El PSdeG exhaureix les últimes hores de la campanya electoral amb un Pedro Sánchez entregat a Galícia. El president espanyol tenia agenda dijous a La Corunya i té un acte aquest divendres a Santiago de Compostel·la per acabar de propulsar el candidat socialista a la Xunta, José Ramón Gómez Besteiro. I és que des de principis d’any el PSOE ha desembarcat a Galícia (amb actes de partit, mítings i visites d’un bon grapat de ministres) per auspiciar el PSdeG, un partit que, segons totes les enquestes, perdrà alguns escons respecte als catorze que té actualment i que ja suposen el pitjor registre de la seva història. “Mai hi havia hagut a Galícia un suport tan gran d’un president socialista. Ferraz està realment bolcat i l’aposta per Galícia és bastant evident”, assenyalen a ElNacional.cat fonts del PSdeG. Les mateixes veus defineixen Sánchez com el “president espanyol més gallec”, posen en relleu que “es nota que, per primera vegada en molt de temps, hi ha partit” per arribar a la Xunta i asseveren que “el PP està fent una campanya molt erràtica i amb molt nerviosisme”. Hi ha ganes de guanyar Feijóo a casa seva.
👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Rueda, Pontón, Besteiro i Lois
🗳️ Tret de sortida a la campanya electoral de Galícia: primer assalt de l’any electoral de Sánchez i Feijóo
En aquesta línia, Antón Losada, professor de Ciències Polítiques de la Univerisdade de Santiago de Compostela, considera que tot el que sigui que el president espanyol hagi anat a Galícia “és una benedicció per Besteiro” i Fernando Martínez, professor de Ciències Polítiques de la Universidade de Vigo, subratlla que el líder del PSOE pot servir per “mobilitzar el vot urbà i que vota PSOE a Galícia a les generals i no vota el PSOE a les autonòmiques”. Sánchez s’està implicant en aquesta campanya electoral, com va fer José Luis Rodríguez Zapatero el 2005, una intervenció que en aquell moment va ajudar a fer fora Manuel Fraga Iribarne de la Xunta i va permetre la coalició entre el PSdeG i el BNG amb Emilio Pérez Touriño al capdavant. Zapatero torna ara a Galícia i, amb l’estil que ja va exhibir les setmanes abans del 23J, s’ha convertit en una de les veus més dures contra el gir de postura del PP sobre els indults.
I com arriba el PSdeG al 18F? A les últimes eleccions gallegues, el 2020, amb Gonzalo Caballero al capdavant, va mantenir-se en els catorze escons que havia aconseguit quatre anys abans (el pitjor resultat de la seva història) i va perdre 4.000 vots. No aconseguia tan pocs sufragis des de les primeres eleccions democràtiques, el 1981, tot i que en aquella ocasió va obtenir un percentatge lleugerament superior. Actualment, una de les grans figures polítiques i mediàtiques del PSdeG és Abel Caballero, conegut arreu de l’Estat per la seva aposta per una il·luminació nadalenca descomunal. És l’alcalde de Vigo des del 2007 i encadena tres majories absolutes (ara mateix el PSdeG té 19 dels 27 regidors). Els socialistes també ostenten les alcaldies de la Corunya (amb Inés Rey) i de Lugo (amb Paula Alvarellos) i presideixen aquestes dues diputacions.
El vot dual castiga el PSdeG
Una de les situacions que es repeteix en totes les eleccions gallegues és l’anomenat vot dual, que es dona quan part de l’electorat tendeix a votar en un sentit a les eleccions generals i en un altre quan els comicis són autonòmics. És quelcom que històricament havia passat a Catalunya: la CiU de Jordi Pujol aconseguia majories absolutes al Parlament, però el PSC s’imposava a les eleccions generals. A Galícia encara passa quelcom d’aquest estil i els socialistes sempre tenen el repte de mobilitzar l’electorat que els fa confiança quan es vota el Congrés dels Diputats i que, quan es decideix qui ha de presidir la Xunta, té més tendència a abstenir-se o a apostar pel BNG. “És molt difícil treure de casa seva gent que no vota habitualment”, assenyala Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Univerisdade de Santiago de Compostela.
Dos exemples per entendre-ho. El primer, el més recent, ens porta als resultats de les eleccions del 23 de juliol. A Galícia, el PP va ser la primera força, però el PSOE va aconseguir el 30% dels sufragis, tres vegades més que el BNG: els socialistes gallecs tenen set diputats i el BNG, un (Néstor Rego). A més, en aquells comicis Sumar va obtenir 25.000 vots més que el BNG. De cara al 18F, els nacionalistes gallecs seran la segona força, superaran amb escreix el PSdeG i Sumar es manté al límit d’obtenir representació. És el mateix que va passar fa quatre anys: el novembre del 2019, a les generals, el PSOE va quedar-se a només 10.000 vots del PP i va cultivar gairebé quatre vegades més de vots que el BNG, però el juliol del 2020, a les autonòmiques, el BNG va fer el sorpasso als socialistes per 55.000 vots i el PP va més que duplicar el PSdeG.
En aquesta línia, Xoaquín Fernández, president del PSdeG entre el 2017 i el 2021, apunta en conversa amb ElNacional.cat que ara el vot dual “és molt més ampli que mai, ja que, amb el pas dels anys, la generació de la transició, que era més fidel, té menys pes i guanyen pes les generacions que són més aviat de relacions polítiques esporàdiques”. “És important adonar-se que cada elecció és un món i en cada moment els electors prenen les decisions dins del seu camp. Les autonòmiques sempre han sigut unes eleccions més difícils pel PSdeG i més favorables pel nacionalisme, i ara això s’exacerba una mica més”.
A més, no és menys cert que el BNG ha seduït els votants del PSdeG. El 48% dels que van votar els socialistes el 2020 afirmen que el BNG està plantejant assumptes de més interès per Galícia (només el 26% considera que ho està fent el PSdeG) i el 45% considera que Ana Pontón és la candidata que es preocupa més pels problemes de Galícia. Encara més: gairebé un de cada tres votants socialistes de les darreres eleccions autonòmiques afirma que el 18F votarà els nacionalistes gallecs.
Un candidat que torna a la primera línia política sense temps per posicionar-se
El gran hàndicap de José Ramón Gómez Besteiro, el candidat del PSdeG, és que va estar sis anys en hibernació fins que es van arxivar les causes judicials en les quals se l’havia involucrat sense fonament. Fonts de l'equip del PSdeG expliquen a ElNacional.cat que la maniobra de Rueda d’avançar les eleccions, amb el Nadal i el carnaval entremig i intentant que “no hi hagi gaire campanya”, era una estratègia del PP per perjudicar Besteiro, que és la primera vegada que es presenta. Com ho han intentat revertir? “Amb molta estratègia de xarxes socials per arribar a cada mòbil de cada persona i intentant passejar molt Besteiro perquè saludi la gent”. A més, subratllen que aparèixer en mitjans de tirada espanyola és una manera d’arribar al seu electorat i posen en relleu que celebrar les eleccions ara, només a Galícia, els permet “tenir tot el focus de l’Estat”.
Així mateix, des del PSdeG assenyalen que un dels elements que estan fent servir per distanciar-se del BNG és “remarcar que Besteiro és un candidat gestor”: després d’haver format part del govern de l’Ajuntament de Lugo entre el 1999 i el 2007, del 2007 al 2015 va presidir la Diputació de Lugo i afirmen que va excel·lir en el sistema de residències públiques. Xoaquín Fernández afegeix que “una de les fortaleses del PSdeG és que té més capacitat per influir al govern d'Espanya i això ho fa valer i ho fa present en la campanya”.
Pel que fa a la campanya, el PSdeG l’ha articulat en dos eixos principals: el reforç dels serveis públics després de “quinze anys de deixadesa que passen factura”, posant èmfasi en la sanitat, l’educació, les residències i l’habitatge, i la industrialització, després que Galícia, que era “coneguda per la potència industrial, perdés 40.000 llocs de feina industrials en deu anys”. A més, el PSdeG advoca per una “defensa de la identitat gallega de la mà de més competències”. Sobre l’estratègia erràtica d’Alberto Núñez Feijóo, els socialistes indiquen que “la gent d’aquí no vota ni per Puigdemont ni pels indults i sap diferenciar quan està en unes eleccions i en unes altres”. “El que denota el PP parlant d’indults i de Bildu és que no tenen res a dir sobre Galícia. Feijóo els va rebentar la campanya i han hagut d’esborrar la paraula amnistia”, reblen.
I com es desmarquen els socialistes del BNG? El PSdeG vol “mirar cap a fora i no només cap a dintre” perquè “en un món globalitzat, la batalla no es pot donar només aquí”. Així mateix, els socialistes argüeixen que el BNG ha tendit cap a una “moderació clara” i consideren que “són ells més els que estan assimilant” el seu discurs que al revés. Sigui com sigui, El debat a dos entre Pontón i Rueda a TVE, que va tenir bona audiència i es va saldar amb un doble monòleg contra el “candidat absent”, va servir per “evidenciar que no passa res perquè governi l’esquerra a Galícia”. “Si escoltaves Pontón i tancaves els ulls, semblava més del PSdeG que del mateix BNG”, comenten els socialistes. Xoaquín Fernández se suma a aquesta lectura: assevera que el BNG “ha posat molta sordina a les qüestions identitàries” i conclou que la pràctica política del BNG i del PSdeG “és més coincident que a altres llocs perquè la tensió nacionalista és menys forta”.
A la recerca del tercer govern de la Xunta amb presència socialista
Un element que ha caracteritzat les candidatures socialistes els darrers anys, i que ara es vol trencar amb un Besteiro que també s’erigeix en “candidat de futur” en paraules d’Antón Losada, ha sigut la inestabilitat en el lideratge. Prova d’això és que ha presentat un candidat diferent en les últimes cinc eleccions. L’últim que va repetir va ser Emilio Pérez Touriño: va presentar-se entre el 2001 i el 2009, i el 2005 va aconseguir arribar a la presidència de la Xunta amb el primer govern de coalició amb el BNG de la història. El 2005 i el 2009, el PSdeG va obtenir 25 escons, la segona millor marca de tots els temps, i va superar la barrera dels 500.000 vots, cosa de la qual sempre havia estat lluny.
Ara bé, aquella experiència del 2005 no va ser la primera vegada que els socialistes governaven Galícia. Hi ha una primer testimoni gairebé anecdòtic als anys 80. Durant la segona legislatura de Gerardo Fernández Albor (d’Alianza Popular), l’aleshores líder del PSdeG, Fernando González Laxe, va presentar una moció de censura i va presidir la Xunta durant un parell d’anys en coalició amb Coalición Galega i el Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista. Aquest moviment va arribar després que Xosé Luís Barreiro abandonés Alianza Popular. Per cert, qui era vicepresident en aquell govern gallec que va ser desbancat per la tercera moció de censura que es presentava a l’embrionària democràcia espanyola (i que va ser la primera que va prosperar) era, ni més ni menys, que Mariano Rajoy.