Pedro Sánchez s'agrada al paper d'home d'Estat. Trobades amb Mariano Rajoy, fotografies a les escales de la Moncloa com a cap de l'oposició, i soci preferent del govern espanyol per marcar les línies mestres d'un nou 155 davant del "caràcter xenòfob" del president Quim Torra. Lluny d'això, queda ja el discurs de la plurinacionalitat sense dret a decidir amb què va guanyar les primàries socialistes fa un any, que passava per una reforma de la Constitució. I és que la nova estratègia de Ferraz és endurir la línia contra l'independentisme per rellançar-se a les eleccions generals del 2020.
La constatació va ser aquesta setmana. Sánchez demanava reformar el delicte de rebel·lió al Codi Penal i adequar-lo als temps actuals –el procés. És més, desde el PSOE es proposava una reforma legal perquè els càrrecs públics "acatin la Constitució" quan prenguin possessió, cosa que no van fer ni Torra ni Carles Puigdemont. L'estratègia, però, feia dies es gestava: el secretari general va ser pioner en encetar una gira internacional per col·locar el relat contra el procés a l'estranger, rematada amb la carta enviada per PSOE i PSC als socialistes europeus per denigrar l'actual president.
El fet és que el gir arriba en un moment en què l'eix nacional cobra força al relat de la política espanyola, on Ciudadanos despunta pel seu caràcter especialment virulent contra el nacionalisme, atiant així la pugna amb el Partit Popular per l'electorat de dretes. Això passa en paral·lel a la molt lleugera caiguda de Podemos d'ençà l'aplicació del 155, mesura que la formació morada va dur al Tribunal Constitucional, posant-se en contra una majoria de la premsa espanyola. Finalment, alguns analistes albiren un tauler polític amb tres grans partits, on els nacionalistes no caldrien per a la formació de govern.
En aquest sentit, fonts socialistes reconeixen que l'estratègia passa per no fer del conflicte "un tema de debat", en tant que qüestió d'Estat. Això permetria, en primer lloc, "establir un mur", comenten, davant d'allò que qualifiquen com el "supremacisme" de Torra i el seu avenç en la societat catalana. En segon terme, el tancament de files amb PP i Cs contribuiria a neutralitzar un element que se sospita que podria estar en auge, no fent diferència amb els altres dos partits constitucionalistes. A més, això acabaria de fer la diferència a l'esuqerra amb la línia de Podemos.
La qüestió és que la nova estratègia té raó de ser en el terreny demoscòpic, un àmbit que s'infereix preocuparia el nou spin-doctor de Sánchez –de qui s'especula que li va recomanar no fer excessives aparicions per parlar del procés sobiranista durant els mesos més tensos de la crisi –octubre, novembre. D'una banda, les dades il·lustren fugues de vot de PP i PSOE a Ciudadanos. D'altra, fa temps que el PSOE va començar a retrocedir en les regions amb nacionalismes potents: Galícia, Euskadi o Catalunya, on les confluències de la formació morada li guanyen terreny.
Señor Torra, así no. Pase de las palabras a los hechos. No hay inconveniente en hablar, si su supremacismo se lo permite.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 19 de mayo de 2018
Tal vez se crea por encima de quienes son o piensan diferente. Pero ni usted, ni sus predecesores, ni sus socios están por encima de la ley. https://t.co/KWVqcMXdzT
Així les coses, els cops de volant del secretari general amb el nacionalisme s'han succeït d'ençà la seva elecció el 2014. De presentar una bandera espanyola gegant en un acte públic, el socialista va passar-se al cordó sanitari amb ERC i PDeCAT en les negociacions de la seva investidura el 2016 –si no renunciaven al referéndum, tot i els rumors d'un presumpte intent de govern "frankenstein"–, fins a la defensa de la plurinacionalitat sense dret a decidir, o oferir una comissió territorial per reformar la Constitució, acabant per encarar-se al president a tuiter, i titllant-lo del "Le Pen espanyol".
I en aquesta deriva erràtica sobre la concepció de l'Estat, des del PSOE diuen ara que "la segona vegada costa menys que l'anterior", en al·lusió al nou 155 que es podria aplicar si la Generalitat desborda la legalitat. Un gir trascedental amb la política de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, qui va permetre el polèmic Estatut tombat pel TC del 2010. Davant d'aquest escenari, la ironia la va posar fa un any, al debat de primàries Patxi López, qui es batia front Susana Díaz i Sánchez pel lideratge de Ferraz: "Pedro, però tu saps què és una nació?".