La votació de la presa en consideració de la reforma de la llei del ‘només sí és sí’ ha girat com un mitjó les aliances habituals al Congrés dels Diputats. El PSOE ha encaminat aquest dimarts la modificació de la llei estrella del Ministeri d’Igualtat aliant-se amb el PP, Ciutadans i socis com el PNB i el PDeCAT, que consideren que la norma té defectes que s’han de corregir. Això ha provocat la divisió dels aliats parlamentaris habituals del govern de Pedro Sánchez i ha fet que del costat de Podemos se situessin formacions com Esquerra Republicana i Bildu. La CUP també hi ha votat en contra, mentre que Junts per Catalunya s’ha abstingut en la proposició de llei, que aspira a rebaixar les condemnes als agressors sexuals que estan decretant alguns jutjats. Vox, finalment, ha optat per diferenciar-se del PP i també s'ha abstingut. Així doncs, una amplíssima majoria de 231 diputats ha aprovat aquest dimarts que es comenci a reformar la llei del 'només sí és sí', per davant dels 56 parlamentaris que hi han votat en contra.

El debat d’aquest dimarts, que s’ha fet a les portes del 8 de març, ha certificat la mala maror i la fractura entre els dos socis del govern espanyol. L’ambient s’ha escalfat amb acusacions creuades gruixudes fins al punt que, a l’acabar la discussió, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, s’ha llançat en tromba contra la duresa de la intervenció de Podemos. López creu que és “irresponsable i impresentable” la posició del soci de govern, i ha assenyalat que, amb aquestes paraules, demostra estar “fora de la realitat”. L’enuig del PSOE l’ha motivat la diputada morada Lucía Muñoz, que ha acusat els socialistes de “trair milers de dones que van cridar als carrers que sense consentiment hi ha agressió sexual”.

Segons la diputada morada Lucía Muñoz, la reforma socialista servirà perquè “tornin a preguntar-nos si tanquem bé les cames, que tornin a preguntar-nos quants cops vam dir que ‘no’ o amb quina força ens resistim” abans d’una violació. Per contra, Muñoz ha afegit que la llei d’Irene Montero és “necessària, pionera i celebrada a nivell internacional” i, per això, no entén que els socialistes vulguin tornar al “calvari probatori” i “s’hagin aliat amb Vox i el PP per tornar al Codi Penal de la Manada”. Tot i la plantofada, Muñoz ha allargat la mà als companys de Consell de Ministres. “Estem disposats a negociar, disposats a pujar les penes encara que no vulguem una llei punitivista, disposats a admetre canvis”, ha contestat Muñoz.

En el debat parlamentari, la secretària d’Igualtat del PSOE, Andrea Fernández, ha defensat el text assegurant que “la millor forma de legitimar-lo és corregir els errors que conté” sent “conseqüents i responsables”. Fernández s’ha dirigit amb duresa a la bancada de Podemos demanant-los que “deixin la hipèrbole” i que parlin de “solucions”. “Estem cansats dels vostres sermons; amb aquesta llei no importa amb qui, sinó per a qui”, ha sentenciat la diputada socialista fent referència a les víctimes de la violència sexual. El PSOE també procura fer equilibris desfent-se del discurs punitivista, que defensa que es poden rebaixar les agressions d’aquest tipus endurint el Codi Penal. “Les penes no ens deslliuren dels agressors sexuals; és l’educació i la cultura el que protegeix i evita la violència masclista”, ha rematat Fernández.

 

La solitud d’Irene Montero i Ione Belarra

Els socialistes han fet el buit a la ministra Irene Montero, la impulsora de la primera versió —encara vigent— de la llei del ‘només sí és sí’. Només la ministra Ione Belarra, secretària general de Podemos, ha donat suport a la seva companya, situant-se al seu costat durant el debat i comentant amb la màxima responsable d’Igualtat tots els discursos que feien al faristol alguns dels diputats que han participat al debat. La resta de butaques de ministres estaven desèrtiques. Val a dir, però, que aquest dimarts hi havia sessió de control al Senat; de manera que els socialistes tenen excusa per haver deixat completament sola Montero.

A Montero i Belarra segur que els han convençut els arguments esgrimits per Pilar Vallugera per justificar el vot en contra d’Esquerra a la reforma. La republicana ha criticat “alguns jutges” per tenir “una mirada antiga de la realitat” i ha retret al PSOE que “compri el marc de la dreta” i que actuï “amb els drets de les dones a cop d’enquesta”. “No podem partir el feminisme com a lluita de les dones per a la consecució de drets humans mínims”, ha auxiliat Vallugera. De fet, l’argument electoral també l’ha utilitzat la diputada de Junts, Pilar Calvo, que ha confirmat l’abstenció del seu grup. “Facin els ajustos tècnics sense mirar de reüll el calendari electoral. Les dones estan fartes de l’electoralisme parlamentari i l’oportunisme presidencial”, ha reblat des de la tribuna. Des de la CUP, Mireia Vehí ha parlat de “despropòsit” i ha animat a “no patrimonialitzar el moviment feminista” recordant que és “el moviment més revolucionari del món”.

La dreta s’abraça al PSOE

En aquesta ocasió, el PSOE ha tingut la complicitat enverinada del Partit Popular i Ciutadans, que han votat a favor de la proposició de llei per evidenciar, encara més, la fractura al govern. Vox, en canvi, ha apostat per l'abstenció. D'aquesta manera, la dreta ha certificat l’abraçada de l’os a la part socialista del govern espanyol. En aquest sentit, el PP ha sucat pa en la divisió entre socis i n’ha fet responsable a Pedro Sánchez, a qui han acusat de legislar prestant més atenció a les enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que als organismes estatals que van advertir de la rebaixa de condemnes per la llei del sí és sí.

“L’única causa de la reforma és l’alarma electoral, la caiguda demoscòpica; valen els informes de Tezanos a l’hora de legislar i no es tenen en compte les advertències del Consell General del Poder Judicial, del Consell Fiscal i del Consell d’Estat”, s’ha queixat la portaveu parlamentària del PP, Cuca Gamarra. El president del govern, i no la ministra Irene Montero, és el blanc del PP en aquesta pugna parlamentària que, segons Gamarra, és “inèdita” tenint en compte que “Sánchez s’està esmenant a ell mateix”. “És una esmena a la frivolitat, a la falta de solvència i a la supèrbia”, ha replicat Gamarra.