L'advertiment públic que aquest diumenge ha llançat el president a l'exili, Carles Puigdemont, sobre el lawfare ha arribat també al PSOE, i el partit de Pedro Sánchez ha mogut peça. El gest dels socialistes hauria de servir per desbloquejar les negociacions per a la investidura, que divendres van quedar embarrancades després d'una jornada de converses d'alta tensió. Finalment, segons ha pogut saber ElNacional.cat, el PSOE hauria acceptat aquest diumenge abordar dins de la llei de l'amnistia la persecució judicial que pateixen persones implicades al procés a través de causes no directament relacionades amb l'organització i defensa de l'1-O. Això no obstant, aquest punt sembla haver obert un front inesperat a les converses, atès que dins de les files socialistes la proposta s'ha assumit a contracor i no tots els dirigents que intervenen a la negociació ho veurien de la mateixa manera.

Garantir que el lawfare no quedi fora de la llei d'amnistia ha estat des de fa setmanes una exigència clau del partit de Puigdemont, però el PSOE s'hi ha resistit, assenyalant les línies vermelles que, segons argumenten, cal evitar trepitjar per tal d'aconseguir superar el filtre del Tribunal Constitucional. Els negociadors de Junts reclamen, a més, que el text sigui prou clar perquè l'aplicació de l'amnistia no quedi en mans de les decisions dels jutges de manera arbitrària. "L'ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics no busca fer justícia, sinó aconseguir, per mitjans inacceptables en democràcia, efectes polítics a través del poder judicial", advertia aquesta matí Puigdemont a través d'una piulada a la xarxa X.

Lawfare

L'exemple paradigmàtic que s'assenyala repetidament per explicar aquesta situació és la causa oberta contra un dels col·laboradors més estrets de Puigdemont, el cap de la seva oficina, Josep Alay, que apareix al cas Volhov i està també acusat de malversació i prevaricació per un viatge que va fer el 2018 en representació del president al referèndum de Nova Caledònia. Durant la instrucció del cas la defensa va argumentar que es tractava d'un viatge convenientment justificat i que es van complir tots els requisits econòmics i jurídics, per la qual cosa Alay va denunciar que obeía a una persecució de tipus polític. Aquest episodi no correspon a l'etapa del PP, sinó que es va obrir ja amb el PSOE i Podemos al govern.

Des de Junts, a més, s'adverteix que el fet que les persones que pateixen repressió judicial quedessin fora de l'amnistia els impediria igualment demanar empara a instàncies internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans, que es podrien remetre a l'existència d'aquesta llei per desestimar-ne els casos.

L'exigència que cap persona que s'hagi vist perseguida judicialment per haver defensat el procés quedi fora de l'amnistia va provocar que divendres les converses embarranquessin. El fet que dijous el PSOE i ERC anunciessin que ja havien signat l'acord sobre la llei, encara va complicar més l'entesa.

Junts, a Brussel·les

Dissabte la negociació va obrir un parèntesi, però aquest diumenge a mig matí el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el president del grup parlamentari, Albert Batet, han tornat a Brussel·les per reprendre els treballs. També són a la capital belga, el vicepresident del partit, Josep Rius, i la presidenta del Parlament, Anna Erra. Està previst que s'hi incorpori també la responsable del grup parlamentari de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. La cúpula del partit estudia la nova proposta que aquest diumenge ha fet arribar el PSOE per mirar de desbloquejar l'acord.

Els socialistes, enmig una forta pressió política a Madrid i amb manifestacions diàries a la porta del partit al carrer Ferraz, volen tancar l'acord tan aviat com sigui possible per intentar superar la investidura la setmana vinent. De moment, Pedro Sánchez ha aconseguit un aval consistent de les bases del PSOE. Tanmateix, perquè fos possible una investidura de Sánchez la setmana que ve, caldria tancar en qüestió d'hores el pacte amb Junts per tal de sotmetre'l a la ratificació dels òrgans del partit i, si cal, de la militància, i fer arribar la proposta de ple d'investidura a la mesa del Congrés, que hauria de convocar el debat dimarts perquè se celebrés dijous i divendres.