El vot en contra del PSOE, PP, Vox i Ciutadans ha tombat definitivament aquest dijous en el Congrés dels Diputats una proposta de reforma del reglament que va ser registrada per tres grups parlamentaris perquè es permetés l'ús de les llengües cooficials de l'estat, és a dir, català, gallec i euskera, per intervenir i presentar documents a les sessions del Ple i altres òrgans del Parlament. En el Ple d'aquest dimarts al Congrés, Podemos i tots els partits independentistes, però finalment s'ha resolt amb 71 vots a favor, 268 en contra i 2 abstencions. L'euskera, el català i el gallec si es poden utilitzar en determinades intervencions, com les mocions i els escrits, del Senat, però, en canvi, mai s'ha aprovat el seu ús al Congrés, on només es pot utilitzar per fer breus cites durant un parlament. En una declaració conjunta, ERC, PNB, EH Bildu, En Comú Podem, Junts, PdeCat, CUP, BNG i Compromís van considerar aquest dimarts que el Congrés és "un clar exponent de la situació de privilegi per al castellà en l'Estat".

Proposició de reforma del reglament

Deu formacions amb representació a Congrés dels Diputats (ERC, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, Bildu, Podem, Més País, Compromís i BNG) van registrar a finals de maig una proposició de reforma del reglament del Congrés perquè contempli la possibilitat d'intervenir i presentar documents en català, gallec i basc. Els signants proposaven que s'estableixi un sistema de traducció simultània seguint la línia dels passos que ja s'han fet al Senat. Aquest dimarts al Congrés es va retirar la paraula i es va avisar als diputats al Congrés que defensaven una proposició de reforma del reglament del Congrés per usar el català, el gallec i el basc. La majoria dels diputats defensors de la iniciativa van pujar al faristol i van parlar amb la seva llengua pròpia. Alfonso Rodríguez Gómez, vicepresident segon del Congrés dels Diputats, va ser l'encarregat d'avisar als diputats en les seves intervencions i va retirar la paraula a Montserrat Bassa Coll, d’ERC; a Mertxe Aizpurua, d’EH Bildu; Albert Botran, de la CUP, i a Nestor Rego, del BNG. 

Bassa va començar la seva intervenció en castellà per demanar a la resta de parlamentaris si s'imaginaven no poder parlar la seva llengua pròpia en el seu país. "Això és el dia a dia en els Països Catalans. N'estem fartes", ha dit ja en català. A més, destacava que "si hi ha unitat dels partits independentistes catalans perquè es parli en català al Congrés és per demostrar el supremacisme castellà, la seva intolerància i la hipocresia d’una Espanya plural". Va prosseguir amb la seva intervenció en català, fins que, finalment, Rodríguez Gómez li va acabar retirant la paraula. Per la seva part, Míriam Nogueras, diputada de Junts, afirmava que si al Congrés "si el català no hi cap és que tampoc hi cabem nosaltres, i no és d’estranyar que cada vegada hi hagi més ciutadans de Catalunya que ho vegin així". "Per vostès el català no és una riquesa", sentenciava. Botran, que en català va intentar explicar davant del Congrés dels Diputats la situació de les llengües minoritàries i minoritzades a l'estat espanyol, però poc temps li va donar, ja que també va ser silenciat.