Santos Cerdán assenyalava el 9 de novembre en una roda de premsa des de Brussel·les que l’acord d’investidura signat entre el PSOE i Junts per Catalunya no només servia per allargar la residència de Pedro Sánchez a la Moncloa, sinó també per mantenir-lo intacte durant quatre anys a la presidència espanyola. “És un acord de legislatura” i “d’estabilitat”, apuntava el secretari d’Organització dels socialistes després d’haver signat un document amb el seu homòleg a Junts per Catalunya, Jordi Turull. S’intentava curar així en salut, davant qualsevol tempesta que pogués produir-se en un futur. Quatre mesos després, Ferraz albira vents a l’horitzó. S’han convocat eleccions a Catalunya, i el 12-M posa en qüestió el futur de la legislatura espanyola.
Pot passar que un dels dos socis catalans imprescindibles de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats quedi fora de la governabilitat de la Generalitat després de les eleccions catalanes. La formació que en quedi fora tindrà al·licients per mantenir el líder socialista a la Moncloa? Tingui motius o no, una alta font del PSOE insisteix que Esquerra Republicana i Junts per Catalunya tenen signats uns acords d’investidura que, segons la interpretació que fan els socialistes, obliguen les dues formacions independentistes a mantenir l’estabilitat de la legislatura espanyola.
Què diuen els acords d’investidura signats pel PSOE amb les dues formacions independentistes? “En paral·lel al compliment dels compromisos adquirits” a l’acord d’investidura, Esquerra Republicana va comprometre’s a “donar estabilitat a la legislatura a través d’una negociació de bona fe i de la voluntat d’aprovar les principals fites legislatives”, entre les quals es menciona especialment “l’àmbit pressupostari i relatiu als fons de recuperació de la UE, els projectes de llei remesos pel govern espanyol a les Corts i els Reials Decrets”.
Pel que fa a Junts per Catalunya, en el punt posterior al compromís d’investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol apareix el de “l’estabilitat de la legislatura”, en el qual s’apunta que aquesta estarà “subjecte als avenços i compliments dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents”, que tracten “la superació dels dèficits i limitacions de l’autogovern” i “el reconeixement nacional de Catalunya”. Sigui com sigui, les fonts del PSOE consultades per aquest diari no s’atreveixen a pronunciar-se sobre quin hauria de ser el soci de Govern de Salvador Illa si el líder dels socialistes catalans acaba convertint-se en president de la Generalitat després del 12-M. Des de la sala de màquines de Ferraz argumenten que el primer secretari del PSC té, en aquest sentit, prou autonomia.
ERC i Junts collen Sánchez amb el finançament i les inversions
Mentrestant, i amb les eleccions a Catalunya ja convocades, Junts i ERC collen Pedro Sánchez. Tant els republicans com els juntaires fan campanya amb el finançament i les inversions. Aquest dimecres, el president de la Generalitat va presentar a Madrid la seva proposta de finançament singular per a Catalunya. Amb un avís pel PSOE: el suport d'ERC al govern espanyol es deu al compliment dels acords d'investidura assumits pel PSOE, entre els quals es troba seure a parlar sobre la qüestió del finançament. A banda, fonts de l’entorn de Pere Aragonès expliquen a ElNacional.cat que confien que la proposta de finançament singular és compartida per una amplíssima majoria de catalans, cosa que obligarà el PSC a “moure fitxa”.
A la mateixa ciutat i de forma simultània, se celebrava aquell dimecres al Congrés dels Diputats una sessió de control en el qual Esquerra Republicana i Junts per Catalunya van encunyar la mateixa frase: “Els catalans, a pagar i callar”. Pedro Sánchez havia decidit —a causa de la convocatòria electoral a Catalunya— renunciar als pressupostos del 2024. Míriam Nogueras va retreure al president espanyol que la seva decisió tenia com a únic motiu la falta d’interès “que es recordi en campanya que el PSOE no té cap projecte per a Catalunya”. Teresa Jordà, per part d’ERC, va advertir del continuat incompliment del govern espanyol respecte la inversió i execució pressupostària a Catalunya, i va insistir en la necessitat que la Generalitat tingui un model de finançament singular pel país.
Les taules de negociació amb l’independentisme, al congelador
Tal com explicava ElNacional.cat el passat dijous, el PSOE ha decidit desar al congelador les tres taules de negociació que tenen amb l’independentisme fins després de les eleccions del 12-M: la taula de diàleg entre governs, la que tenen amb Junts i la que tenen amb ERC. La intenció dels socialistes és, un cop se celebrin els comicis, analitzar el resultat i tornar-se a posar en contacte amb les formacions independentistes i decidir què es fa. Ja es decidirà llavors si aquestes taules es reprenen un cop s’hagi conformat un Govern de la Generalitat.