Els socis de La Moncloa són conscients que no disposen en aquests moments dels vots per aprovar la nova llei de memòria democràtica. Els potencials aliats, com els partits independentistes, alerten que és del tot insuficient. En aquest context, el PSOE i Unidas Podemos han registrat una trentena d’esmenes conjuntes per tal de millorar el text i que, entre altres coses, es puguin investigar i jutjar els crims de la guerra civil i la dictadura franquista. Malgrat tot, des d’ERC admeten que encara estan “lluny” del seu suport a la nova norma.

Així, segons les esmenes pactades entre els dos partits, totes les lleis de l’Estat espanyol, incloent-hi la llei d’amnistia del 77, “s’interpretaran i aplicaran de conformitat amb el dret internacional convencional i en particular amb el dret internacional humanitari”. D’aquesta manera, continua el text, “els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura” tindran la consideració d'“imprescriptibles i no amnistiables”. Per tant, la norma del 77 no podrà impedir la investigació d’aquests crims.

 

Aquest enfocament va en línia d’una de les cinc esmenes conjuntes que van registrar la setmana passada les formacions independentistes catalanes, basques i gallegues. ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG proposen que la llei d’amnistia “no impedeixi que els jutjats i tribunals investiguin, jutgin i imposin les penes corresponents a les persones responsables d’haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions de drets humans”. Els grups argumenten que "sense aquestes modificacions es continua perpetuant la impunitat sobre els crims del franquisme i els crims de lesa humanitat" i recorden com les famílies han d'acudir a altres països per a intentar que es faci justícia".

Malgrat l’acostament de posicions en aquest sentit, des d’ERC admeten que encara estan “lluny” de la norma presentada pel govern espanyol. Sense anar més lluny, fonts republicanes recorden com ni tan sols es declara “il·legal” el règim franquista.

Reparació de les víctimes

Tal com venien reclamant els partits de l’esquerra, en les modificacions plantejades pel govern espanyol també s’estipula que “les víctimes de la guerra i la dictadura definides en aquesta llei tenen dret al reconeixement i reparació integral per part de l’Estat”.  En una altra esmena, també es reconeix el “dret al rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la guerra i la dictadura, en els termes que s'estableixin legalment, així com en la normativa de desenvolupament”.

Arxius de la FNFF

Per altra banda, les esmenes també estableixen que “els arxius i la documentació del govern de la dictadura, en particular del cap de l’Estat (Franco), que es trobin en poder d’entitats privades o persones físiques, s’incorporaran, un cop superats els tràmits legals, al Centre Documental de la Memòria Històrica i a l’arxiu de l’organisme públic que es determini de manera motivada”. D’aquesta manera es podrien recuperar els arxius que manté retinguts la Fundación Nacional Francisco Franco, de la qual també es planteja la il·legalització.

Del Valle de los Caídos a Cuelgamuros

També recullen un vell reclam de les entitats memorialistes: que el “Valle de los Caídos” no es digui “Valle de los Caídos”, com el va batejar la dictadura, sinó que recuperi el seu nom “Valle de Cuelgamuros”. Concretament, l’esmena modifica la denominació i s’estableix que serà "un lloc de memòria democràtica la resignificació del qual anirà destinada a donar a conèixer, a través de plans i mecanismes de recerca i difusió, les circumstàncies de la seva construcció, el període històric en què s'insereix i el seu significat, per tal d'enfortir els valors constitucionals i democràtics”.

Oficina de víctimes

Els partits del govern espanyol també proposen en les esmenes la creació d'una “oficina de víctimes per al seu suport tècnic i recollida dels testimonis de les persones que van patir persecució i dels seus familiars”.