Dels comuns al PSC. Amb la sorpresa de Lluís Rabell s'ha donat el tret de sortida a una setmana en la qual la política parlamentària comença a perdre pistonada després de l'acord dels pressupostos anunciat dimecres passat, i amb una política municipal que cada cop serà més protagonista amb la mirada posada en les eleccions del 28 de maig. Després de la sortida de l'alcaldable socialista Jaume Collboni del govern que encapçala Ada Colau, la candidatura del PSC ha posat en marxa la precampanya amb un fitxatge que és tota una declaració d'intencions. Collboni es reivindicava fa només uns dies, i davant d'una amalgama d'empresaris i de l'històric convergent Miquel Roca, com un candidat "socialdemòcrata", una descripció en la qual encaixarà a la perfecció Rabell.

També s'hi sentirà còmode qui va ser candidat de Catalunya Sí Que Es Pot a les eleccions del 2015 perquè el PSC s'ha articulat com un bastió contra l'independentisme, i aquest és un dels principals records que evoca Rabell del seu pas pel Parlament. En un acte ara fa uns mesos, per rememorar el cinquè aniversari dels fets del 6 i 7 de setembre, va revelar que va estar a punt de dimitir del partit perquè no volia abstenir-se en la votació d'aquella jornada sobre les lleis de desconnexió, en el que també va descriure com un "cop d'Estat", sinó que volia votar-hi en contra. Una intervenció que ja va fer envoltat dels diputats socialistes Ferran Pedret i Assumpta Escarp, en una mena de preavís del que deparava el futur. Aquest és un dels molts passos que han allunyat Rabell de l'entorn dels comuns i han significat que el seu fitxatge per l'equip de Collboni aquest dilluns no fos una sorpresa per al portaveu lila, David Cid. "Ja fa temps que estava a l'òrbita del PSC", ha sentenciat.

Mur de contenció contra l'independentisme

El ferm rebuig de Lluís Rabell a l'independentisme ha estat, de fet, un dels principals aspectes que ha volgut reivindicar l'alcaldable socialista durant l'acte de presentació. Jaume Collboni no s'ha estat d'aplaudir la "coherència" que va demostrar l'exdiputat durant aquell ple del Parlament ara fa més de cinc anys. "Va resistir moments molt crítics amb arguments i diàleg, mantenint la coherència federalista que reconeixem i apreciem", ha dit, clamant també contra les "nefastes conseqüències" del procés. Collboni també ha aprofitat per llançar el seu dard particular contra altres "sectors d'esquerres" als qui, en contraposició amb Rabell, "els tremolaven les cames" enfront l'independentisme i el referèndum de l'1-O.

Malgrat haver evitat cap referència a aquella experiència durant la seva intervenció inicial, Rabell, que tot i formar part de la llista socialista a l'alcaldia es manté com a independent, sí que s'ha mullat quan ha assenyalat que la segona legislatura de l'alcaldessa Ada Colau a partir del 2019 va servir perquè "la ciutat no caigués en mans" d'ERC, partit que hauria pogut fer de Barcelona "la plataforma d'una agitació que estava a punt d'esclatar", en referència a les protestes contra la sentència del procés l'octubre d'aquell any. I ha celebrat que l'acord de pressupostos d'enguany entre el Govern d'ERC amb PSC i comuns ha trencat la política de blocs que havia dibuixat el procés.

Ben lluny queda el Lluís Rabell del 2014, aleshores president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i desconegut encara en el panorama polític. Amb l'ambient a Catalunya marcat per la consulta del 9-N, Rabell va declarar el seu suport per la campanya independentista 'Esquerres pel #SíSí', que tenia per objectiu incidir en la necessitat d'entendre el procés de ruptura com una oportunitat per construir un futur de justícia social i llibertat. Dos mesos abans de les eleccions del 2015, admetria que aquell 9-N havia votat 'sí-sí' perquè li ho havia "demanat el cos", i es reivindicava com a defensor del dret a decidir. I encara ho faria un any i mig després, a finals del 2016, advertint que "tard o d'hora" s'hauria de celebrar un referèndum a Catalunya.

Equidistància amb Colau i Trias

Ara bé, no ha tingut gaire més paraules sobre l'actual alcaldessa de Barcelona, amb una valoració de mandats poc descriptiva. "El meu balanç dels governs d'Ada Colau és la proposta de la candidatura de Jaume Collboni", ha sentenciat. "El balanç d'unes legislatures és sempre una proposta". Això sí, ha reconegut que els seus executius han complert "un cert paper en una etapa determinada", estrenant-se el 2015 com a alternativa per la "revolta i crítica dels barris" després de l'Ajuntament de Xavier Trias, però ha assegurat que ara toca passar pàgina. I Rabell tampoc s'ha mullat gaire sobre la possibilitat d'una entesa entre el PSC i Junts després de les eleccions, tenint en compte la seva crítica amb el model convergent durant el seu temps al Parlament. "No tinc por d'anar a dormir un dia i despertar-me l'endemà al llit al costat d'algú que no esperava", ha assegurat, reafirmant la seva confiança que la candidatura socialista serà "progressista" i d'ambició "transformadora" per a Barcelona. La discussió de possibles aliances no tindrà lloc durant la campanya, si bé Collboni no ha tancat mai la porta a una entesa amb l'alcaldable de Junts.

Lluís Rabell ha intentat justificar la seva adhesió al projecte socialista, que també li han interrogat amics propers, segons ha admès. Amb una vida d'experiència en el món de l'activisme veïnal, ha assenyalat la necessitat que Barcelona sàpiga trobar el seu espai en la "cruïlla històrica" actual marcada per les respostes que s'han de donar als "impactes de la globalització neoliberal i els seus efectes adversos", com ara el canvi climàtic, la reindustrialització i les polítiques d'habitatge. Unes respostes que han de tenir un "compromís social indefugible" i que passen sempre per situar en la centralitat les polítiques socials en constant comunicació amb els veïns. I és que l'oferta de Collboni ha estat massa temptadora: ser el proper tinent d'alcaldia del Pla de Barris i de Participació Ciutadana, amb la responsabilitat de ser el màxim garant de la "cohesió social" a la ciutat.