El Grup Socialista de l'Ajuntament de Lleó va encarregar un informe per estudiar la viabilitat perquè la província passi a ser una nova comunitat autònoma. L'estudi elaborat per l'àrea de Dret Públic del despatx madrileny, Broseta Advocats, conclou que la conformació d'una nova comunitat autònoma integrada per la província de Lleó passa per l'article 144 de la Constitució espanyola, juntament amb una llei orgànica al Congrés dels Diputats.
L'informe, que ha tingut un cost al voltant dels 7.200 euros, planteja utilitzar la via del 144, ja que "encaixa en tractar-se d'una sola província i en existir fonaments per a apreciar interès nacional en el procés" i que té com a únic precedent d'aplicació la conformació de l'actual Comunitat de Madrid. Per al representant del despatx madrileny, l'advocat Alberto Palomar, aquesta condició d'"interès nacional" es compliria en el cas de Lleó. I és que argumenta que la jurisprudència del Tribunal Constitucional és "aquell que supera els interessos estrictes d'una comunitat autònoma, que té un marc en el qual s'insereix i en el qual les relacions jurídiques i socials d'aquells que participen poden ser millorades".
L'escenari futur de conformació de la nova autonomia plantejat pel jurista entraria dins de la consideració d'interès general per existir "una identitat i un sentiment comú que pugui vehicular cap a un sistema d'autogovern específic"; també de "un interès social" basat en les mobilitzacions i les diferents mocions aprovades als ajuntaments i en la Diputació; i un "interès econòmic" en relació a l'accés a Fons FEDER. Per a l'aprovació d'aquesta llei orgànica seria necessari la posada en marxa d'un Projecte o una Proposició de Llei amb una votació del Congrés que la tirés endavant per majoria absoluta "com tots els estatuts d'autonomia".
Zamora i Salamanca també podrien incloure's dins del procés
Encara que l'objecte d'estudi de l'informe és la possibilitat de conformació d'una comunitat integrada únicament per Lleó, el soci de Broseta Abogados, ha aclarit que Zamora i Salamanca també podrien incloure's en el procés "sempre que es compleixin els criteris d'identitat plantejats" pel que caldria realitzar un nou informe. No obstant això, Alberto Palomar ha subratllat com a "aspecte negatiu" que en aquesta situació existiria un perjudicat que seria la resta de les províncies que formen part de Castella i Lleó, però ha matisat que "en aquests moments la situació sociopolítica de la Comunitat fa que la sortida de Lleó no suposés un perjudici irreparable a la resta del territori".
La possibilitat que recull l'Estatut
En la seva argumentació, el jurista ha esmentat la possibilitat de segregació recollida en l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó, encara que ha explicat que la redacció d'aquest articulat parla de la possibilitat de sortida d'"un enclavament", la qual cosa generaria una discussió interpretativa sobre si una província constitueix o no un enclavament. "Si vostès van al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), els dirà que un enclavament és un territori inclòs en un altre, amb diferents característiques polítiques, administratives i geogràfiques, però veuran que no diu que una província no sigui un enclavament", ha aclarit el magistrat.
Així i tot, ha assenyalat que "el problema" de la Disposició transitòria tercera de la norma autonòmica és que "condueix al buit" perquè la segregació sense res més deixaria a la província "en terra de ningú". Per tot això ha insistit a plantejar la via del 144 constitucional enfront d'altres alternatives i ha detallat que l'ordre hauria de ser primer l'aprovació de l'esmentada Llei orgànica que donés l'autonomia a Lleó i posteriorment la reforma de l'actual Estatut autonòmic per a reordenar la configuració territorial.