A mitjan febrer, la Mesa del Parlament va aprovar tramitar una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per Solidaritat Catalana per aixecar la Declaració Unilateral d'Independència amb tres vots a favor, de Junts i la CUP, una abstenció d'Esquerra Republicana i dos vots en contra del PSC. Aquest dijous, ja amb el Parlament dissolt després de la convocatòria electoral pel 12 de maig (tot i que això no farà que la ILP decaigui), els socialistes han presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra la tramitació de la llei. Ja en el seu moment, des del PSC van assenyalar que aquesta iniciativa era "extemporània" i suposava persistir en errors del passat quan, segons defensaven els socialistes catalans, la majoria de la societat aposta per girar full. Tot i els seus vots en contra, la tramitació de la ILP va quedar aprovada. 

Dies més tard, com també van fer Vox, Cs i el PPC, el PSC va demanar a la Mesa del Parlament que en reconsiderés l'admissió a tràmit. En aquell escrit, argumentaven que el contingut de la llei és "manifestament contrari als principis bàsics constitucionals i estatutaris" i "palmàriament inconstitucional" i recordaven que el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat diverses vegades sobre aquesta qüestió, cosa que ara haurà de fer de nou davant el recurs del PSC. Amb tot, la Mesa va tombar totes les reconsideracions contra la iniciativa legislativa popular que demana declarar la independència. 

Informe contrari del lletrat 

Al recurs davant el Tribunal Constitucional, els socialistes subratllen que el secretari de la Comissió de Control de la ILP del Parlament, Xavier Muro, va signar un informe que resolia que no es complien "les condicions que s'estableixen a la Llei 1/2006, de la Iniciativa Legislativa Popular, perquè la Mesa del Parlament pogués admetre a tràmit la iniciativa". Segons l'escrit del lletrat, la proposició de llei "no se cenyeix a l'àmbit estricte de les competències de la Generalitat" i, per tant, incompleix l'article 6.2 de la llei que regula les ILP. A més, l'informe també apuntava que la iniciativa suposava una "modificació substancial de la forma d'estat i de govern establerta i definida a la Constitució" i afegia que "qualsevol regulació que alteri o contradigui el disseny constitucional requereix una reforma constitucional prèvia".

A diferència de la ILP que sí que es va admetre a tràmit, aquesta mateixa setmana, la Mesa del Parlament ha rebutjat tramitar-ne una altra sobre autodeterminació. Es tracta d'una iniciativa que proposa regular l'estatus polític de Catalunya, impulsada pel Cercle Català de Negocis (CCN), Reagrupament Independentista, Cercle Català per la Iniciativa Popular i Suport Civil Català. El secretari tercer i diputat de la CUP, Carles Riera, és l'únic que ha votat a favor de tramitar-la. Un informe dels lletrats desconsella tramitar-la perquè té un contingut semblant a la ILP de Solidaritat Catalana tramitada el 20 de febrer, no compleix els requisits formals i es tracta d'un tema que no és competència de la Generalitat ni del Parlament.