La gestora del PSOE ha vist contradita la màxima que la discussió del concepte de "nació" no té cabuda a Ferraz, i l'acceptarà en el marc de la negociació entre el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) per a la formació de govern amb el futur lehendakari del PNB, Iñigo Urkullu. El partit d'Idoia Mendia ha acordat amb els jeltzales que en el termini de 8 mesos s'abordi aquest debat a instàncies de la reforma de l'Estatut de Gernika (1980). Són termes similars pels quals el PSOE s'havia enfrontat abans amb el PSC, i que han comportat la reformulació de les seves relacions.

Per una banda, la reivindicació pel dret a decidir en l'acord se circumscriu en el seu exercici "pactat dins de l'ordenament jurídic vigent en cada moment". Els partits s'han compromès que ambdós puguin defensar "amb llibertat" les seves posicions en la ponència que ha de tenir lloc per actualitzar l'Estatut autonòmic, 36 anys més tard que el primer fos impulsat i 18 anys després que forgessin el seu primer govern de coalició. El fet no comporta que els socialistes acceptin el resultat del debat –a tall de negociació– en tant que en un Parlament es presumeix que es pot parlar de tot.

Per altra banda, deixar que s'abordi el reconeixement d'Euskadi com a nació suposa per al PSE el fet desdir-se de qüestions que havien rebutjat en el passat, com ara la proposta sobiranista de l'exlehendakari Juan José Ibarretxe entre 2003-04. De fet, la mateixa Mendia –que reclama més autogovern– havia impulsat un polèmic espot de campanya on criticava que l'ús del basc en l'administració era un forma d'exclusió. A més, és una contradicció que l'exsecretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no negociés per a la seva investidura amb ERC i el PDECat per defensar la nació.

Així i tot, no és descartable que el concepte de "nació" s'accepti a Ferraz però si es fixa amb claredat que no tindria efectes jurídics –en forma de nació cultural o històrica, com ha dit Idoia Mendia–. De fet, el problema que Ferraz havia vist amb anterioritat quant a aquest terme és que obre la porta al sobiranisme. Per això, Pedro Sánchez va dir a ERC i el PDECat que no la podia reconèixer com a tal, ja que això aniria lligat amb la possibilitat de fer una consulta a Catalunya. El mateix president de la gestora, Javier Fernández, va dir que de "nació jurídica només n'hi ha una", després de trobar-se amb el PSC.

La polèmica emergeix perquè la proposta del PSE pot suggerir la comparació amb la via canadenca i debat sobre la plurinacionalitat promoguts pel PSC. El primer secretari Miquel Iceta ha rebut tocs d'atenció del PSOE per defensar que si una reforma constitucional era rebutjada a Catalunya, aleshores es podria exercir una consulta legal per l'autodeterminació. Sobre això, va ser Javier Fernández qui va reprovar Iceta en un comitè federal al·legant que s'allunyava de la Declaració de Granada (2013) on s'acorda el federalisme com a model. 

Ara bé, sembla que des del PSOE sí que veurien diferències entre els casos. A Euskadi estarien per ara menys preocupats, pel tarannà constitucionalista del PNB. Per això, mentre hi ha qui diu que podrien haver-se despitat, creuen simptomàtic que els jeltzales hagin volgut pactar amb els socialistes, i no amb altres partits que sí que reivindiquen un sobiranisme que obri la porta a la separació de l'Estat. Al seu torn, hi ha qui considera que el PSC, en canvi, sí que estava promovent una consulta com a tal –que el PSOE no vol– i que es manifestava a favor de la multinacionalitat dins d'Espanya.

Però davant de l'escenari, la gestora mira cap a una altra banda. Públicament el portaveu Mario Jiménez emetia fa uns dies un comunicat on deia que havia d'estudiar el document entre el PSE i el PNB per valorar el seu "contingut i abast". Les paraules venien després que en privat Fernández hagués trucat Mendia durant el cap de setmana dues vegades. I quan el pacte ja era públic, Jiménez seguia afirmant que no el coneixia "amb concreció", però que d'entrada seria "bo per a Espanya", ja que deixava fora Bildu i Podemos d'accedir a la lehendakaritza.

El mar de fons d'aquest conflicte és la guerra soterrada que es viu pel control del PSOE a Madrid de cara al 39 congrés federal de la formació. La gestora de Fernández és pròxima a les tesis de la lideressa andalusa Susana Díaz i contrària a singularitats dels partits de la federació. I per la seva banda, Mendia s'ha erigit com una de les baronies del costat de Sánchez, si és que aquest materialitza el seu objectiu de presentar-se com a nou líder de la formació socialista. Això, un cop hagi acabat la gira de l'exsecretari general per recuperar el partit.