La llengua catalana ha de ser un requisit i no un simple mèrit per treballar a l’Administració de Justícia a Catalunya. És una antiga reivindicació, que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha portat al ple del Parlament, d’aquest dijous, que ha obtingut el suport dels grups del PSC, Junts, Comuns, CUP i Aliança Catalana (109), enfront dels 26 del PP i Vox. És a dir, la cambra catalana insta al govern socialista de Salvador Illa, que reclami al govern espanyol del PSOE, que lidera Pedro Sánchez, perquè modifiqui la llei orgànica del Poder Judicial per tal de fer aquest canvi. Fins ara, tots els governs espanyols, del PP i del PSOE, s’han oposat a fer aquesta modificació, adduint que els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l’administració de Justícia són cossos estatals, i que a Catalunya, el català i el castellà són llengües oficials. La realitat és que la Justícia és l’administració on menys s’usa el català, i en un 80% dels casos no es respecta la llengua del ciutadà en la seva petició de tenir un procediment en català, segons ha denunciat Plataforma per la Llengua.
Recentment, s’ha aprovat una norma perquè tant acusats com testimonis puguin parlar en la llengua pròpia en tots els tribunals, inclòs l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. A la pràctica tot és paper mullat i una mostra evident és el judici a l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que ha començat a l’Audiència de Barcelona aquesta setmana. El president del tribunal, Josep Maria Assalit, és dels pocs magistrats que intervé en català i ha hagut de canviar al castellà perquè els dos advocats de les companyies de mòbils són de Madrid. I tots els testimonis que comencen a declarar en català se’ls ofereix el servei d’un traductor; però per no entorpir el judici, tots els citats canvien a l’idioma castellà.
Un estudi per la falta d’ordres de protecció a víctimes de violència masclista
Totes les propostes d’ERC han tirat endavant, com ara que el pressupost del Departament de Justícia arribi al 2,5% en l’exercici 2025. Precisament, aquesta era la proposta de l’anterior consellera de Justícia, Gemma Ubasart, en el govern d’ERC per als pressupostos de 2024, no assolits perquè el president Pere Aragonès va convocar-se eleccions anticipades. La proposta era de 1.242 milions d’euros, una xifra rècord i que assegurava que superava el 2,5% de pressupost de la Generalitat, que s’exigia ja en una moció aprovada el novembre de 2021. També es proposa reclamar 50 unitats judicials més per a Catalunya, tot i que la reforma dels jutjats unipersonals a tribunals d’instància està ja programada per a l’any vinent. I, que la reincidència delictiva s’analitzi d’una forma transversal, i que es valori la situació social de les persones.
Finalment, una de les propostes aprovades pel Parlament és que el Govern presenti un estudi, en el termini de 6 mesos, que analitzi els motius pels quals a Catalunya es deneguen més ordres de protecció a dones denunciants de violència masclista, segons les dades oficials del Consell General del Poder Judicial. Fa anys que els jutges de violència contra la dona a Catalunya deneguen més de la meitat de les ordres sol·licitades, enfront de altres comunitats.