Sense acord encara pels pressupostos de la Generalitat, els que ja han pogut prosperar són els comptes del Parlament. Això sí, la votació de la cambra no ha tirat endavant sense certes dificultats. I és que, si en un principi l'aliança de PSC, ERC i Junts havia d'atorgar una majoria molt còmoda per aprovar els pressupostos, els de Borràs i Turull s'han despenjat gairebé a l'últim moment i han obligat els socialistes i els republicans a quedar-se sols. Junts ha acabat optant per l'abstenció (després d'haver aprovat el projecte a la Mesa ampliada del passat 29 de setembre) juntament amb Cs i el PP, mentre que Vox, la CUP i els comuns s'han decantat pel 'no'.

El principal escull que ha complicat l'escenari pressupostari és el de la regularització de les dietes, és a dir els desplaçaments dels diputats, que no estan subjectes a IRPF i, per tant, no tributen en el total de la seva retribució. De fet, aquest plus es cobra encara que no es facin viatges i actuen com a complement salarial. La polèmica per les indemnitzacions que reben els representants per aquestes qüestions encara no s'ha resolt del tot. És cert que els grups han acordat la reducció progressiva d'aquestes indemnitzacions perquè passin a l'assignació fixa, i que els pressupostos de l'any vinent estableixen que una part de les dietes es comptabilitzi a partir de gener dintre dels sous dels diputats (que sí que tributen). Però l'any passat els grups parlamentaris es van comprometre a aconseguir que al següent exercici totes les dietes passessin a tributar, iniciativa que encara no ha prosperat.

La falta d'acord entre els grups s'ha fet palesa al llarg del debat, amb crítiques per part de Junts, la CUP i els comuns. Per la seva banda, el diputat de Junts Jordi Munell ha argumentat l'abstenció del seu grup perquè, segons ha dit, "no s'ha abordat d'una vegada per totes" la regularització de les dietes. "Qui pressupost passa, any empeny", ha criticat Munell, que ha dit que troba a faltar més sentit institucional dels partits. La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha criticat que el Parlament s'afanyi per resoldre qüestions que afecten els treballadors de la cambra, en referència a les llicències per edat, però en canvi "miri a una altra banda quan l'escàndol afecta diputats". També s'ha queixat que els cupaires hagin presentat tres propostes en aquesta línia el darrer any però no se'ls hagi fet cas. I la diputada dels comuns Susana Segovia ha criticat el "sou encobert" que suposen les indemnitzacions, assenyalant especialment els grups representats a la Mesa als quals ha demanat responsabilitat.

Els detalls dels pressupostos del Parlament

El pressupost del Parlament per a l'any 2023 és de gairebé 67 milions d'euros, una xifra que ha registrat un increment del 2,13% respecte a l'any passat. Segons ha explicat la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, malgrat l'augment de recursos per als comptes per a l'any vinent s'ha intentat seguir un criteri de "contenció". L'apartat que ha registrat un increment més gran és el de despeses corrents de béns i de serveis, que augmenta en un 28,35% i que s'ha establert principalment per sufragar la pujada en el cost de l'energia. En canvi, l'apartat de personal ha baixat lleugerament malgrat incorporar la mensualitat de la indemnització per les dietes i l'augment de sou en un 2% a treballadors i funcionaris. Escarp ha remarcat que en l'elaboració dels comptes s'ha fet una anàlisi de la bretxa salarial de gènere, que ha assenyalat que és negativa en gairebé tots els grups estudiats. El ple també ha aprovat els pressupostos del Síndic de Greuges, del Consell de Garanties Estatutàries i el de la Sindicatura de Comptes, els quals han pujat en tots tres casos.