"Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional" és una de les propostes que el PSC inclou en el document marc que el partit vol aprovar en el seu XIV congrés, que se celebrarà entre els dies 13 i 15 de desembre.

El text, publicat a la web del partit, esbossa en les seves 36 pàgines les propostes dels socialistes sobre l'encaix territorial de Catalunya a Espanya, amb una clara aposta pel federalisme, però també per altres qüestions com la llengua, el treball, la emergència climàtica o la inclusió social.

"Una Catalunya unida en la diversitat i ben governada" conforma el primer punt d'aquest document, en el qual diu que Catalunya i Espanya, amb una història "entrellaçada", són "plurals i diverses, un conjunt de pobles amb singularitat pròpia amb llaços socials, culturals i polítics que els han mantingut units".

Espanya, sosté el PSC, és un país modern, plurilingüe i pluricultural, que es fonamenta en la igualtat de drets i la garantia del dret d'autonomia dels pobles que la integren.

En aquest sentit, apunta: "Reconèixer Catalunya com a nació i Espanya com un estat plurinacional és la nostra manera d'entendre la nostra unió i la igualtat en la diversitat".

El PSC reconeix que a Catalunya s'ha instal·lat "una divisió important" i una "crisi institucional sense precedents", fruit de "dècades de nacionalisme conservador hegemònic" i la seva decisió d'"exacerbar els sentiments, dividint-nos entre els que consideren qui és i qui no és català".

"Un conflicte permanent agreujat pel victimisme a través de la tergiversació de la història i de la situació de Catalunya", sosté el PSC, que critica així mateix "l'ús partidista de les institucions" i "la manca d'imparcialitat i neutralitat dels mitjans de comunicació públics".

Els socialistes catalans veuen en el federalisme la solució al conflicte polític a Catalunya, atès que ofereix la possibilitat de "reconèixer, respectar i integrar les diverses identitats nacionals que conviuen, sense disminuir la cohesió social i la igualtat entre espanyols".

"La reformulació en sentit federal és la més viable políticament, la més estable econòmicament, la més justa socialment i l'única capaç d'aglutinar un ampli suport social", remarca el PSC, que entén que federalisme és també sinònim de "reconeixement, autogovern i govern compartit, finançament just i suficient".

El partit que lidera Miquel Iceta subratlla que la reforma constitucional és el camí per "recompondre consensos trencats" i afegeix: "Davant la crisi catalana, l'única solució passa per la via del diàleg, la negociació i el pacte des d'un respecte total a la legalitat".

En matèria lingüística, els socialistes creuen que en les últimes dècades "s'ha trencat" el pacte de convivència que regia en aquest àmbit per la "instrumentalització" que en nacionalisme ha fet de la llengua, pel procés independentista, i per una utilització partidista del català a l'escola.

Per això, davant el risc que la llengua materna es converteixi en un factor de divisió social, els socialistes aposten per "fer tot el possible per a una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, per fer desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en risc la convivència i el patrimoni lingüístic comú".

En aquest sentit, el PSC planteja un model plurilingüe a l'escola, adaptat a la realitat sociolingüística de país.

El PSC defensa així mateix "uns mitjans de comunicació lliures i responsables" que siguin capaços de recuperar "la credibilitat de tota la ciutadania".

Considera que TV3 i Catalunya Ràdio s'han convertit, en una part de la seva programació, "en instruments d'agitació i propaganda al servei d'una determinada idea política a Catalunya", i proposa contractar mitjançant un concurs internacional les noves direccions de la televisió i la ràdio públiques catalanes.