La imatge d’aquest dissabte a València serà molt potent. Almenys si es té en compte l’historial sísmic del partit sota les regnes de Pedro Sánchez durant els últims cinc anys. Aquest divendres s’obre el 40è Congrés del PSOE, que s’allargarà tot el cap de setmana. Hi compartiran escena dos expresidents socialistes que es troben als antípodes i que han exercit de forma molt diferent el seu rol. A una banda, Felipe González, que ha intentat desestabilitzar el govern espanyol amb declaracions contra Unidas Podemos o els socis independentistes. A l’altra, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha acompanyat La Moncloa en decisions no sempre enteses per les bases i alguns barons, com el mateix govern de coalició o la concessió dels indults als presos polítics catalans. Però allà seran tots dos aquest dissabte, junts, amb els seus matisos però donant una imatge d’unitat, de pacificació.
Serà un congrés del PSOE a la búlgara, per aclamació, sense dissensos. Paradoxalment, qui ha aconseguit la pacificació del partit ha estat el valencià José Luis Ábalos, fins fa res secretari d'organització, que va ser defenestrat del partit i del govern el passat 10 de juliol un cop acomplerta la seva missió. L'escac i mat en aquesta partida contra els crítics del partit va arribar el passat juny, quan Pedro Sánchez va aconseguir carregar-se la reina: Susana Díaz. De pugnar pel control de Ferraz a sortir derrotada a unes primàries andaluses orquestrades per la mateixa secretaria general del PSOE. Ara l'expresidenta de la Junta descansa al Senat, el cementiri d'elefants per excel·lència. El conclave de València servirà per tancar files amb un líder consolidat. Ja ningú no s'imagina un altre secretari general.
En l'àmbit programàtic, la proposta del PSOE també ha canviat substancialment. Sobretot en l'àmbit territorial. L'últim congrés va tenir lloc el juny del 2017, quan el partit estava a l'oposició i no albirava arribar a La Moncloa. Llavors, els socialistes proposaven en el document una "reforma constitucional federal, que mantingui la unitat de l'Estat, perfeccionant el caràcter plurinacional d'aquest". El text final assegurava que "es tracta de donar respostes viables a les necessitats, reptes i problemes actuals i a les aspiracions ciutadanes de millora profunda de la vida política de tot el país (...) amb especial menció a aquells territoris que venen expressant la seva identitat pròpia i la seva voluntat d'autogovern amb més intensitat, com és el cas de Catalunya". Justament la qüestió catalana s'abordava de forma àmplia, per contraposar-se amb l'actitud del govern de Mariano Rajoy. Fins a sis vegades apareixia la paraula "Catalunya" a les resolucions aprovades.
De l'oposició al govern: Pedro Sánchez fa desaparèixer la “plurinacionalitat” i la reforma federal en el 40è congrés del partit
Ara, quatre anys més tard, el PSOE és al govern, Sánchez té moltes més canes i l’oferta està molt més diluïda. La paraula Catalunya només apareix un cop en 304 pàgines de ponència. Els termes plurinacional i reforma constitucional federal directament han desaparegut. S’han reduït substancialment els paràgrafs que s’hi dediquen i no hi ha cap proposta concreta. Davant l'"amenaça del neocentralisme", reivindiquen que "l'Espanya multinivell moderna és la que ofereix vies democràtiques de diàleg i pacte en el marc de la llei per donar sortides a situacions com la de Catalunya, en clau de major aprofundiment de l'Estat de les autonomies". I afegeix en termes abstractes: "La millora de la convivència en el si de la societat catalana i el millor encaix de l'autogovern català amb la resta d'Espanya constitueixen objectius de primer ordre per als socialistes. El Govern d'Espanya ha impulsat de forma decidida i valenta l'agenda del retrobament per fomentar el diàleg, l'entesa i el pacte dins la llei, com l'únic camí viable per avançar amb esperança d'èxit en aquests propòsits". La declaració de Granada queda massa lluny.
Hi haurà altres debats, com el de la competència fiscal entre comunitats autònomes, que es debatrà amb una iniciativa del PSC, o el de la descentralització d'institucions fora de Madrid. Al debat de València, com sempre, també hi arriben esmenes de les bases molt més ambicioses. Com és tradició, les Joventuts Socialistes han posat damunt la taula la qüestió de la monarquia. Reclamen la comissió d'investigació que el mateix PSOE ha vetat a la Mesa del Congrés. Com és tradició també, té molt pocs números de prosperar. En total s'han presentat 10.500 esmenes, que debatran els 1.082 delegats.
Agenda 2023
El 40è Congrés del PSOE busca el mateix que la crisi de govern del 10 de juliol: enfortir el partit i greixar la maquinària de cara al 2023. Un rearmament com l'intentat per Pablo Casado ara fa dues setmanes, també a València. Govern nou i direcció nova. Ahir mateix Pedro Sánchez va garantir que esgotaria els dos anys que queden de legislatura, i les eleccions generals probablement s'encavalcaran amb les eleccions autonòmiques —incloent-hi Madrid— i les municipals. Algunes figures guanyaran pes dins del partit, com Adriana Lastra o Santos Cerdán, i altres directament seran apartats, com ja ha passat amb José Luis Ábalos. En clau de PSC, es preveu la sortida de l'executiva federal de Núria Marín, alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat. Veus socialistes la veuen tocada, amb un cas de presumpta corrupció que no fa bona pinta. El seu lloc podria ocupar-lo la ministra Raquel Sánchez, un dels nous actius del socialisme català i espanyol, o Eva Granados, acabada d'aterrar a Madrid per ser la portaveu del PSOE al Senat.
Redondo i el CIS
Tot plegat, la mateixa setmana que el també defenestrat Iván Redondo ha decidit fer el pas definitiu de l'ombra a la llum. Ha sortit la seva biografia, a càrrec del periodista i militant socialista Toni Bolaño, on dona la seva versió dels fets per persones interposades. I també ha concedit una entrevista on pronostica que Yolanda Díaz pot ser la pròxima presidenta d'Espanya. Avui mateix també ha sortit el baròmetre del CIS, que novament atorga millor nota a la vicepresidenta segona (4,8 sobre 10) que al president Pedro Sánchez (4,4).