La Llei Mordassa torna a l’escena política. Enmig d’un dijous històric al Congrés dels Diputats amb l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia, la cambra baixa s’ha posicionat també en altres qüestions que marcaran la política espanyola les pròximes setmanes. Qui les ha posat sobre la taula ha sigut Esquerra Republicana a través d’una Proposició no de Llei sobre la lluita contra la corrupció, les clavegueres de l’Estat i la guerra judicial a l’Estat espanyol. Constava de vint punts, que s’han votat un a un: se n’han acabat aprovant sis. Un dels més rellevants és el que insta el govern espanyol a “impulsar la derogació de l’anomenada Llei Mordassa”, és a dir, “tota la restricció de drets contemplada a l’última reforma de la llei de Seguretat Ciutadana”. S’ha aprovat per 177 vots a favor, 171 en contra i una abstenció. La reforma de la Llei Mordassa ja es va intentar la passada legislatura, però ERC i Bildu van tombar-la perquè el govern espanyol no va voler acabar amb les pilotes de goma i les devolucions en calent. A més, és una de les demandes que va fer Yolanda Díaz a Pedro Sánchez després dels cinc dies de reflexió del president espanyol. De fet, Sumar va registrar al Congrés una iniciativa en aquest sentit fa vint dies.
D’altra banda, el PSOE no ha donat suport a un bon grapat de punts referents a la regeneració democràtica, que és la que va abanderar Sánchez després de la carta que va enviar a la ciutadania. De fet, quan el dimarts va defensar la iniciativa des del faristol, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va recordar al PSOE que el govern espanyol “té el BOE” per impulsar mesures i va avisar al govern espanyol que “si no fa res”, quedarà clar que els cinc dies van ser un “teatre”. Per la seva banda, David Serrada, diputat del PSOE va prometre que la Moncloa faria ús del BOE. I aquest matí els socialistes han torpedinat bona part dels punts referents a la regeneració democràtica. Fonts socialistes indiquen a ElNacional.cat que serà el govern espanyol qui la lideri de la mà dels grups parlamentaris.
El PSOE es nega a reconèixer l’existència de guerra judicial
Durant la votació, també han aflorat altres qüestions. Un dels plats forts de la iniciativa era el reconeixement de “l’existència de casos a l’Estat espanyol” de “guerra judicial” contra l’independentisme català, contra l’independentisme basc i contra partits d’esquerres espanyols. El PSOE, al costat del PP i Vox, ha votat en contra dels tres punts, que només han rebut el suport de Sumar, ERC, Bildu i Podemos. El PNB ha decidit no participar conscientment en la majoria de les votacions, segons confirmen a ElNacional.cat fonts del grup parlamentari.
Amb les mateixes majories, el PSOE també s’ha oposat a “impulsar les modificacions legislatives oportunes” per “garantir la renovació en termini dels òrgans constitucionals com el CGPJ” i per “prevenir, identificar, perseguir i castigar” els “abusos policials i judicials” i les “il·legalitats comeses per agents policials, jutges i agents judicials”. A més, ha evitat que el Congrés demani al govern espanyol que, en un termini de tres mesos, elabori un informe “d’anàlisi i propostes” per a la Regeneració Democràtica del Poder Judicial, de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i dels serveis secrets.
Les mateixes sumes també han tombat la pretensió de crear una Comissió d’Experts amb representats proposats pels grups parlamentaris que, “un cop documentats i analitzats els possibles casos de guerra judicial a l’Estat espanyol”, proposi a la Moncloa mesures legislatives, administratives i organitzatives per “acabar amb aquestes pràctiques” i per al “rescabalament just de les víctimes”. Els socialistes també han rebutjat “complir” amb totes les resolucions d’organismes oficials internacionals realitzades a l’Estat espanyol per “garantir els drets humans, polítics i democràtics”. Des de les files socialistes, recorden que ells van presentar una esmena que ERC no va acceptar posant sobre la taula l’aposta per “impulsar un gran debat nacional i mesures integrals per reforçar la democràcia espanyola” amb la voluntat de “perseguir amb eficàcia comportaments que degraden la qualitat de la democràcia”. Fonts de l’entorn de Sánchez insistien fa uns dies que, un cop passades les eleccions europees, serà el govern espanyol el que lideri totes aquestes qüestions.
El PP se suma a Sumar, ERC, Junts, Bildu i Podemos per demanar la reforma de la llei del CNI i de secrets oficials
A més, hi ha hagut cinc punts que han rebut llum verda gràcies a la pinça que ha fet el PP amb Sumar, ERC, Junts, Bildu i Podemos per impulsar diferents reformes legislatives. Les més cridaneres són les relatives a les modificacions de la llei reguladora del CNI, la Llei de Transparència i Bon Govern i la Llei de Secrets Oficials. En el darrer cas, l’escrit apuntava a fer-ne una de nova norma per “superar la llei franquista vigent”. El PP hi ha votat a favor i el PSOE s’ha abstingut. Per justificar el seu vot a aquesta triple demanda, que s’ha votat simultàniament, fonts socialistes assenyalen a ElNacional.cat que els mecanismes de control parlamentari del CNI ja estan regulats. Justament fa tres mesos, el Congrés va acceptar tramitar una iniciativa del PNB per reformar la Llei de Secrets Oficials. En aquella ocasió, el PSOE va votar a favor de la presa en consideració i el PP i Vox s’hi van oposar. Fonts populars apunten a ElNacional.cat que el PP sí que és partidari de la reforma de la llei, però no compartia el detall que proposaven els jeltzales.
Entre les reformes legislatives que ha demanat aquest matí el Congrés, també hi ha les oportunes per “prohibir l’enaltiment del feixisme i el nazisme”, per impedir que “les empreses i persones corruptores no puguin beneficiar-se de contractes públics en un període d’entre deu i vint anys” i per “endurir les incompatibilitats dels càrrecs polítics (i estudiant com incorporar-hi els familiars directes), per evitar pràctiques de dubtosa ètica com les portes giratòries”. En els tres casos, el PP hi ha donat suport i el PSOE s’ha abstingut. Els socialistes argumenten que l’enaltiment del feixisme ja està prohibit en les seves diferents formes a la Llei de Memòria Democràtica. Finalment, el PP i companyia han demanat al govern espanyol que, en un termini de tres mesos, enviï un informe per la “lluita contra la corrupció, el frau fiscal i l’elusió fiscal”.
El PSOE s’absté en la votació sobre “depurar” les clavegueres de l’Estat
En relació amb la policia patriòtica, el PSOE s’ha abstingut en el punt que reclamava al govern espanyol que “depuri les clavegueres de l’Estat” a través de “les mesures legals, penals i administratives que s’escaiguin per castigar els responsables i executors d’actuacions il·legals o il·lícites o per separar-los dels llocs susceptibles de reincidència en cas de prescripció del delicte”. El PP i Vox hi han votat en contra i s’ha rebutjat per 51 vots a favor (de Sumar, ERC, Junts, Bildu i Podemos), 170 en contra i 123 abstencions.
A més, la mateixa majoria ha servit per rebutjar tres demandes més dels republicans. D’una banda, crear un Consell Professional de Bones Pràctiques per als mitjans de comunicació d’àmbit estatal que “vetlli per evitar la desinformació, faci prevenció contra les notícies falses i serveixi per acreditar els mitjans responsables davant dels eventuals abusos”. I, d’altra banda, enviar, en un termini de tres mesos, dos informes per a la “lluita contra les notícies falses i els atacs a l’honor i la integritat de les persones” i per a la “Regeneració Democràtica de l’Estat espanyol”.