El PSC s'imposaria de nou a les urnes si ara se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya i l'independentisme, actualment en el Govern, recularia i fins i tot podria perdre la majoria absoluta que va revalidar als anteriors comicis, celebrats el 14 de febrer del 2021. Aquesta és la fotografia de l'escenari polític català que ofereix una enquesta de Feedback per a El Nacional i que es publica coincidint amb el primer aniversari de la investidura del republicà Pere Aragonès com a president de la Generalitat. Segons les dades del sondeig, els socialistes, amb Salvador Illa al capdavant, millorarien els resultats de les anteriors eleccions. Per contra, Esquerra (ERC) i els seus socis de Junts per Catalunya no rendibilitzen electoralment els primers 12 mesos de govern conjunt. Els republicans no s'enlairen i els juntaires patirien una davallada important en ple debat sobre el lideratge després de la renúncia de Carles Puigdemont a la presidència del partit. Tampoc la CUP millora gaire.
L'estudi segueix al ja publicat sobre les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona i la política municipal. El sondeig sobre les eleccions al Parlament es basa en una mostra de 1.000 enquestes telefòniques realitzades entre el 10 i el 19 de maig i presenta un marge d'error del 3,16%. L'atribució d'escons i percentatge de vot s'ha fet amb una previsió de participació del 59,33%, és a dir, 8,04 punts més que a les eleccions anteriors, celebrades en plena sortida de la pandèmia, en les quals va ser del 51,29%. La previsió d'indecisos és del 39,9%.
El PSC tornaria a guanyar les eleccions amb un 23,27% dels vots (23,03% a les eleccions anteriors) i una forquilla de 33 a 35 escons, és a dir, els mateixos que té ara o 2 més en el millor escenari. ERC mantindria la segona posició amb tendència a la baixa: un 21,05% dels vots (21,30% el 2021) i una forquilla d'entre 31 i 34 diputats (ara, 33). Junts per Catalunya seria la força que més retrocediria, amb un 16,27% dels vots (20,07% el 2021) i 25-26 diputats al Parlament, és a dir, 7 o 6 menys que els obtinguts el 2021, quan van assolir 32. D'aquesta manera, ERC s'imposaria en claredat en l'eterna batalla entre les dues principals forces de l'independentisme.
La formació d'ultradreta Vox mantindria la quarta plaça a l'hemicicle del Parc de la Ciutadella, amb tendència a l'alça: un 8,37% dels vots (7,67% el 2021) i 11-12 diputats (ara, 11). La CUP avançaria molt lleugerament en percentatge de vot, amb un 6,71% (6,68% en les passades eleccions) i una forquilla de 8-10 diputats (ara en té 9). En Comú Podem, la formació que lidera Jéssica Albiach, incrementaria la seva presència al Parlament de manera important. Seria quarta força en percentatge de vot, amb un 8,68% (6,87% el 2021) i obtindria 10-11 escons, de 2 a 3 més dels actuals (8). Ciutadans (C's), que el 2017 va guanyar les eleccions convocades amb el 155, es continuaria dessagnant electoralment, amb un 3,82% dels vots i 3-4 diputats (5,58% i 6 diputats el 2021). En canvi, milloren les expectatives del PP, que es recupera de manera notable amb un 5,42% i 6-7 diputats (3,85% i 3 diputats el 2021). El PDeCAT, que aplegaria un 1,84% dels vots (2,72% als anteriors comicis), tampoc obtindria representació aquesta vegada.
Resultats territorials
Per demarcacions, el PSC mantindria la primera posició a la província de Barcelona, amb 22-23 escons (23 a les anteriors eleccions), ERC seria segona força amb 18-19 (ara, 19) i Junts tercera, amb 13-14 (16 actualment). A Tarragona, ERC repetiria al capdavant del rànquing amb 5 escons (com ara), seguida del PSC, que empataria amb 5 (actualment, 4) i Junts, amb 3 (té 4 ara). A Girona, Junts continuaria sent la força amb més vots i escons (5) però en perdria 2 (7 el 2021), ERC seria segona força amb 4-5 escons (4 actualment) i el PSC tercera, amb 3-4 (3 el 2021). El canvi d'hegemonies es produiria a Lleida, on ERC, amb una forquilla de 4-5 escons (5 el 2021) faria el sorpasso a Junts, que seria segona força amb 4 (5 el 2021); els socialistes, amb 3 escons, es mantindrien com a tercera força.
Nova majoria?
La investidura del nou president i la formació de govern, que ara fa un any a Pere Aragonès li va costar tres mesos de negociacions primer amb la CUP i després amb Junts i tres votacions per ser escollit pel Parlament, tornaria a ser extremadament complexa. ERC i PSC, PSC i ERC, es disputarien l'articulació de la majoria parlamentària i de govern. El bloc independentista (ERC, Junts i la CUP), que el 2021 va sumar una amplíssima majoria de 74 diputats al Parlament -la suma total de l'espai electoral independentista va obtenir la mítica marca del 52% dels vots- ara oscil·laria entre 64-70 diputats. És a dir, que podria mantenir la majoria absoluta (68) o fins i tot superar-la, en el millor escenari previst, però també perdre-la. En aquest cas, necessitarien una quarta força per assolir el govern.
Però tampoc el PSC ho tindria fàcil per imposar-se en el joc d'aliances postelectorals. Aritmèticament, Illa podria formar un tripartit d'esquerres amb ERC i els comuns que, segons les previsions del sondeig de Feedback, assoliria una amplíssima majoria d'entre 74 i 80 escons. Però això implicaria que ERC renunciés a la presidència. Altrament, Illa quedaria a mercè d'un pacte antiindependentista per fer-lo president amb el concurs de la dreta espanyolista i l'extrema dreta de la Cambra, a més del PSC i els comuns.
Menys independentisme
La solució independentista com a futur model polític per a Catalunya és l'opció amb més suports a l'enquesta de Feedback. Això no obstant, i a diferència d'altres sondejos realitzats en la fase àlgida del procés independentista, el suport a la independència és ara del 32,1%. En segon lloc se situa l'opció federalista, amb Catalunya com a Estat dins una Espanya federal, que és la preferida per al 21,7%. Un 19% es decanten per una autonomia amb més competències. Pr contra, un 16,7% aposten per una autonomia com l'actual, un 3,2% per una regió amb menys autonomia i un 7,2% no ho sap. Comptat i debatut, una gran majoria dels catalans, el 72,8% vol millorar el grau actual d'autogovern -més competències, federalització o independència- però hi ha divisió en la fórmula final per tal d'assolir-ho.
Fitxa tècnica:
- Àmbit del’estudi: Catalunya.
- Univers: Població major de 18 anys empadronada a Catalunya amb dret a vot en unes eleccions al Parlament de Catalunya.
- Mètode: Enquesta telefònica amb combinació de telèfons fixes (75%) i mòbils (25%).
- Mostra: 1.000 enquestes.
- Quotes: proporcionals a tres variables: (1) estructura per grups d’edat,(2) sexe i (3) tipologia de ciutats segons record de vot.
- Condicions estadístiques: marge d’error total possible de +3,16%, per una població infinita (cens de 5.624.067 persones), amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2, i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50).
- Treball de camp: les enquestes s’han realitzat entre el dimarts 10 al dijous 19 de maig de 2022.
- Realització: Feedback