de la xarxa social. 
 

El cas de Menorca 

El País Valencià no és l'únic territori dels Països Catalans on la ultradreta ha arribat al poder amb capacitat d'influir sobre el PP. També ho ha fet a les Illes Balears i, concretament a Menorca, un conseller popular defensa a ultrança que el català no és la llengua de l'illa, i aposta per fer servir l'article salat, per exemple, als textos oficials. A més, al municipi d'Es Castell, on governa el PP, la salutació del programa de festa major del seu batlle també estava farcit de faltes d'ortografia, com ara "fetxa" en lloc de "data" o "vesins" per "veïns", fet que també va generar moltes crítiques i algun aplaudiment.