Davant la dura sentència dels ERO, que condemna dos expresidents socialistes de la Junta d'Andalusia, el PSOE andalús ha sortit en defensa d'ells. Juan Cornejo, secretari d'organització dels socialistes andalusos, ha irromput aquest dimarts per defensar "l'honradesa" de José Antonio Griñán, condemnat a sis anys de presó per prevaricació i malversació, i de Manuel Chaves, condemnat a nou anys d'inhabilitació per prevaricació. Des de Ferraz encara no hi ha hagut cap pronunciament públic. "No s'han enriquit il·lícitament ni s'han endut cap euro", ha rebatut.

En una compareixença de premsa aquest dimarts al migdia, Juan Cornejo ha evitat assumir conseqüències polítiques pel revés judicial de l'Audiència de Sevilla. "Les responsabilitats polítiques van ser dirimides fa molts anys", ha dit en referència a les dimissions i baixes del partit dels dos expresidents el 2015 i 2016. "No hi ha cap polític en actiu que tingui implicació en els fets", ha recordat. Pel que fa a Chaves i Griñán, ha remarcat que cap d'ells s'ha lucrat en aquest cas jutjat.

Això sí, el dirigent socialista andalús ha "lamentat" que els fets provats tinguessin lloc, i així ha volgut "traslladar-ho als andalusos". En aquesta línia, Cornejo ha subratllat que "el PSOE sempre ha mantingut respecte absolut cap als pronunciaments judicials". Ha afegit que tan sols és la primera sentència d'una macrocausa amb més d'un centenar de peces.

No se'n van lucrar personalment, però els magistrats consideren que els dos expresidents eren coneixedors de la trama. Per una banda, que Chaves coneixia i va permetre aquest sistema irregular de subvencions. Per la seva part, Griñán és acusat de no fer res per aturar-ho malgrat que coneixia els informes d'alerta de la Intervenció General de la Junta d'Andalusia. "L'encausat era plenament conscient de la palmària il·legalitat dels actes en els quals va participar, relatats en els fets provats", sosté l'Audiència de Sevilla en tots dos casos.

Els ex-alts càrrecs andalusos ―entre els quals els dos expresidents i sis exconsellers― són condemnats haver defraudat fins a 855 milions d'euros a través d'ERO (expedients de regulació d'ocupació) fraudulents, amb la creació d'un sistema d'ajuts públics "totalment opac" al marge "dels ciutadans" i dels controls establerts per la Intervenció General. Un import en principi destinat a la reactivació d'empreses en crisi i ajudar els treballadors. Durant el judici han aparegut despeses en cocaïna i prostitució amb fons públics, empreses fantasma i una xarxa clientelar amb centenars d’empreses, asseguradores, advocats i treballadors implicats.