Segell final a les modificacions de la Llei del Poder Judicial i de l’Estatut del Ministeri Fiscal pactades entre el PSOE i el PP per permetre la renovació del Consell General del Poder Judicial, que portava cinc anys i mig amb el mandat caducat. El Senat ha validat la proposició de llei acordada entre els dos partits del règim del 78 per 227 vots a favor, sis en contra i una abstenció: de nou, el PSOE i el PP s’han quedat sols, davant la negativa de la resta de partits i l’abstenció de Más Madrid (igual que Sumar). Junts ha votat en contra i ERC no ha participat en la votació. La reforma legislativa, que anava acompanyada del repartiment dels nous vint vocals del CGPJ, té tres objectius primordials: posar punt final a les portes giratòries entre el món polític i judicial (hauran de passar cinc anys perquè polítics en actiu es converteixin en fiscals generals de l’Estat o en vocals del CGPJ), reforçar les majories per aprovar nomenaments de magistrats (que requeriran una majoria de tres cinquens) i instar el nou CGPJ, que es va constituir el dijous passat, a plantejar una “proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals designats entre jutges i magistrats”.
🔎 Les claus de l’acord PSOE-PP: un exministre haurà d’esperar cinc anys per ser fiscal de l’Estat
A més, el Senat ha rebutjat àmpliament el veto que havia presentat Vox, que denunciava un “acord del bipartidisme per a la politització de la Justícia i per al seu control per part dels partits polítics”: tres sís i 241 nos. La cambra alta ha ratificat la llei després d’una tramitació accelerada i exprés durant el mes de juliol tant al Congrés com al Senat. Socialistes i populars tenien pressa, com demostra el fet que des que van anunciar la seva aliança fins que han rubricat la votació definitiva han passat 36 dies.
“Abandonar la Justícia en mans de la Toga Nostra i dels jutges prevaricadors”
Durant el debat al Senat, que ha sigut el primer ple al qual han assistit els nous senadors designats pel Parlament de Catalunya després del 12-F, tant Junts per Catalunya com ERC han carregat contra la pinça PSOE-PP. Eduard Pujol, el nou portaveu juntaire a la cambra alta, ha catalogat la llei de “teatret” i “ensarronada” i ha denunciat que el PP i el PSOE s’han posat d’acord per “abandonar la Justícia en mans de la Toga Nostra, dels jutges prevaricadors i de la caspa de sempre” malgrat “el cop d’estat híbrid que es va activar amb l’aprovació de la llei d’amnistia” i al fet que “una part del poder judicial va apostar per la rebel·lió i per no aplicar-la”. “El que és realment greu és la por i la covardia de plantar cara als colpistes professionals que treballen des del mateix estat per al mateix estat”, ha proclamat. “Plantin de cara al cop judicial i permetin el retorn amb normalitat del president Puigdemont”, ha conclòs.
I és que Carles Puigdemont també ha estat protagonista del primer discurs d’Eduard Pujol al Senat. “Al PP, i a una part notable del PSOE, la democràcia els importa un rave si poden acabar amb la dimensió política de Puigdemont i amb el partit majoritari del catalanisme polític”, ha esgrimit. A més, el nou portaveu juntaire també ha tingut temps per enviar un missatge a ERC després del preacord dels republicans amb el PSC per investir Salvador Illa: “Catalunya superarà la poca traça dels que confonen la presidència de Catalunya amb una delegació més del govern espanyol” i “podrà superar un possible mal pacte d’investidura a Catalunya”, ja que “parlar de «concert econòmic» és ciència-ficció”.
“La despolitització de la Justícia neix amb una terrible falsedat”
Per la seva banda, Joan Queralt, senador d’ERC, ha criticat que “la despolitització de la Justícia, que és el lema d’aquesta reforma, neix amb una terrible falsedat”, atès que “hi ha politització on hi ha Consell General del Poder Judicial”, mentre que “els països que no tenen CGPJ no tenen politització de la Justícia o no és un problema polític”. Queralt ha censurat que, malgrat la nova llei, es nomenaran els alts càrrecs de la magistratura “com sempre, per afinitat” i ha lamentat que, “no hi haurà despolitització mentre la majoria d’integrants de la justícia i de la Fiscalia provinguin de la mateixa classe social”.
El recorregut de la llei a les Corts Generals
La proposició de llei va sortir de la Carrera de San Jerónimo el 23 de juliol, quan va rebre llum verda en el ple maratonià que també va servir perquè Junts posés en evidència la feblesa parlamentària de Pedro Sánchez votant en contra de la senda de dèficit i de la reforma de la llei d’estrangeria. Prèviament, la cambra baixa havia rebutjat les esmenes a la totalitat que van presentar Vox i Podemos. La formació d’extrema dreta, que va catalogar el pacte entre el PSOE i el PP com la coalició “Pepesoe”, proposava que fossin els jutges i magistrats (un sector en el qual domina sobradament la ideologia conservadora) qui escullin directament les dotze places que tenen reservades al CGPJ, sense participació dels partits polítics.
Per la seva banda, els morats reclamaven que només calgués majoria absoluta (i no tres cinquens, com actualment) perquè el Congrés nomeni els vocals del CGPJ i volien introduir un nou sistema de concurs entre advocats del torn d’ofici amb cinc anys d’experiència. Les crítiques de Ione Belarra, secretària general de Podemos, a la pinça entre el PSOE i el PP van arribar pocs dies després que el jutge Joaquín Aguirre confessés que volia tombar el govern de Sánchez i que es publiquessin les investigacions de la policia patriòtica a diputats de Podemos.
📝 PSOE i PP encarrilen la reforma del CGPJ amb Vox i Podemos revoltats contra la ‘gran coalició’
Una setmana abans, en el primer examen parlamentari al Congrés, els socis d’investidura de Sánchez s’havien despenjat de la seva habitual aliança al Congrés i havien deixat sols els socialistes amb el PP en la votació de la presa en consideració de la reforma legislativa. Aquesta llei és fruit del pacte que van signar el PSOE i el PP a Brussel·les gràcies a la mediació de la Comissió Europea.