El PSC-PSOE va ser el partit amb més temps de paraula als informatius de TV3 així com altres mitjans catalans, seguit per ERC, Cs, PP i PdeCAT, segons es desprèn de l’Informe sobre l’observança del pluralisme polític a la televisió i a la ràdio corresponent al període Maig-Desembre del 2019 fet públic aquest dimarts pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).

L’informe recull les dades de quatre mitjans, TV3, Catalunya Ràdio, Rac1 i TVE-Catalunya i conclou també que els informatius de Televisió de Catalunya van ser els que van recollir més diversitat de veus polítiques en els 8 darrers mesos de l’any passat, donant veu fins a 52 agrupacions polítiques.

Sempre segons el mateix informe, els segons informatius amb més pluralitat de veus van ser els de Catalunya Ràdio, amb un total de 48 agrupacions polítiques. Els tercers van ser els de RAC1 (42 agrupacions) i els quarts, els de TVE Catalunya (36).

El període de l’estudi arrenca just després de les eleccions espanyoles del 28 d’abril i inclou diversos processos electorals, com les eleccions europees i locals del 26 de maig i la repetició de les eleccions espanyoles del 10 de novembre, raó per la qual es pot considerar d’un espai de temps amb força intensitat política, que va créixer encara més amb la publicació, el 14 d’octubre de la sentència del judici contra la cúpula independentista per la organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Presència de partits als informatius diaris

Tots quatre mitjans analitzats van situar en primera posició de presència de partits polítics el PSC-PSOE, amb els valors següents: 14,2% a TVE Catalunya, 12,4% a RAC1, 12,2% a TV3 i 11,2% a Catalunya Ràdio. Les informacions entorn de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, candidat del PSOE el 28A i el 10N, van concentrar bona part del temps de paraula. El segon partit en temps de paraula va ser Esquerra, seguit per C’s, PP+PPC, PDECAT.

Pel que fa als governs, el Govern de Catalunya va ser el que va acumular més temps de paraula, amb valors percentuals d’entre el 15% i 16% a les dues televisions (TV3 i TVE Catalunya), i propers al 20% a les dues emissores de ràdio (RAC1 i Catalunya Ràdio). Les informacions sobre aspectes derivats de la causa contra el procés al Tribunal Suprem, sobretot pel fa a les mobilitzacions post sentència i els aldarulls, van ser les que més temps de paraula van suposar.

El Govern de l’Estat es va situar entre el 8% i el 9% en els quatre mitjans analitzats. Aquesta presència, més baixa del que és habitual, guarda relació amb el context electoral, que atorga més rellevància a les intervencions dels partits, si més no en l’àmbit estatal.

Si es tenen en compte només les agrupacions de partits i no els governs, es constata que TV3 va ser el mitjà que més va equilibrar la proporció de les sis forces polítiques amb més temps de paraula, ja que les va situar en una forquilla de 4,3 punts. A Catalunya Ràdio i a RAC1 la distància màxima entre aquestes formacions va ser de 6,6 i 6,8 punts, respectivament i, a TVE Catalunya, de gairebé 8 punts.

Pel que fa a la presència de les associacions i entitats que intervenen de forma explícita en els debats polítics, hi va haver homogeneïtat en els resultats de TV3 (3,7%), RAC1 (3,7%) i Catalunya Ràdio (3,3%), mentre que a TVE Catalunya van suposar el 2%. A l’igual que gran part dels informes anteriors, Òmnium Cultural i l’ANC van ser les dues associacions que més temps de paraula van obtenir, en aquest cas amb una proporció acumulada de dues terceres parts en tots els mitjans analitzats.