Amb el fracàs de la cimera de l’aigua i amb el Govern descartant que se’n torni a convocar una a curt termini, el PSC ha seguit posant la mirada en el règim sancionador que contempla el decret de sequera contra els ajuntaments. Des d’un primer moment, els socialistes han rebutjat que els ajuntaments hagin de ser sancionats si no compleixen amb el que marca el decret, ja que, com ha recordat l’alcaldessa de Sant Boi del Llobregat, Lluïsa Moret, aquest no és un tema “puntual ni aïllat, sinó que es podia preveure”. Davant aquesta situació, sense previsió de pluges abundants i amb els embassaments que continuen buidant-se, la socialista ha reiterat que el que cal no és un Govern que “sancioni o confronti” amb els consistoris, sinó que treballi conjuntament amb els ajuntaments, ja que aquests formen part de la solució i no del problema. “Creiem que es necessiten més inversions i menys sancions, basar el decret a sancionar i culpabilitzar no és la manera d’afrontar la sequera”. Durant la cimera celebrada el passat divendres, des del PSC, i també Junts, van demanar que es deroguessin les sancions als ajuntaments, però no es va arribar a un acord.

 

Davant l'anunci del president de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, que ha xifrat en un 30% dels municipis de les conques internes, és a dir, unes 200 poblacions, els que incompleixen la normativa del decret, Moret ha rebutjat que es coneguin els seus noms, ja que considera que és una passa més per culpabilitzar i criminalitzar els ajuntaments en lloc d’assumir responsabilitats per no haver planificat amb més temps aquesta situació. En aquest sentit, tot i que ha evitat confrontar amb l'ACA després que el seu director hagi lamentat que el PSC utilitzés la cimera per "intentar aconseguir el titular que el règim sancionador s'eliminaria", Moret ha reiterat que els ajuntaments del país estan disponibles per buscar solucions conjuntes a un problema que fa molt temps que és vigent. Per la seva part, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha reclamat al PSC, però també a Junts, que rectifiquin la seva posició sobre les sancions, assegurant que estan intentant fer passar els seus alcaldes per damunt dels catalans, que sí que compleixen les normes establertes per lluitar contra la sequera.

El conveni de la B-40 "no ve d'una setmana"

Segons estava previst en l'acord dels pressupostos que van signar els socialistes amb el Govern de la Generalitat, abans del 31 de març s'hauria d'haver tancat el conveni sobre la carretera B-40, que Pere Aragonès va acabar acceptant per tal de poder aprovar els comptes. Ara, ja s'ha superat el termini que marca l'acord, però Moret ha assegurat que el seu partit confia en la paraula del president sobre el compliment. En línia amb el que ja ha anat expressant Salvador Illa sobre el també conegut com a Quart Cinturó o Ronda Nord, "no ve d'una setmana", sempre que s'acabi tancant el conveni. Per a l'alcaldessa de Sant Boi i dirigent del PSC, el que queda a hores d'ara són només detalls per arribar a un acord, mentre que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha identificat com a principals esculls el finançament i el traçat de la B-40.

L'objectiu del PSC, 615 llistes a les municipals

Per altra banda, al consell nacional extraordinari del partit que se celebra aquest dilluns, s’aprovaran 88 nous candidats, amb els quals s’arribarà als 457 caps de llista formalitzats per a les eleccions municipals del 28 de maig. Quan falten tres setmanes per al 25 d’abril, l’últim dia que es poden presentar candidatures, el PSC tindrà aprovades 398 llistes, mentre que la seva previsió és arribar a les 615. Aquesta xifra representa un augment del 18% respecte del 2019, quan els socialistes van estar presents a 526 municipis del país. Així, a l’espera que el consell nacional aprovi aquest dilluns els 88 nous candidats socialistes, es va complint un dels objectius del partit: créixer arreu del territori i tenir presència a més pobles i ciutats catalans. Si s’assoleix la xifra de les 615 llistes, que deixen enrere les 526 i 531 del 2019 i 2015, respectivament, el partit tindrà presència en un 65% dels municipis del país, cosa que representa un 96,5% de la població, ja que els pobles on és més difícil formar una candidatura són aquells amb menys població.