El PSOE es quedarà sol demanant l'encaix per a Catalunya en la comissió territorial oberta al Congrés, després que Podemos, nacionalistes (PNB) i independentistes (ERC, PDeCAT) renunciessin a ser-hi i un cop presentats aquest divendres el pla de treball de les formacions que integren l'òrgan. Els socialistes són els únics que inclouen l'oferta de diàleg amb els catalans, en contraposició a Partit Popular i Ciutadans, que diversos cops s'han oposat a una reforma per acontentar "els qui volen liquidar Espanya", en al·lusió al sobiranisme.

Segons el text, un cop fet un examen específic sobre la situació a Catalunya i davant el "greu deteriorament de la normalitat constitucional i estatutària, l'abandonament del diàleg i de la negociació política, les violacions de la legalitat i la forta fractura social" –apunten des de el PSOE sobre la manca d'alternativa que denuncien per part l'executiu central, a més de la declaració d'independència per part de l'independentisme– aquesta comissió "obre un espai formal de diàleg imprescindible per escometre i donar sortida a l'actual situació", assenyalen.

Els de Pedro Sánchez creuen així que les respostes poden oferir-se "dins de l'actual marc legal, altres requeriran la modificació de diferents lleis de l'Estat, i d'altres s'haurien d'assolir mitjançant una determinada reforma constitucional", com seria el cas del reconeixement de les "singularitats"; l'ordenació de les competències; la capacitat del Senat per facilitar la participació de les comunitats en la presa de decisions en l'àmbit estatal i com a instrument de cooperació; la constitucionalització dels principis del model de finançament autonòmic.

Tanmateix, Sánchez xocarà frontalment amb la perspectiva de PP i Cs, que descarten utilitzar la comissió per donar una sortida a les reivindicacions independentistes de forma expressa i esperen que en la resolució d'altres problemes polítics es trobi la fi a les demandes sobiranistes.

En primer lloc, el PP vol utilitzar la comissió per avaluar el model autonòmic i buscar suports per a la reforma del finançament de les comunitats. Aquest sistema és un dels projectes a què es van comprometre durant la conferència de presidents autonòmics del gener a tenir impulsat abans que acabés l'any i ara apunta cap al 2018, sempre apel·lant al favor del PSOE. Això, segons van explicar els portaveus de la comissió Rafa Hernando i Roberto Bermúdez de Castro, en cap cas hauria d'anar en detriment que qui condueix la negociació és el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro.

El fet és que els populars recelen de la reforma constitucional, tal i com va reiterar Rajoy durant el dia de la Constitució, si és que no es té un punt d'arribada predefinit –que no passaria en cap cas per alterar la "indissoluble unitat de la nació". En tot cas, estan oberts a revisar el principi de lleialtat institucional, el repartiment de competències; la modernització i racionalització de les administracions públiques; i la reforma del Senat.

Per la seva banda, l'equip d'Albert Rivera sí considera revisar aspectes que podrien apuntar en la línia de la reforma però no per atendre el clam sobiranista. Per exemple, la formació taronja advoca per aclarir la distribució de competències i potestats normatives a la Constitució, entre els òrgans centrals de l'Estat i les comunitats, així com revisar les estructures territorials d'àmbit provincial i local. Així mateix, vol que en els seus sis mesos de mandat la comissió estudiï el tancament de l'Estat autonòmic i l'enumeració constitucional de les comunitats autònomes.