Els dos partits del règim del 78 blinden el Poder Judicial. El PSOE i el PP han culminat aquest dimarts un acord per renovar els vint vocals del Consell General del Poder Judicial i, alhora, reformar la idiosincràsia de l’òrgan de govern dels jutges i de la Fiscalia General de l’Estat. Ambdós partits registraran pròximament una proposició de llei al Congrés dels Diputats que inclou diverses reformes a la Llei Orgànica del Poder Judicial i a l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal amb la voluntat d’aprovar-la al llarg del mes de juliol. Un nexe d’unió entre ambdues modificacions incumbeix el temps que haurà de passar perquè polítics en actiu es converteixin en fiscals generals de l’Estat o vocals del CGPJ: cinc anys.
La iniciativa legislativa que presentaran conjuntament socialistes i populars estableix que “no podran ser elegits” com a vocals del CGPJ pel torn de juristes de reconeguda competència o com a fiscal general de l’Estat “qui en els cinc anys anteriors hagi estat nomenat titular d’un Ministeri o d’una Secretaria d’Estat, d’una conselleria d’un govern autonòmic o d’una alcaldia, o hagi tingut la condició d’eurodiputat, diputat o senador, o membre d’una assemblea legislativa d’una comunitat autònoma”. L’objectiu d’aquesta modificació és que no es repeteixin casos com el de Dolores Delgado: va deixar de ser ministra de Justícia del govern de Pedro Sánchez per ser nomenada fiscal general de l’Estat.
Dos anys sense funcions jurisdiccionals després de ser candidat a les eleccions
La reforma legislativa incorpora una altra previsió per als jutges que s’agafin una excedència per tenir un càrrec polític. El redactat taxa els casos en els quals, després de sol·licitar el reingrés al servei actiu, caldrà esperar dos anys “sense exercir funcions jurisdiccionals, sense minva en els drets i en la retribució que tinguessin abans de l’excedència i podent concursar a altres destinacions”. Això aplicarà per als magistrats que es presentin com a candidats en eleccions al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, al Senat, als parlaments autonòmics o a les Corporacions locals o els que siguin nomenats per a càrrec polític o de confiança “en virtut de reial decret, decret autonòmic o acord de ple d’entitat local, amb rang superior a director general”.
Compareixences de tots els vocals del CGPJ, també els jutges, al Congrés i al Senat
La nova llei també incorpora que, “abans de la seva elecció”, tots els candidats a ser vocals del CGPJ, també els jutges, “hauran de comparèixer en la Comissió de nomenament de la corresponent cambra” perquè “s’avaluïn els mèrits que acreditin el seu reconegut prestigi i la seva idoneïtat”. A més, els candidats hauran de presentar una “memòria de mèrits i objectius”. Ara bé, això no s’aplicarà fins a d’aquí a cinc anys, amb la següent renovació del CGPJ, ja que aquesta reforma s’aprovarà de forma simultània als nous vint noms. Fins ara, les úniques compareixences que se celebraven eren les dels juristes de reconegut prestigi. Així va ser, per exemple, el novembre del 2013. De fet, el Reglament del Congrés estableix clarament que en els vocals elegits entre jutges i magistrats “no procedeix la compareixença prèvia”.
Majoria de tres cinquens per fer nomenaments
Més canvis. Els nomenaments del CGPJ requeriran una majoria de tres cinquens dels membres presents. Això incumbeix els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem, el president i els presidents de sala de l’Audiència Nacional, els presidents i presidents de sala dels Tribunals Superiors de Justícia i els presidents de les Audiències Provincials. També es requerirà majoria de tres cinquenes parts quan es tracti del nomenament del magistrat del Suprem (i del seu substitut) competent per conèixer de les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència que afectin els drets fonamentals.
Una nova Comissió de Qualificació
A més, al CGPJ es crearà una Comissió de Qualificació. Estarà integrada per cinc vocals, elegits anualment, i informarà sobre tots els nomenaments que siguin competència del ple, a fi de garantir una “valoració objectiva dels candidats basada en la seva trajectòria professional”. Per a l’adequada formació dels criteris de qualificació, la comissió recollirà la “informació que requereixi als diferents òrgans del Poder Judicial” i un informe amb “criteris objectius i prou valorats i detallats” procedent de les Sales de Govern dels diferents òrgans jurisdiccionals a les quals els candidats estiguessin adscrits.
Sis mesos perquè els nous vocals facin una proposta
Finalment, la llei posa deures al nou CGPJ: en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la llei, “elaborarà un informe per tal d’examinar els sistemes europeus d’elecció dels membres dels Consells de la Magistratura anàlegs a l’espanyol i una proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals designats entre jutges i magistrats”. S’haurà d’aprovar per una majoria de tres cinquens dels vocals i té un requisit clar: “Que garanteixi la seva independència i que, amb la participació directa de jutges i magistrats que es determini, pugui ser avaluada positivament per l’informe de l’estat de dret de la Comissió Europea, en la qual s’estableixi un CGPJ conforme amb els millors estàndards europeus”. Posteriorment, la proposta serà traslladada al govern espanyol, al Congrés i al Senat perquè “s’elabori i sotmeti a la consideració de les Corts Generals un projecte de llei o proposició de llei de reforma del sistema d’elecció dels vocals judicials per al seu debat, i en el seu cas, tramitació i aprovació”.