La negociació entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez entra en la recta final. Les dues formacions s'han emplaçat aquesta nit a tancar un acord aquest mateix dijous. Els socialistes i el partit de Carles Puigdemont podrien segellar l'acord polític de manera pública demà i iniciar la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés a començaments de la setmana vinent. Això no obstant, fonts socialistes consultades per ElNacional.cat admeten que amb aquest moviment no tindran assegurada encara la investidura, atès que falta rubricar l'acord amb el PNB. La previsió dels socialistes seria intentar convocar la investidura a partir de dimecres vinent, en cas que aquest cop sí que aconsegueixin tancar l'acord amb Junts i, posteriorment, les negociacions amb el PNB.
Les converses amb Junts han continuat aquesta setmana a Brussel·les enmig d'una discreció absoluta, mentre a Madrid la tensió s'ha disparat amb manifestacions cada nit davant de la seu socialista alimentades per la ultradreta. Amb tot, la resposta de Pedro Sánchez aquest matí no ha deixat cap dubte sobre la decisió del PSOE de tirar endavant l'acord amb els independentistes. "No ens intimiden i seguirem endavant. Tindrem govern i governarem quatre anys més", ha assegurat durant una visita als treballadors de la seu de carrer Ferraz.
Presses del PSOE
El PSOE té pressa. No ho amaga. Això no obstant, la cúpula de Junts s'ha reunit dos cops a Brussel·les, dijous passat i aquest dilluns, sense aconseguir donar llum verda a l'acord. Malgrat tot, el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, responsable de les converses amb Junts, espera des de dilluns a un hotel de la capital belga que es tanqui el pacte per poder-lo rubricar. Per la seva banda, Puigdemont està acompanyat a Brussel·les per la presidenta del partit, Laura Borràs, el secretari general, Jordi Turull, i la presidenta del grup parlamentari al Congrés, Míriam Nogueras. De fet, seran Cerdán i Turull els responsables de signar l'acord entre els dos partits.
Junts ha insistit des de diumenge a exigir que la llei d'amnistia inclogui el lawfare, és a dir, la persecució judicial que pateixen persones que han participat en el procés però que es troben investigades a través de casos que no tenen res a veure amb l'organització i defensa de la consulta del 9-N o del referèndum de l'1-O. La decisió que va comunicar aquest dimarts el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón d'incloure, entre d'altres, Carles Puigdemont i la secretaria general d'ERC, Marta Rovira, en una investigació per terrorisme pel cas Tsunami no ha fet més que incrementar l'alerta dels negociadors de Junts sobre la necessitat de delimitar de manera molt clara la llei d'amnistia i evitar que la seva aplicació quedi en mans de la decisió dels jutges.
Però les pressions arriben per múltiples fronts. Si dilluns el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va irrompre en la negociació, carregant contra l'amnistia, aquest dimecres ha estat el comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, qui ha fet arribar una carta al ministre de Presidència, Félix Bolaños, i a la ministra de Justícia, Pilar Llop, demanant informació sobre la llei d'amnistia.