Proposar mecanismes de control als cossos policials, i especialment als Mossos d’Esquadra, és tractat com a material sensible al Parlament. La directora d’Irídia, Anaïs Franquesa, la coordinadora d’Amnistia Internacional Catalunya, Adriana Ribas, i el veterà expert en seguretat i policia, Amadeu Recasens, han presentat aquest dimecres a la Comissió d’Interior el Pla d'acció per a la millora i modernització dels mecanismes de transparència i rendició de comptes dels cossos policials a l'Estat espanyol, que han elaborat juntament amb un grup d’experts. Proposen 36 mesures perquè les accions dels policies siguin respectuosos amb els drets humans. “No és un pla contra ningú, sinó per garantir drets”, han insistit a afirmar les responsables d'Irídia i Amnistia Internacional.
El pla inclou un mecanisme extern de control dels Mossos, que amb la seva acció reforci el control intern (Assumptes Interns) i el sistema judicial per evitar excessos policials. Aquest control extern ja es va plantejar el 2022, en la comissió d’estudi sobre el model policial català, i va ser descartat per la majoria dels grups parlamentaris. Això no obstant, es van aprovar mesures demanades per les entitats, com ara la identificació dels agents en els seus uniformes o comprar projectils (foam) menys lesius.
El PSC no vol crítiques a la policia
A banda dels postulats d’extrema dreta del PP i Vox, tots els partits han defensat que el cos dels Mossos “és una policia democràtica, que s’ha d’actualitzar”, en paraules del diputat de Junts, Josep Rius. Els ponents s’han quedat astorats amb l’afirmació final que els ha dirigit el diputat del PSC Antoni Poyato: “He trobat a faltar un suport rotund als Mossos. Que tinguin un control, però també més recursos i formació.” Franquesa li ha respost: “Els Mossos és un cos democràtic i és un honor de seguir contribuint-hi com a societat civil. És essencial que la societat tingui confiança en la policia i que la mala praxi, no la trenqui.”
Recasens, que ha estat comissionat de Seguretat a l’Ajuntament de Barcelona, director de l’Escola de Policia de Catalunya i un dels redactors del Codi Europeu d’Ètica de la Policia, s’ha mostrat desconcertat per l’afirmació final del diputat socialista, partit ara al capdavant del Govern en solitari, i que ha donat la direcció dels Mossos a un policia, el major Josep Lluís Trapero. “La policia és un recurs de la Política Pública. Hi ha uns canvis socials i cal acompanyar la policia en aquest gir. (...) La política ha d’aprendre a manar i a no a deixar fer a la policia”, ha contestat l’expert. En la seva tasca a l’Ajuntament, Recasens ha indicat que va reforçar la unitat d’Afers interns de la Guàrdia Urbana, i ha afirmat: “Els agents han salvat més vides sense armes, que amb elles”, fent referència a accions de reanimació o en detencions.
La presidenta de la Comissió d’Interior, la republicana Ester Capella, ha tancat la compareixença i ha recordat la reconeguda professionalitat de Recasens i també ha agraït les aportacions de les representants de les entitats de drets humans: “Per esperonar-nos a arreglar disfuncions i enfortir comportaments democràtics.”
Un torn d’ofici contra la violència institucional
La diputada d’ERC Laia Cañigueral ha defensat aquests mecanismes de millora i control de les actuacions policials i ha recordat que el seu partit ha demanat explicacions al govern espanyol pels policies infiltrats al moviment independentista català, denunciat en un documental a TV3.
El diputat dels comuns Andrés Garcia Berrio, que ha estat codirector d’Irídia, ha afirmat que “el pla és un bon full de ruta de recomanacions d’organismes internacionals de com millorar polítiques públiques”, i ha apostat perquè hi hagi un torn d’ofici d’advocats especialitzats en casos de violència institucionals, especialment per fer front a casos de tortura i contra la integritat de les persones.
En aquest sentit, Franquesa ha denunciat el paper passiu de la Fiscalia: “De 42 litigis per violència institucional presentats, només en 3 casos la Fiscalia ha estat proactiva; en 21 casos va demanar l’arxivament i en 18, no va fer res.” Un d’aquests casos és el tracte degradant dels agents de la policia espanyola contra votants de l’1-O, ara amnistiats, tot i que la resolució no és ferma.
També s’han platejat uns formularis de parada per tal d’evitar les identificacions policials a persones negres o racialitzades, denunciat fa temps per Sos Racisme. “Hi ha persones que les paren cada setmana!”, s’ha exclamat Franquesa. I davant les reaccions del PP i Vox, ha indicat que la mesura que la persona tingui aquest document que mostri que ja ha estat identificada és una proposta d’un veterà inspector de la policia de Fuenlabrada. La directora d'Irídia també ha indicat que "el País Basc i Navarra ja avancen Catalunya en accions per tenir una policia més transparent i democràtica".