Blindar amb raons el seu primer secretari, Miquel Iceta, i donar sentit a la presència activa del PSC dins el PSOE com a propulsor d’un gir federalista que domestiqui la tradició jacobina del partit. Per això ha servit, si més no, la II Convenció Federalista, organitzada aquest dissabte per la Fundació Rafael Campalans.

La data era sospitosament oportuna: el cap de setmana següent al seu congrés i dos dies abans de la rugosa reunió d’Iceta amb Javier Fernández, el president de la gestora del PSOE que va permetre la investidura de Mariano Rajoy amb l’abstenció del seu grup —i que els diputats del PSC van desacatar.

La preparació artillera de la reunió ha arrencat amb “Inequívocamente federales”, una tribuna d’Iceta publicada aquest dissabte al El País. Va molt al gra: “Volem seguir compartint un projecte per a Espanya amb el PSOE, de la mateixa manera que apostem per que Catalunya segueixi a Espanya”, diu.

Un PSOE que es deixi endur pel rigorisme i enviï el PSC a l’ostracisme “seria un gran triomf de l'imaginari independentista que tant mal fa a la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya”. Sobretot, afegeix, si la raó és haver votat contra la investidura dels qui “han avivat fins al límit la tensió territorial”, de la que “els principals perjudicats som els catalans que no volem trencar amb la resta d'Espanya”.

Els aliats del PSC

Amb aquest teló de fons i per fer lluir la seva alternativa federal a l’independentisme, el PSC s’ha envoltat a la Convenció dels seus aliats dins el PSOE: els bascos i els balears, que també van votar no a Rajoy. Una absència significativa: el socialisme valencià.

El diputat socialista i expresident del Congrés, Patxi López, i la presidenta balear, Francina Armengol, han defensat mantenir els ponts entre ambdós partits i han rebutjat la hipòtesi d'una ruptura. “No entenc el PSOE sense el PSC”, ha dit el basc. “No es pot entendre Espanya sense Catalunya”, ha reblat  la balear.

Un assistent ha preguntat si no caldria “federalitzar” el PSOE abans de traslladar el model a Espanya. López li ha donat la raó. “Ho som [federals] en la nomenclatura, però potser hem d'avançar una mica més. No em sembla lògic que defensem un model de país que després no volem aplicar dins de la nostra vida orgànica”.

Armengol ha estat molt clara. D’entrada, amb el reconeixement que “hi ha una sensació de molta gent a Catalunya que pensa que junts [amb Espanya] ens anirà pitjor” i que les propostes federals generen dubtes.

Aquí ha fet sonar una corda amable al PSC i al sobiranisme: Pasqual Maragall. El PSOE, ha dit, ha anat “avançant” en el federalisme. Fa uns anys, quan Maragall “en parlava davant el Comitè Federal, una part de la sala xiulava”, mentre que ara el partit reivindica una “proposta federal per a Espanya”.

Per què no triomfa

Miquel Iceta ha volgut assenyalar altres culpables de que el projecte federalista no vagi endavant. En el discurs de cloenda, ha indicat que el PP ja no té majoria absoluta i ha perdut la “capacitat de bloquejar” la reforma federal de la Constitució que tenia. Iceta espera, doncs, que els populars s’obrin amb “intel·ligència” i permetin parlar d'una nova Constitució.

Francina Armengol ha afegit que el fet que els socialistes governin a les Balears, Comunitat Valenciana i Aragó dóna a la Generalitat que presideix Carles Puigdemont “una gran oportunitat de moure el tauler espanyol” i trobar un “millor encaix”.

El problema, però, és que el Govern dóna mostres de “no estar disposat a dialogar”, segons el primer secretari del PSC, que s'ha dit “molt preocupat, decebut i contrariat” per la decisió de Puigdemont de no participar en la cimera de presidents autonòmics per discutir la reforma del sistema de finançament.

El Govern, ha denunciat Iceta, incorre en “contradicció” quan s’ofereix a treballar amb l'executiu balear per preparar una proposta de finançament i, al mateix temps, renuncia a tenir veu en la cimera.

Quin federalisme

Iceta (i abans Patxi López) s’ha esforçat en desacreditar la crítica que la reforma federal genera escepticisme perquè és poc concreta i perquè acabarà en un pacte de despatx, al marge de la ciutadania.

La solució federal requerirà un referèndum pactat entre tots els espanyols, ha recordat Iceta, tot rebutjant les iniciatives unilaterals com les que proposen els sobiranistes: “El nostre [referèndum] servirà perquè la gent beneeixi un acord polític establert entre els representants, no per prendre qualsevol decisió de qualsevol manera en qualsevol moment del procés negociador”.

Per això, ha considerat una “anomalia democràtica” que el Tribunal Constitucional “alterés” l'Estatut acceptat en referèndum el 2006 després d'haver estat aprovat en les Corts: “Fins que no curem aquesta ferida no trobarem les solucions”, ha afegit.

La reforma federal, segons Iceta, ha de tenir en compte les diferents sensibilitats, atenent per exemple al fet que el 40% d'espanyols viu en una comunitat amb més d'una llengua oficial i el 10% en territoris amb sistemes fiscals diferents al comú. Un record a la "asimetria" federal proposada per Maragall.

Nació de nacions

Sobre la manca de concreció de la proposta s’ha defensat explicant que “per arribar a acords és millor proposar models oberts”. Al seu judici, el federalisme és el millor camí per compartir sobiranies. És cert que “té tints quixotescos” ja que és utòpic, però ofereix una solució concreta a un problema específic.

El mateix Gregorio Peces Barba, socialista, un dels pares de la Constitució, parlava del concepte “nació de nacions” per referir-se a Espanya i assenyalava que nació i nacionalitat eren “sinònims”, ha recordat Iceta. “No m'agradaria constatar que coses que el 1978 eren moneda comuna es converteixen avui en 'rara avis”.

Aquest punt també ha sonat com una reivindicació davant dels barons socialistes que s’han escandalitzat per les conclusions en aquesta línia aprovades a l’últim congrés del PSC.

Unionisme sense por

Patxi López, que ha dit sentir-se “socialista per damunt de federalista”, també ha volgut concretar la proposta. Ha fet abans una reflexió genèrica: l'autogovern, ha dit, ha de ser un “instrument per garantir la llibertat d'identitat” perquè “hi ha tantes identitats com a ciutadans”.

La reforma federal d’Espanya, segons López, hauria d'establir un “finançament estable, suficient, transparent”, que respecti el “principi de solidaritat”. A més, hauria de “clarificar les competències” de l'Estat i de les comunitats autònomes i transformar el Senat la en “cambra territorial”.

López ha anat a petar a un clàssic socialista: la unitat d’Espanya que reivindica no és la del “nacionalisme espanyol ranci”, sinó una “expressió organitzada de la solidaritat”. Iceta hi insistiria després: “No em fa por la paraula ‘unionisme’. Vull la unitat espanyola, ibèrica i europea, una unitat basada en el respecte, la llibertat i la diversitat”.

Referèndum i demagògia

A la Convenció hi havia presents dos veterans dirigents socialistes: l'exvicepresident de la Comissió Europea i exsecretari general, Joaquín Almunia, i 'expresident del Parlament Europeu, Enrique Barón. Els dos han insistit que el referèndum pot convertir-se en un “regal per als populismes” i la “demagògia”.

Almunia ha defensat el referèndum com a eina per ratificar acords “treballats” i “negociats” pels representants polítics. Ha subratllat que la democràcia directa “no és una forma superior i més democràtica de la democràcia representativa”.

Plantejar “qüestions complexes” amb preguntes “simples” és “jugar a la ruleta russa políticament”, ha afirmat Barón, que ha apuntat que a Alemanya l’”últim plebiscit” que van promoure va ser el 1933, any de l'arribada al poder d'Adolf Hitler, en referència equívoca a les eleccions del novembre d’aquell any on només s’hi va poder presentar el partit nazi.