La marxa de l'exsecretari general Pedro Sánchez ara fa més de tres mesos va deixar un PSOE escapçat i fracturat, que més de 100 dies després encara no s'ha refet. Els pactes amb el Partit Popular, o la reformulació de la relació amb el PSC, han mantingut l'enfrontament dels sanchistes –i altres crítics– amb la gestora de Javier Fernández, evidenciant que hi ha un PSOE que vol assemblar-se a Podemos i un altre que vetlla pel "sentit d'Estat". Aquestes discrepàncies es resoldran en el proper congrés, que està previst els dies 17 i 18 de juny, mentre la presidenta andalusa Susana Díaz busca suports per liderar el partit.

La data d'aquest esdeveniment –el 39è congrés socialista– s'ha fixat al juny, després que el mateix Fernández assegurés que volia que fos "abans de l'estiu" i la gestora s'hagi reunit a les 9 h per aprovar la proposta de calendari. Ha estat ratificat més tard per assentiment i només 5 membres de l'Esquerra Socialista s'han negat a aquest sistema de votació. El tancament de files fa col·locar les primàries a finals de maig, és a dir, entre el 21 o el 28, tot i que això s'acabarà de determinar en un altre comitè, a l'abril. 

És a dir que els socialistes es trobaran escollint el seu nou secretari general un cop la resta de partits –Partit Popular, Podemos i Ciudadanos– hagin acabat els seus processos interns, entre el gener i el febrer.

Precisament, el calendari de reconstrucció ha estat un dels motius de disputa amb la gestora al llarg dels mesos, tot i que la intensitat ha anat minvant. Pel que fa a les federacions, els sanchistes i altres crítics –com ara Catalunya, amb Miquel Iceta o el País Basc, amb Idoia Mendia– han passat de considerar que podien fer de contrapoder a Fernández –i exigir-li d'avançar el congrés– a assumir que l'antic cercle de l'exsecretari general Alfredo Pérez Rubalcaba –entre els quals, Elena Valenciano i Díaz– tenia ben agafades les regnes per pactar amb el PP el dèficit o el bo social.

L’ofensiva sense interrupció de les plataformes de militants, però, ha estat diferent. Uns van obrir un local al mateix carrer Ferraz amb el nom Recupera PSOE per reivindicar que la gestora posava traves a l'afiliació, i van ser denunciats judicialment per aquest òrgan. D’altres, com ara Congreso Ya, encara exigeixen que cap al maig s'hagi acabat tot el procés. Aquests mateixos van viatjar divendres a Madrid per protestar contra un equip interí que "debilita" el PSOE i que creuen que hauria d'acabar. La seva tesi és que en cas d'avançament electoral, el partit hauria d'estar proveït de líder. Si la legislatura depèn de la gestora socialista, però, còmoda amb els pactes que mantenen Rajoy al poder, és difícil pensar que hi hagi eleccions. 

Díaz busca suport 

De fons, la data del congrés s'ha concebut com a decisiva per assenyalar el proper lideratge del partit. Sánchez va quedar desproveït de visibilitat quan va decidir deixar el seu escó per no abstenir-se en la investidura del president Rajoy. Per contra, va encetar un viatge en cotxe pels territoris amb l'esperança de "recuperar" el socialisme, i va efectuar algunes aparicions amb militants a València i Santander. Apartat dels focus mediàtics, els dies li jugaven en contra perquè el malestar de la seva gent permetés retornar-lo al capdamunt.

Passats més de cent dies, en l'actualitat es desconeix si l'antic líder manté les ganes de fer el pas endavant, però alguns dels seus antics fidels, com ara Mendia o César Luena (La Rioja), ja assenyalen un tercer més neutral en el xoc de posicions: l'exlehendakari Patxi López. Va exercir el paper de mediador previ al comitè del 23 d'octubre, que va destronar a l'antic secretari general, i que li va servir per guanyar credibilitat.

En aquest context, Fernández sempre ha dit que calia pensar amb calma el projecte de reconstrucció, allargant la data del conclave. Potser perquè després del cop contra de Sánchez va començar a estendre's a la sensació que Díaz tenia la imatge malmesa. Per tant, els mesos són necessaris per calmar les aigües, que Díaz vagi forjant aliats i catapultant la seva candidatura: així va passar quan l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero va donar-li suport públic o quan el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, la va defensar també. Ella encetarà la setmana vinent una ronda a Castella i Lleó amb militants per sondejar-los sobre les primàries.

Un PSC clau retrocedeix

La batalla per Ferraz no és aliena al conflicte amb el PSC. Iceta era un antic sanchista, tot i que la seva posició ha anat retrocedint en els darrers temps i s'ha anat apropant a les tesis susanistes per garantir la pervivència del feu català. "Sempre hem estat fidels a tots els secretaris", deia el polític català temps després de trobar-se amb l'andalusa a Sevilla i garantir-li "neutralitat" en la cursa per a la secretaria general.

La qüestió és que en el marc de la reformulació de les relacions entre el partit gran i el petit, una de les variables en joc era expulsar el PSC dels òrgans de direcció. Això també implicaria que no escollís el secretari general, una prerrogativa d'envergadura tenint en compte que els catalans suposen 18.000 militants en tot el territori. Ningú desconeix el fet que podrien ajudar a decantar la balança entre Díaz i el seu futurible rival. Així i tot, Iceta vol evitar danys possibles per a ambdues formacions i aquest divendres garantia que el PSC serà peça "clau" en la reconstrucció del PSOE i el tancament de les divisions.