El PSC guanyaria les eleccions al Parlament, ampliant la victòria del 2021, si es traslladen els resultats que van obtenir els partits catalans a les municipals del 28 de maig, mentre que Junts seria la primera força independentista a l’hemicicle, superant a ERC. Els comuns, en canvi, serien el quart partit a la cambra catalana en nombre d’escons i el PP ressuscitaria, passant dels seus tres diputats actuals a fins a 11, a costa de la desaparició de Ciutadans i també d’una davallada de Vox.

Cal tenir en compte que aquesta translació dels vots de les municipals a unes eleccions al Parlament que no tindran lloc fins d’aquí any i mig, el 2025, si Pere Aragonès esgota la legislatura, no s'ha de correspondre exactament a la realitat, ja que hi intervenen altres factors que poden fer que el vot entre les municipals i les autonòmiques sigui diferent. Per exemple, en les darreres eleccions del 14-F del 2021, la participació va ser del 53,2%, encara més baixa que a les municipals del 28-M, però en aquests comicis hi té una gran importància el candidat que encapçala la llista per optar a l’alcaldia i, a més, hi ha una quantitat molt rellevant de vots que van a parar a partits municipalistes (com ara Tot per Terrassa o Independents per la Selva) que després no concorren a les eleccions al Parlament.

El PSC es consolidaria com a primera força al Parlament 

D’aquesta manera, amb els 712.949 vots que va aconseguir el PSC a les eleccions municipals arreu del país, 60.000 més que els 652.858 del febrer del 2021 quan ja es va convertir en la força més votada al Parlament, els socialistes es consolidarien com a la primera força a la cambra catalana i incrementarien en tres els seus diputats, passant dels 33 actuals a 36.

D’aquests 3 diputats, traslladant els resultats de les municipals en unes autonòmiques, 2 serien a la demarcació per Barcelona. En aquestes darreres municipals el PSC va aconseguir majories absolutes a diverses ciutats importants de l’àrea metropolitana, a banda de victòries a capitals de comarca que suposen una suma important de vots, als quals se’ls ha de sumar els 131.923 per a Jaume Collboni a Barcelona. La millora dels resultats a Girona, sent la força més votada a la capital no li ha bastat per sumar un nou diputat al Parlament i es mantindrien amb 3; igual que a Lleida, on conservarien també 3 diputats. En canvi, per Tarragona, veurien incrementada la seva representació passant dels 4 diputats actuals a 5. 

Junts: mateixos 32 diputats amb una petita diferència en el repartiment

Junts per Catalunya seria la segona força al Parlament i conservaria els 32 diputats que ha tingut aquesta legislatura. Per la demarcació de Barcelona, Junts aconseguiria els mateixos 16 escons que el 2019 si traslladem els resultats de les municipals, ja que si bé ha experimentat una forta pujada a la capital amb la victòria de Xavier Trias, en altres ciutats i pobles el seu suport s’ha vist reduït, fet que ha equilibrat la balança. En canvi, a Girona, amb la derrota a la capital i en altres municipis importants de les seves comarques, passarien de 7 a 6 representants, mentre que a Tarragona la situació seria al revés: augmentarien la seva representació amb un diputat passant de 4 diputats a 5. A Lleida podrien conservar els 5 diputats. 

ERC perdria 3 diputats i quedaria per darrere de Junts 

ERC passaria de tenir 33 diputats a 30 i ser tercera força després de la patacada a les municipals, especialment a la demarcació de Barcelona. L’aposta de Rufián com a candidat de l’Àrea Metropolitana no va funcionar i Ernest Maragall va passar de guanyar les eleccions de Barcelona el 2019 a ser quarta força. Per tot plegat, si traslladem els resultats del 28-M a unes hipotètiques eleccions al Parlament, els republicans perdrien 4 diputats per aquesta demarcació, passant de 19 a 15, situant-se per darrere de Junts. En canvi, tant per Tarragona (on han estat la força política més votada en aquestes municipals) com per Lleida, conservarien els seus actuals 5 diputats. I en el cas de Girona, millorarien en un representant els seus resultats, arribant també al cinquè. 

El PP passa de 3 diputats a 11 amb un fort creixement a Barcelona

Per darrere d’ERC se situarien els comuns, que es convertirien en la quarta força al Parlament i passarien de 8 representants a 12, superant els 11 que el 2015 va aconseguir Catalunya sí que es pot. En el seu cas, tot i la derrota d’Ada Colau a Barcelona, que ha perdut l’alcaldia, aconseguirien 4 diputats més per aquesta demarcació, arribant als 11. També retindrien el diputat que tenen per Tarragona al Parlament, mentre que a Girona i Lleida continuarien sense representació. 

Seguint molt de prop els comuns i amb 11 diputats hi hauria el PP, que en aquestes municipals ha experimentat un creixement important, tornant a ajuntaments dels quals havia desaparegut en els últims anys, rebent el vot que anava per Ciutadans, i amb la clara majoria absoluta de Xavier Garcia Albiol. Cal tenir en compte que actualment tenen tres diputats al Parlament que formen part del Grup Mixt. Part de la crescuda del PP a l’hemicicle es basaria en el seu ressorgiment a Barcelona, amb 9 diputats, 6 més que els que tenen ara. A aquest se’ls hauria d’afegir 1 diputat per Lleida i un altre per Tarragona. 

L'independentisme perd 6 diputats al Parlament 

Vox i la CUP empatarien a 6 diputats al Parlament, tot i que seria la ultradreta qui més en perdria. Els d’Ignacio Garriga van començar la legislatura amb 11 diputats, que es van convertir en 10 després de la marxa d’un representant que ha passat a ser no adscrit. I, tot i que el partit va experimentar una important crescuda als ajuntaments catalans aquest 28-M, aquesta no es veuria pas representada al Parlament. Concretament, en perdrien 2 per Barcelona, i es quedarien sense representants a Girona i a Lleida, on en tenien 1 a cada demarcació. A Tarragona es mantindrien amb 1. 

Per la seva part, els anticapitalistes perdrien 3 representants, passant de 9 a 6. No veurien millorada la seva representació a cap de les demarcacions i, al mateix temps, perdrien un diputat per Barcelona (es quedarien amb 3) i també els seus dos diputats repartits entre Lleida i Tarragona, mentre que per Girona salvarien els dos diputats que tenen actualment. Amb la pèrdua de representació de la CUP i d’ERC, que, en canvi, no suposa una millora dels resultats de Junts, l’independentisme obtindria 68 diputats, que són els que marquen la majoria absoluta al Parlament. 

El PDeCAT aconseguiria representació al Parlament per Lleida 

I, finalment, amb un diputat per cada partit, tant el PDeCAT com Tots per l’Empordà aconseguirien representació al Parlament. Els primers ja es van presentar el 2021 i tot i aconseguir 76.000 vots es van quedar sense escó. Ara, a partir dels resultats de les municipals, l’aconseguirien per la demarcació de Lleida. En canvi, aquest partit empordanès és de caràcter municipalista i, per tant, mai no s’han presentat unes eleccions a la cambra catalana.