Ha estat sens dubte el punt més espinós de la proposta d'actualització del full de ruta que ha formulat la direcció del PSC a la seva militància en el marc del XIV congrés del partit. La flexibilització del model lingüístic a l'escola catalana és l'apartat que més esmenes ha rebut per part de les delegacions territorials, més d'una vintena. Finalment, l'assumpte ha quedat resolt aquest matí, en el debat en comissions. El text s'amplia per incloure la defensa del català com a llengua vehicular i el concepte d'immersió lingüística, que no s'hi recollien, així com la reivindicació d'un model plurilingüe estatal, per bé que manté la necessitat d'actualitzar el projecte a l'escola catalana en funció de la realitat sociolingüística de cada centre. 

El text definitiu s'haurà de votar aquest vespre, però el debat previ en comissió ha servit per sortir amb una proposta unificada que no ha tingut cap vot en contra. Així ho apunten fonts socialistes presents a la reunió que avancen els continguts de l'acord, en el qual els socialistes aposten per una "renovació del pacte lingüístic" per refer "els consensos trencats". La idea del PSC és que cal actualitzar i modernitzar el model actual a l'escola catalana i flexibilitzar-lo en els casos que sigui necessari, sempre en base a criteris pedagògics que hauran de marcar els professionals docents. L'objectiu, diuen, que els alumnes acabin l'ESO amb un coneixement adequat de les tres llengües, el català, el castellà i l'anglès. 

Això, expliquen, vol dir que si en algun centre el consell escolar ho considera convenient, podran ampliar-se les hores de contingut en castellà, per millorar els coneixements de l'alumnat, en cas que aquest tingui un entorn exclusivament catalanoparlant. 

Un altre dels aspectes que havia suscitat malestar entre les bases del PSC és la referència al trencament de la convivència en matèria lingüística. El paràgraf en qüestió posava el focus a culpar l'independentisme d'haver fet un ús partidista del català. El redactat definitiu, com demanaven moltes de les esmenes, en corresponsabilitza també "el nacionalisme espanyol". En aquest sentit, tornen a insistir en una tercera via lingüística, entre els qui volen "un model monolingüe" i els qui neguen el "plurilingüisme" de l'estat espanyol. 

Entre els retocs, hi ha també l'emplaçament a l'Estat perquè la llei de llengües reconegui el plurilingüisme arreu d'Espanya.