Les generals van ser durant molts anys les eleccions del PSC. Des del 1977, els socialistes catalans van guanyar la cursa al Congrés dels diputats en 10 convocatòries consecutives. Van liderar aquest pols durant més de 30 anys, en els quals els bons resultats que garantia Catalunya, junt amb els d'Andalusia, es van convertir en els puntals imprescindibles de les grans majories del PSOE a l'Estat. Això va ser així fins al 2011. Aquell any, en un context de victòria per majoria absoluta de Mariano Rajoy a tot l'Estat, Convergència i Unió (CiU) va aconseguir el sorpasso. Amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant, CiU va sumar 16 diputats, dos més que el PSC, que va passar dels 25 escons aconseguits el 2008 a 14 diputats. A partir d'aquí, la caiguda socialista va continuar el 2015 i el 2016, quan el PSC va tocar fons amb 7 diputats en ple procés independentista, mentre els comuns aconseguien guanyar els comicis arravatant-li el lideratge de l'esquerra. El 2019, en plena ressaca del procés, va començar la remuntada, i aquest 23 de juliol el PSC confia recuperar la primera posició que havia ostentat durant 30 anys. 

Les enquestes apunten que els socialistes podran aconseguir sense problemes una victòria clara a Catalunya. El darrer sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicat aquesta setmana, assenyala que el PSC guanyaria clarament les eleccions i passaria dels 12 escons aconseguits el 2019 a una forquilla que es mou entre els 16 i els 18 diputats, mentre que ERC, que va aconseguir la victòria fa quatre anys amb 13 escons, cauria fins a 8-10 diputats.

Les enquestes no fan més que reflectir una tendència que el PSC ja ha marcat a les urnes. Després de guanyar el 2021 les eleccions al Parlament, el passat mes de maig les municipals van demostrar el bon moment en què es troba aquest partit al territori. La formació de Salvador Illa va aconseguir 712.900 vots, un 23% dels sufragis, a molta distància de Junts, que amb 552.000 vots va quedar en segona posició. Aquells comicis van demostrar, com ja és habitual, que els socialistes regnen sense discussió al cinturó roig de Barcelona, però també els van donar la victòria als consistoris de Girona, Tarragona i Lleida, a més de fer-se amb el govern de Barcelona, amb l'ajuda d'un curiós tàndem integrat per comuns i el PP.

Sánchez-Feijóo

A més, el bon moment que viu el PSC a Catalunya s'ha convertit també en un dels trumfos amb què compta el PSOE el 23 de juliol, un peça clau, que ha de demostrar que, tot i haver cremat el graner d'Andalusia, a Catalunya els vots socialistes tornen a brollar. Des del punt de vista estratègic, tampoc no hi haurà massa diferències entre PSOE i un PSC que històricament ha viscut la seva pròpia campanya. També a Catalunya l'objectiu a abatre és el PP. No hi ha una especial preocupació per la confrontació amb els independentistes, que ja es confronten prou entre ells mentre enfilen un descens en caiguda lliure, i que a última hora poden ser socis imprescindibles al Congrés. La diana està dirigida als populars. Els socialistes aspiren a aconseguir una diferència de, com a mínim, 10 escons amb el PP a Catalunya. I ara mateix ho tenen a l'abast, segons les enquestes. El sondeig del CEO d'aquest dimecres pronosticava entre 6 i 8 escons per al PP -que actualment en té tres-, enfront la forquilla de 16-18 que concedeix al PSC. 

L'objectiu és aconseguir mobilitzar fins al darrer vot socialista i això es traduirà en un discurs basat en advertir insistentment que aquests comicis han de decidir si el proper president és Pedro Sánchez o Alberto Núñez Feijóo. Segons els estudis amb què treballa aquesta formació, 7 de cada 10 catalans davant d'aquesta disjuntiva aposten per Sánchez. Aquest és fil central de l'argumentari socialista que, a més, inclou picades d'ullet al votant dels comuns, advertint-los que si volen Sánchez com a president, el millor és votar-lo a ell directament "sense intermediaris".

Batet-Illa

La candidata del PSC és, de nou, la presidenta del Congrés dels diputats, Meritxell Batet, que es va estrenar com a cap de llista el 2016, en substitució de Carme Chacón, i va repetir també en les dues convocatòries del 2019. El número dos serà el ministre de Cultura, Miquel Iceta, exiliat a la política espanyola després d'encarnar durant el procés un contundent posicionament contra l'independentisme que el va alinear amb el PP i Cs i va fer volar pels aires qualsevol pont de diàleg. El tercer lloc l'ocupa la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, un dels pesos pesats del partit, exalcaldessa de Gavà i representant de la potent federació del Baix Llobregat. 

Amb tot, un dels protagonistes de la campanya, al costat de Batet, serà el primer secretari del partit, Salvador Illa, que escalfa a la banda des de fa mesos per córrer la cursa al Parlament, i que en aquests comicis compartirà bona part dels actes polítics que els socialistes convocaran cada tarda.