Els socis d’investidura de Pedro Sánchez han aïllat aquest dijous el PSOE al Congrés dels Diputats i l’han deixat sol amb el PP. Amb els 250 vots de socialistes i populars, la cambra baixa ha fet el primer pas per reformar la llei del Poder Judicial i l’Estatut del Ministeri Fiscal. Però fins i tot Sumar ha plantat el partit de Pedro Sánchez. Juntament amb el PNB, s’ha abstingut en la votació. Hi ha votat en contra Junts per Catalunya, BNG, Podemos i Vox. Esquerra Republicana i Bildu han decidit no participar en la votació. Tots han denunciat el repartiment de poder entre els dos grans partits del règim del 78. Però la cambra baixa ha acabat prenent en consideració la proposta pactada entre PSOE i PP, que té com a objectiu posar punt final a les portes giratòries entre el món judicial i polític; així com reforçar les majories per aprovar nomenaments de magistrats i instar el nou Consell General del Poder Judicial a fer propostes sobre possibles canvis en el sistema d’elecció de vocals. Es tracta, tot plegat, de la condició sine qua non que va imposar Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez perquè la ‘gran coalició’ es repartís a parts iguals els nous membres del CGPJ; i es posés així punt final a una cúpula judicial amb el mandat caducat des de fa cinc anys i mig. Tot i la certificació del pacte PSOE-PP, les dues formacions s'han estomacat dialècticament. Hi ha hagut retrets, i també atacs per part dels socis al poder judicial. Míriam Nogueras ha disparat contra la "màfia judicial" de la Toga Nostra.
De totes maneres, PSOE i PP han demostrat que un pacte entre els dos grans partits espanyols no implica, en cap cas, una treva entre ells. S’han esbatussat de valent des del faristol del Congrés. El primer a parlar ha estat el popular Miguel Tellado, que ha defensat que l’acord pel CGPJ posa límits al “populisme” de Pedro Sánchez. Ha acusat el president del govern espanyol a voler acaparar “poder sense límits” i ha aplaudit el seu partit per ser “decisiu” en la renovació de la cúpula dels jutges espanyols. Ha aplaudit la “valentia” de Feijóo d’arribar a un acord amb el PSOE. Aquest mateix portaveu popular ha escridassat durant la sessió Félix Bolaños per no haver censurat com a ministre de Justícia les paraules de Nogueras quan ha disparat contra els jutges espanyols. Fonts del govern espanyol admeten haver sentit aquest dijous una "sensació agredolça" sobre com ha transcorregut el debat.
A continuació, Patxi López ha celebrat l’acord entre socialistes i populars després d’un “tortuós camí d’excuses” de cinc anys i mig en el qual el PP s’ha negat constantment a arribar a un pacte amb el PSOE per renovar la cúpula del poder judicial espanyol. S’ha queixat que finalment el PP hagi complert la Constitució un cop la Comissió Europea ha fet de mediadora entre els dos partits. El portaveu dels socialistes al Congrés dels Diputats ha fet una crida als populars a arribar a pactes que vagin més enllà del CGPJ, i ha posat com a exemple el pacte d’estat en violència de gènere, en una setmana negra repleta de feminicidis a Espanya. Ha sentenciat el seu discurs fent referència a Joan Manuel Serrat: “Avui pot ser un gran dia i demà, si vostès volen, també”.
Els detalls de la llei
Què han pactat PSOE i PP, pel que fa a la llei del Poder Judicial? A grans trets, PSOE i PP han aprovat aquest dijous fer el primer pas per establir que qualsevol persona que en els darrers cinc anys hagi estat un alt càrrec del govern espanyol o autonòmic, senador, europarlamentari o diputat al Congrés no podrà ser escollit com a vocal del Consell General del Poder Judicial. També es decreta que els jutges que sol·licitin el seu reingrés al servei actiu després d’haver exercit un càrrec polític hauran d’esperar dos anys sense exercir funcions jurisdiccionals. Això aplicarà per als magistrats que es presentin com a candidats en eleccions al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, al Senat, als parlaments autonòmics o a les Corporacions locals o els que siguin nomenats per a càrrec polític o de confiança.
La llei també incorpora l’obligació dels vocals del CGPJ d’haver comparegut amb anterioritat en una comissió en la qual s’acrediti el prestigi i la idoneïtat del jurista. Per altra banda, els nomenaments que fa el Consell General del Poder Judicial requeriran una majoria de tres cinquens. Això incumbeix els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem, el president i els presidents de sala de l’Audiència Nacional, els presidents i presidents de sala dels Tribunals Superiors de Justícia i els presidents de les Audiències Provincials.
Per últim, la llei insta els nous membres del CGPJ a elaborar, en el termini de sis mesos, un informe que examini els sistemes europeus d’elecció dels membres dels Consells de la Magistratura anàlegs a l’espanyol i una proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals designats entre jutges i magistrats. S’haurà d’aprovar per una majoria de tres cinquens dels vocals i té un requisit clar: “Que garanteixi la seva independència i que, amb la participació directa de jutges i magistrats que es determini, pugui ser avaluada positivament per l’informe de l’estat de dret de la Comissió Europea, en la qual s’estableixi un CGPJ conforme amb els millors estàndards europeus”.
Posteriorment, la proposta serà traslladada al govern espanyol, al Congrés i al Senat perquè “s’elabori i sotmeti a la consideració de les Corts Generals un projecte de llei o proposició de llei de reforma del sistema d’elecció dels vocals judicials per al seu debat, i en el seu cas, tramitació i aprovació”. Hi ha divergència d’interpretació entre socialistes i populars respecte d’aquest punt de l’acord. El PP defensa que hauran de ser escollits pels jutges, mentre que el PSOE indica que això no figura en cap cas en l’acord signat aquesta setmana entre els dos partits i que ara s'haurà de negociar un cop rebin un informe per part del CGPJ.