El PSOE rebutja “blindar un control periòdic” al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Era una iniciativa no legislativa d’Esquerra Republicana que s’ha debatut i votat a la Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats i que, després d’una transacció amb Sumar, només ha rebut el suport de Junts, Bildu, Sumar i Podemos (el PNB s’ha abstingut): 7 vots a favor, 29 en contra i 1 abstenció. El PSOE ha fet pinça amb el PP i Vox per tancar-li la porta. La iniciativa original, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, recollia quatre mesures concretes. La principal era impulsar una reforma de la Llei reguladora del Centre Nacional d’Intel·ligència amb l’objectiu de “blindar un control periòdic davant la Comissió de Control dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades”. El full de ruta dels republicans era que, periòdicament, un responsable de les actuacions del CNI comparegués al Congrés per “exposar les activitats, en curs i futures” i “evitar que el CNI continuï exercint activitats alegals, il·legals o il·lícites”. El PSOE hi ha votat en contra.
En l’exposició de motius, els republicans recordaven que el PSOE i Podemos van votar en contra d’una reforma de la mateixa llei, presentada pel PNB amb l’objectiu de “delimitar els responsables polítics del CNI i augmentar els controls per a autoritzar, per exemple, els espionatges”, segons resa el text. ERC denuncia que, en la passada legislatura, aquesta votació en contra “va venir acompanyada de la falsa promesa del govern espanyol, en tant que mai s’ha arribat a materialitzar”, de presentar una reforma que provingués directament dels ministeris afectats.
Ara, en la seva iniciativa no legislativa, ERC també apostava per assegurar que quan els responsables de les actuacions del CNI compareguin en “qualsevol comissió parlamentària” informin sobre “l’espionatge a partits polítics, sindicats, associacions i qualsevol col·lectiu ciutadà”.
Retocs pactats amb Sumar
El text que s’ha acabat votant era diferent del que van presentar inicialment els republicans fruit d’un acord amb Sumar. L’esmena transaccional pactada entre les dues formacions, a la qual també ha tingut accés ElNacional.cat, afecta, especialment, el tercer i el quart punt. D’una banda, ERC reclamava “congelar la partida pressupostària” del CNI amb l’objectiu d’evitar que “continuï augmentant de manera desproporcionada i injustificada”. Tanmateix, el que s’ha sotmès a votació, fruit de les negociacions amb Sumar, ha sigut demanar al govern espanyol que faci una “presentació específica de les partides corresponents al CNI” durant la tramitació parlamentària dels comptes públics.
D’altra banda, els republicans demanaven “augmentar les sancions”, tant administratives com penals, dels responsables de les infraccions comeses i garantir que els infractors “veuen les seves funcions suspeses” i són “apartats” de qualssevol organismes públics de Defensa, de les forces de seguretat de l’Estat o de qualsevol instància oficial. Sumar ha fet suprimir aquest apartat.
Francesc-Marc Álvaro apel·la al PSOE: “Com a partit d’estat, hauria de ser una cosa que a vostès els preocupés”
Durant el debat, Francesc-Marc Álvaro, el diputat d’ERC encarregat de defensar la proposta, ha enviat un missatge dirigit al PSOE: “Haurien d’assumir la proposta en la mesura que han aterrat a la realitat imperfecta d’un leviatan que se’ls ha escapat de les mans i que se’ls suposa que estan a favor d’una millora del procés democràtic i les institucions”. I ha demanat que, “com a partit d’estat”, aquesta “hauria de ser una cosa que els preocupés”. El diputat republicà ha subratllat que avui era un bon moment perquè els socialistes entenguessin que la seva iniciativa “no és un caprici o una mania d’un grup perifèric o d’aquests estranys independentistes”, més encara després que Pedro Sánchez “admetés que hi ha lawfare”.
Francesc-Marc Álvaro ha arguït que la seva voluntat era garantir que el CNI serveixi “millor als interessos generals” i “no sigui una eina per perseguir de manera impròpia la dissidència política”. “La diferència entre les democràcies que volen ser de gran qualitat i les que tenen tendència a caure sempre pel mateix cantó és el control democràtic i l’escrupolositat dels processos”, ha reblat.