Dimarts passat la llei d’amnistia va passar el seu primer examen al Congrés, però encara està ben lluny d’aparèixer al BOE. L’equip de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, calcula que això podria arribar cap al mes d’abril. Ara toca presentar-hi esmenes. La decisió de tramitar la llei per la via d’urgència va atorgar als grups parlamentaris només set dies per fer els seus suggeriments de modificació. Ara toca que PSOE, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya seguin a la taula negociar per tal de refinar amb pinzellades delicades i precises el text que ha de reparar la persecució judicial a independentistes. Junts s’obre a polir aspectes tècnics, mentre que ERC vol fer-hi també retocs sense entrar en una ‘batalla de l’esmena’ amb els socialistes. Des del govern espanyol insisteixen que no concediran cap modificació substancial al text.
El motiu pel qual aquestes tres formacions van amb peus de plom en el tema de les esmenes es deu a l’examen que la llei haurà de passar davant del Tribunal Constitucional un cop sigui aprovada. PSOE i Junts consideren que el text pactat entre les dues parts i presentat en forma de proposició de llei al Congrés ja és prou bo. Aquest és el motiu pel qual aquesta formació independentista ha anat pendolant el seu discurs al voltant de les esmenes durant els darrers dies. A mitjans de novembre, Jordi Turull assegurava que el text ja “compleix totes les expectatives”, i aquest dijous ell mateix s’obria a “valorar” qualsevol rectificació tècnica si algun expert els fa propostes per “blindar més l’objectiu” de la norma. “Estem estudiant tots els inputs que ens arriben de tots els costats”, manifestava el passat dimarts Míriam Nogueras en declaracions als periodistes.
Al Congrés, fonts de Junts reiteren que estan convençuts de la fortalesa del text original, però que “quan van apareixent, constantment, notícies sobre el jutge García-Castellón” es plantegen si cal o no esmenar el text per blindar encara més els casos de lawfare. Aquest jutge de l’Audiència Nacional és qui mira darrerament de caçar Carles Puigdemont i Marta Rovira pel cas Tsunami Democràtic. I també pot presumir d’haver enviat diversos membres dels CDR a judici per terrorisme.
Precisament, des que PSOE i Junts per Catalunya van presentar el contingut de llei d’amnistia, Esquerra Republicana ha mostrat algun dubte sobre el text. De fet, no van firmar la proposició de llei presentada al Congrés, en tant que van manifestar que volien estudiar-la en profunditat. Consideraven que hi havia risc que el perímetre de l’amnistia no cobreixi els casos de Tsunami Democràtic i els CDR, causes perseguides pel delicte de terrorisme. No es preveu, ara per ara, que Junts i ERC seguin a negociar la presentació d’esmenes conjuntes. “Tant de bo”, assenyalava Gabriel Rufián aquesta setmana, lamentant que “dos no negocien si un no vol”. Míriam Nogueras també valorava que aquesta possibilitat és llunyana.
Els republicans ja han manifestat en públic que volen reservar-se la “possibilitat de presentar esmenes” a la llei. En privat, fonts d’ERC al Congrés dels Diputats expliquen que ja mantenen converses amb el PSOE sobre com retocar la llei. Asseguren que en cap cas volen entrar en una batalla amb els socialistes, i que si presenten qualsevol esmena serà perquè prèviament l’han pactat entre les dues parts. Fa unes setmanes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, argumentava que el seu partit no havia signat la llei d’amnistia per tal de tenir “llibertat” a l’hora de presentar esmenes, argumentant que la seva formació no vol que la llei tingui escletxes.
“Ambigüitats” a la llei d’amnistia
Més que escletxes, qui considera que a la llei hi ha “ambigüitats” és Òmnium Cultural. Ho assenyalava en un comunicat a mitjans del mes de novembre. Des de l’entitat assenyalen a aquest diari que cal garantir la “màxima protecció” a qualsevol persona susceptible de ser represaliada. I apunten que en les darreres setmanes ja s’ha vist com “els poders de l’Estat” continuen maniobrant per mantenir viva “la guerra bruta”. N’és exemple la persecució de García-Castellón a Puigdemont i Rovira, just quan es negociava l’amnistia.
El PSOE no acceptarà cap canvi “substancial”
Sigui com sigui, el PSOE ja ha enviat un avís a les formacions independentistes: qualsevol esmena “tècnica” o “semàntica” serà benvinguda, però no acceptaran cap retoc “substancial” de la llei. Així es manifestava un membre destacat del govern espanyol el passat Dia de la Constitució en una conversa informal amb periodistes. Assegurava que no es tocarà “ni una coma” de l’exposició de motius de la norma, i que qualsevol esmena es traduiria en una “millora tècnica menor”.
L’acord entre PSOE i Junts dona algunes claus, però difoses
Cal fer un cop d’ull a l’acord d’investidura de Pedro Sánchez signat per PSOE i Junts per imaginar com podria canviar en un futur la llei d’amnistia. Però, en tot cas, serien modificacions que arribarien, cal reiterar-ho, en un futur. Dimarts passat el Congrés va aprovar la creació de tres comissions d’investigació a la cambra baixa: sobre l’Operació Catalunya, Pegasus i els atemptats del 17-A. Atenció a què diu el text signat per PSOE i Junts: “Les conclusions de les comissions d'investigació d'aquesta legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si s’escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives”. El període per presentar esmenes acaba en els pròxims dies, mentre que aquestes comissions trigaran, com a mínim, mesos per arribar al període de conclusions.