El PSC mou fitxa enmig del cas Laura Borràs. El partit de Salvador Illa ha presentat aquest dilluns una iniciativa que planteja modificar la llei sobre assignacions temporals i pensions als presidents del Parlament i busca eliminar les pensions vitalícies que anaven lligades al càrrec, així com reduir i limitar els imports. La llei actual del 1988, modificada el 2003, preveu que quan un president abandona el càrrec cobri el 80% del sou durant la meitat del temps que l'ha exercit o un mínim de 4 anys. Els socialistes proposen que sigui del 20% i durant 6 mesos. En el cas de la jubilació, a partir dels 65 anys ara cobren una pensió vitalícia del 60% si han exercit un mínim de 2 anys, mentre que el PSC vol que sigui un 10% durant sis mesos. La reforma plantejada arriba quan s'acaben de complir dos anys de la presidència de Laura Borràs, si bé està suspesa des del juliol passat. Amb l'actual llei podria estar en qüestió si té dret a la pensió vitalícia, ja que requereix un mínim de dos anys al càrrec.

En tot cas, la reforma sí que afectaria cinc expresidents actualment vius: Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent. En l'exposició de motius del text que ha registrat el PSC avui dilluns, el grup parlamentari socialista argumenta que les circumstàncies que van donar sentit a la llei del 1988 "han canviat notablement". "No trobem en l'actualitat presidències exercides per persones de llarga trajectòria política en la lluita per la recuperació de les institucions democràtiques i que poguessin haver trobat seriosos impediments, degut a les seves carreres de cotització, per atendre les necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen a les altes funcions exercides, que eren l'element nuclear de l'objecte de la llei", afirmen.

En roda de premsa aquest dilluns, la portaveu del PSC, Èlia Tortolero, ha defensat la proposta dels socialistes perquè les pensions vitalícies per a expresidents de la cambra són "un reflex d'altres èpoques". Tortolero ha argumentat que "la ciutadania i la gent del carrer no entenen certs privilegis" i que per tant cal eliminar-los. A més, ha insistit que és una proposta que "no va en contra de ningú ni és per cap cas en concret", en referència a Laura Borràs. En tot cas, també ha reconegut que per ara els socialistes no s'han plantejat modificar altres privilegis com les dietes dels diputats, o les pensions que reben els expresidents de la Generalitat, tot i que no tanquen la porta a treballar aquestes qüestions.

Suport i escepticisme dels grups

Els posicionaments dels partits respecte aquesta iniciativa no han trigat a arribar, i han estat majoritàriament positius. Primer han estat els comuns, qui han aplaudit la proposta descrivint-la com a "bona". El portaveu Joan Mena ha dit que la seva formació "està estudiant la proposta", però que en tot cas creuen que "ja és hora d'acabar amb els privilegis desfasats en el marc del Parlament". Per la seva banda, ERC ha assegurat que estudiaran i valoraran la mesura, amb la disposició de fer aquelles "reformes necessàries". Però han enviat un missatge d'alerta: als republicans els preocupa que aquesta iniciativa tan sols desprestigiï la cambra catalana, per la qual cosa ha exigit ampliar el focus. "Creiem que la visió s'ha de fer conjunta, global, amb una mirada àmplia", ha demanat, indicant que a altres institucions on també es donen casos que cal resoldre.

Des de Junts, s'ha vist amb una mica més d'escepticisme. El portaveu Josep Rius ha explicat que estan "disposats a escoltar" si la reforma pretén racionalitzar les institucions, i n'ha reclamat fer un debat "seriós, rigorós i des del consens". Ara bé, també s'oloren la possibilitat que darrere del moviment hi hagi "oportunisme polític". "No sembla que l'objectiu sigui millorar les institucions", ha llançat. Davant la coincidència que la proposta arribi després del judici a Laura Borràs —a l'espera de la sentència—, Rius ha manifestat que "si és una reforma ad hoc, no ens hi trobaran".