El Congrés dels Diputats començarà a estudiar una proposició de llei impulsada pel PNB amb l’objectiu d’aprofundir el control polític i judicial de les actuacions del Centre Nacional d’Intel·ligència, en especial pel que fa a les “intervencions amb afecció en drets fonamentals”, que requereixen les “màximes garanties” i el “màxim respecte a l’estat de dret”. Així figura en l’exposició de motius d’una iniciativa que ja es va debatre el desembre de 2022 i que va ser rebutjada amb el vot en contra del PP, el PSOE i Podemos. Ara, els socialistes i els morats han canviat la seva posició i han avalat que la proposta superi el seu primer examen parlamentari i comenci a caminar en la Carrera de San Jerónimo: la presa en consideració s’ha aprovat per 177 vots a favor i 170 en contra. La reforma de les lleis que regulen el CNI és una proposta a la qual es va comprometre Pedro Sánchez el maig de 2022 com a resposta al Catalan Gate, però des d’aleshores ha quedat en un calaix: no figurava en els plans de la Moncloa per a aquest any i no s’inclou en el pla antifang que va aprovar el govern espanyol la setmana passada. Així que han hagut de ser els jeltzales els que ho posin a sobre de la taula. “El govern espanyol mai ha complert el compromís del president, ni tan sols amb disposició a fer-ho”, ha lamentat Mikel Legarda, diputat del PNB.
La proposició de llei s’articula en dos vessants. D’una banda, reforma la Llei reguladora del CNI per reforçar el seu control polític establint una "responsabilitat política i directa” del president del govern espanyol, per tal que passi a ser ell qui proposi el director i el secretari general del CNI (que fins ara depenien del ministre de Defensa) i permetent que la Comissió de Secrets Oficials del Congrés pugui “conèixer els mitjans a través dels quals es produeixen les intervencions que han rebut autorització judicial”. D’altra banda, modifica la Llei Orgànica reguladora del control judicial previ del CNI per aprofundir el control judicial. Així doncs, les autoritzacions judicials passarien a dependre d’un “òrgan col·legiat compost per tres magistrats del Tribunal Suprem”, que les haurien d’acordar per “unanimitat” i “mitjançant resolució motivada”. Ara mateix, hi ha un únic jutge que se n’encarrega: Pablo Lucas, que fa unes setmanes va ser candidat a presidir el CGPJ. De fet, ell va ser qui va autoritzar les escoltes amb Pegasus a Gonzalo Boye i, alhora, va participar en casos contra alguns dels seus clients.
Així mateix, el PNB vol que el director del CNI hagi “d’especificar els mitjans i recursos a fer servir, detallant les seves característiques concretes” quan sol·liciti una autorització judicial i que hi hagi un control judicial ex-post amb l’objectiu que els jutges siguin “informats” pel director del CNI del “grau d’execució de cada autorització”. En nom del PNB, Mikel Legarda ha reivindicat que és “necessari perfeccionar el marc normatiu” del CNI perquè la llei “no vagi per darrere de la tecnologia altament invasiva de la privacitat” i ha subratllat la necessitat de “compatibilitzar i equilibrar” la “discreció i reserva” de l’actuació dels serveis d’intel·ligència amb la “protecció dels drets fonamentals” i “l’existència de controls interns i externs de la seva activitat”.
Els partits independentistes han elogiat la proposta del PNB. Francesc-Marc Álvaro (d’ERC) ha celebrat que la proposta del PNB s’encamini cap a aconseguir un CNI “més garantista, més a prop de la realitat dels ciutadans i més a prop de les democràcies que dels sistemes autoritaris” i ha posat en relleu que el text introdueix “criteris clars de proporcionalitat, transparència, modernitat, responsabilitat política i moltes més garanties jurídiques en el control dels mitjans” del CNI. I Josep Pagès (de Junts) ha reivindicat que la iniciativa és un “avenç” perquè “proposa aclarir la responsabilitat política de les actuacions del CNI i millorar el control parlamentari” i ha agraït al PNB la “persistència en l’empresa de sotmetre tots els espais de l’estat, especialment els racons més foscos, al control democràtic”.
El PSOE argumenta el seu canvi de postura adduint que “els temps avancen”
I què diu el PSOE? Qui ha anunciat el vot a favor dels socialistes ha estat el seu portaveu al Congrés. En roda de premsa, Patxi López ha defensat que és una “qüestió de sentit comú”, ja que “els canvis tecnològics són tants i tan ràpids que han deixat obsoletes les eines clàssiques de protecció de la ciutadania i els marcs reguladors”. Tanmateix, el PSOE es va oposar al mateix text fa gairebé dos anys i va impossibilitar que el Congrés el prengués en consideració. Ara, des de les files socialistes argüeixen que “toca modificar” les normes que regulen el CNI, que “van ser aprovades fa més de vint anys", per "estar a l’altura” dels temps actuals. Què ha canviat llavors? “Ha canviat el temps, els temps avancen a tal velocitat que deixen obsoletes regulacions que teníem abans i que servien”, ha contestat Patxi López a preguntes dels periodistes. Han passat menys de dos anys, i ara el PSOE sí que s’obre a estudiar el text. I el PNB reclama que la iniciativa “no quedi guardada en un calaix”.
Josep Pagès (Junts): “La intel·ligència no té carta blanca per dedicar-se a la persecució de l’adversari polític”
L’independentisme ha aprofitat el debat per recordar l’espionatge que van patir 65 polítics, periodistes, activistes i advocats amb Pegasus en el conegut com a Catalan Gate. “És el cas més gran de ciberespionatge que es coneix, van veure els seus drets a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la defensa vulnerats directament per l’actuació del govern espanyol no per motius de seguretat, sinó per motius estrictament polítics”, ha sostingut Josep Pagès. El diputat de Junts ha esgrimit que els serveis d’intel·ligència tenen “com a finalitat la seguretat de l’estat” i “no tenen carta blanca per dedicar-se a interessos espuris com la persecució de l’adversari polític” i ha lamentat que el CNI es dediqués a “espiar, delinquir, perseguir i vulnerar drets davant d’una demanda democràtica”. Així mateix, ha mencionat el cas de Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, a qui “totes les clavegueres de l’estat han marcat com a enemic públic a batre” i a qui s’espiava per “descobrir les estratègies de defensa legal del president a l’exili”.
Francesc-Marc Álvaro (ERC): “Qui practica el tacticisme acaba enterrat en els seus incompliments”
Per la seva banda, Francesc-Marc Álvaro ha retret a Pedro Sánchez que no hagi complert el seu compromís de presentar una reforma de la llei del CNI. L’ha advertit que està “atrapat” en un “tactisime” que “crea desconfiança” i que “no serveix per caminar una legislatura” i l’ha avisat que “qui practica el tacticisme acaba enterrat en els seus incompliments”. “A tots se’ns pot esgotar la paciència”, ha reblat. A més, ha interpel·lat el PP i ha etzibat als populars que també els interessa un CNI que “no sigui incompetent i arbitrari”, que “no espiï els ciutadans” i que “sigui més semblant a Suècia que a Aràbia Saudita”. Durant la seva intervenció, el diputat d’ERC ha recordat “l’escàndol internacional” va suposar el cas Pegasus, ha assenyalat que Pere Aragonès va ser espiat “mentre estava negociant”, cosa que planteja si “val la pena mantenir l’adjectiu de plena en una democràcia”, i ha apuntat que “se sap i s’ha comprovat” que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, era confident del CNI. “Votem si volem un CNI del segle XXI o la TIA de Mortadelo i Filemón”, ha afegit.