Al govern espanyol encara li cou en la memòria la data del 30 de gener: Junts es plantava i, com que el PSOE no acceptava les esmenes de la formació independentista a la llei d’amnistia, desava al congelador la norma; en comptes d’aprovar-la. La imatge fou demolidora per la Moncloa. Només calia veure la cara de Pedro Sánchez abandonant l’hemicicle del Congrés dels Diputats, capcot i amb l’americana descordada. Els socialistes volen evitar tornar a mostrar aquesta imatge, i collen Junts per arribar a un acord definitiu abans del 7 de març, data límit imposada per la Mesa de la cambra perquè la Comissió de Justícia elabori un nou dictamen sobre la llei. Segons indiquen fonts del govern espanyol, si no hi ha un pacte abans d’aquesta data, el PSOE descarta dur l’amnistia a votació al Ple del Congrés.
A la Moncloa estan convençuts que Junts ha d’arribar a un acord amb els socialistes i “ha de votar que sí” a la llei que repara la repressió judicial a l’independentisme. “Si no, se’ls menjaran; ERC ja s’està fregant les mans, perquè no poden anar a unes eleccions catalanes havent votat ‘No’ a l’amnistia”, asseguren fonts del Consell de Ministres, que apunten que “no té sentit que es voti la llei si no hi ha un acord”. Tot plegat, la direcció del PSOE confia que Junts per Catalunya “flexibilitzi” les seves actuals exigències: modificar de la llei les excepcions als delictes de terrorisme i de traïció, per tal de respirar tranquils i lligar de mans i peus els jutges espanyols en la seva persecució a Carles Puigdemont i també Marta Rovira.
Hi ha cert neguit al govern espanyol, perquè assumeix que si l’amnistia acaba fracassant per un motiu o un altre, no hi haurà pressupostos. “Posaran problemes”, diuen en referència a Junts per Catalunya. Tenen també clar que la formació independentista intentarà deixar a l’aire “fins a l’últim dia i l’últim minut” la negociació sobre la llei d’amnistia. “Però no ens movem, ens hem plantat”, afirmen altres fonts del govern que presideix Pedro Sánchez. Esperen, amb optimisme, que serà Junts qui finalment cedirà i s’aproximarà al redactat del PSOE.
Retocs de “matèria tècnica”
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ja va avisar aquest dimarts en una entrevista a la SER que qualsevol modificació a la norma serà de “matèria tècnica”, en tant que el text va entrar “constitucional” a la cambra baixa i així és com n’haurà de sortir. Va significar, però, l’obertura d’una escletxa que no s’havia obert en els darrers mesos. L’endemà, per exemple, Pedro Sánchez es mostrava més hermètic.
Insistia el president del govern espanyol que la norma ha de passar els filtres del Tribunal Constitucional i de la justícia europea. És a dir, feia una defensa del redactat actual de la llei d’amnistia, amb els acords de mínims als quals van arribar a finals de gener PSOE, Junts i ERC: unes pinzellades que aplicaven una capa de blindatge extra a Tsunami Democràtic i CDR. És a dir, un jutge hauria de provar ara que Carles Puigdemont, amb intenció directa i de forma greu, va atemptar durant el procés contra la vida de persones.
Sigui com sigui, les úniques propostes que s’han posat ara mateix sobre la taula són la modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal i un nou redactat del delicte de terrorisme en el Codi Penal. El mateix Pedro Sánchez va descartar aquesta segona possibilitat. Però va ser ell mateix qui va proposar reformar la ‘LeCrim’. L’objectiu seria escurçar els temps d’instrucció dels jutges. Cal tenir en compte, per exemple, que Manuel García-Castellón fa ja quatre anys que instrueix el cas Tsunami Democràtic. I és ara, quan s’està tramitant la llei d’amnistia, que busca les pessigolles als seus negociadors acusant Carles Puigdemont d’un delicte de terrorisme que fins i tot el govern espanyol nega que hagi comès mai.
Tapar els forats de l’amnistia amb indults
Mentrestant, Esquerra Republicana malda per convèncer Junts que voti la norma tal com està, i assenyala que els forats que pugui tenir aquesta llei d’amnistia es poden tapar amb la concessió de més indults a independentistes per part del govern espanyol. Ho deia fa un parell de setmanes el viceconseller de Comunicació i Estratègia del Govern, Sergi Sabrià, i el dijous de la setmana passada el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. És més: també ho ha dit Óscar Puente. El ministre de Transports demanava “estalviar feina a la justícia” amb la llei d’amnistia i evitar així que molts processos “acabin en un indult”.