El Congrés dels Diputats ha tombat aquest dijous les esmenes a la totalitat de Vox i Podem a la reforma de la Llei del Poder Judicial i l’Estatut del Ministeri Fiscal pactada entre el PSOE i el PP. Es tracta d’un dels dos punts de l’acord per renovar els vocals del Consell General del Poder Judicial que tenen el mandat caducat des de fa cinc anys i mig. Amb el rebuig del Congrés a aquestes esmenes, el dia 23 de juliol se celebrarà un nou Ple en aquesta cambra, que servirà per aprovar aquest relleu de membres en el CGPJ i, alhora, enviar al Senat la versió definitiva de la reforma de la llei del Poder Judicial. Ha estat una sessió marcada per l’imminent divorci entre PP i Vox; i per les denúncies de Podemos a l'ús dels populars de la policia patriòtica.
L’encarregat de defensar l’esmena de Vox ha estat Javier Ortega Smith, que s’ha referit a socialistes i populars com una coalició anomenada “la Pepesoe”. Ha denunciat els diversos acords als quals han arribat els dos principals partits de l’estat espanyol, més enllà del Consell General del Poder Judicial, que és el que precisament ha posat en risc la relació entre PP i Vox. El mateix Santiago Abascal ha donat aquest dijous per sentenciats els acords autonòmics amb el PP i ha acusat Feijóo de “trencar-los”. L’altre tema que ha sobrevolat aquest debat ha estat la guerra judicial que els jutges espanyols practiquen contra la dissidència política. Ione Belarra, per part de la formació morada, ha instat el PSOE a estripar el seu acord amb el PP després que el jutge Aguirre hagi confessat voler tombar el govern de Pedro Sánchez i després que s’hagin publicat les investigacions de la policia patriòtica a Podemos.
Fa una setmana, els socis d’investidura de Pedro Sánchez ja van despenjar-se de la seva habitual aliança al Congrés amb el PSOE, i van deixar sols els socialistes pactant amb el PP la reforma de la llei del Poder Judicial. Només Coalició Canària va sumar-se a les llums verdes dels diputats de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.
Les propostes de Podemos i Vox
Vox proposava en la seva esmena a la totalitat que siguin els jutges i magistrats —un sector professional en què domina sobradament la ideologia conservadora— qui escullin directament les dotze places que tenen reservades en el CGPJ, sense cap mena de participació dels partits polítics. En la seva proposta, el Congrés i el Senat només haurien pogut escollir vuit dels vint membres restants. A banda, la formació d’extrema dreta proposava que hi hagués un acord favorable del CGPJ cada cop que s’anomeni o se cessi el Fiscal General de l’Estat. L’argument dels homes de Santiago Abascal és que el càrrec gaudiria llavors de més independència.
Podemos, per la seva banda, defensava una reforma de l'accés a la carrera judicial que combini l'actual sistema d'oposició amb un nou sistema de concurs entre advocats del torn d'ofici amb cinc anys d'experiència, que serviria per a cobrir la meitat de les places de jutges. Els morats pretenien obrir la carrera judicial a la "realitat de l'exercici del dret i a sectors socials que no poden afrontar la preparació de l'oposició en l'actualitat". La proposta anava acompanyada d’un sistema obligatori de beques per motius econòmics per als opositors. Paral·lelament, la formació capitanejada per Ione Belarra demanava que només fes falta majoria absoluta (i no tres cinquens, com actualment) perquè el Congrés dels Diputats nomeni vocals al CGPJ.
El pacte PSOE-PP
La reforma de la llei del Poder Judicial té com a objectiu posar punt final a les portes giratòries entre el món judicial i polític; així com reforçar les majories per aprovar nomenaments de magistrats i instar el nou Consell General del Poder Judicial a fer propostes sobre possibles canvis en el sistema d’elecció de vocals. Es tracta, tot plegat, de la condició sine qua non que va imposar Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez perquè la ‘gran coalició’ es repartís a parts iguals els nous membres del CGPJ; i es posés així punt final a una cúpula judicial amb el mandat caducat des de fa cinc anys i mig.
A grans trets, PSOE i PP han decidit establir que qualsevol persona que en els darrers cinc anys hagi estat un alt càrrec del govern espanyol o executiu autonòmic, senador, europarlamentari o diputat al Congrés no podrà ser escollit com a vocal del Consell General del Poder Judicial. També es decreta que els jutges que sol·licitin el seu reingrés al servei actiu després d’haver exercit un càrrec polític hauran d’esperar dos anys sense exercir funcions jurisdiccionals. Això aplicarà per als magistrats que es presentin com a candidats en eleccions al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, al Senat, als parlaments autonòmics o a les Corporacions locals o els que siguin nomenats per a càrrec polític o de confiança.
La llei també incorpora l’obligació dels vocals del CGPJ d’haver comparegut amb anterioritat en una comissió en la qual s’acrediti el prestigi i la idoneïtat del jurista. Per altra banda, els nomenaments que fa el Consell General del Poder Judicial requeriran una majoria de tres cinquens. Això incumbeix els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem, el president i els presidents de sala de l’Audiència Nacional, els presidents de sala dels Tribunals Superiors de Justícia i els presidents de les Audiències Provincials.
Per últim, la llei insta els nous membres del CGPJ a elaborar, en el termini de sis mesos, un informe que examini els sistemes europeus d’elecció dels membres dels Consells de la Magistratura anàlegs a l’espanyol i una proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals designats entre jutges i magistrats. S’haurà d’aprovar per una majoria de tres cinquens dels vocals i té un requisit clar: “Que garanteixi la seva independència i que, amb la participació directa de jutges i magistrats que es determini, pugui ser avaluada positivament per l’informe de l’estat de dret de la Comissió Europea, en la qual s’estableixi un CGPJ conforme amb els millors estàndards europeus”.
Posteriorment, la proposta serà traslladada al govern espanyol, al Congrés i al Senat perquè “s’elabori i sotmeti a la consideració de les Corts Generals un projecte de llei o proposició de llei de reforma del sistema d’elecció dels vocals judicials per al seu debat, i en el seu cas, tramitació i aprovació”. Hi ha divergència d’interpretació entre socialistes i populars respecte d’aquest punt de l’acord. El PP defensa que hauran de ser escollits pels jutges, mentre que el PSOE indica que això no figura en cap cas en l’acord signat aquesta setmana entre els dos partits i que ara s'haurà de negociar un cop rebin un informe per part del CGPJ.