Manuel Marchena, el jutge del Tribunal Suprem que va condemnar els líders independentistes per l'1 d'octubre, va ser temptejat pel PSOE i el Partit Popular per oferir-li la presidència d'aquest òrgan en cas que els dos partits arribessin a un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial. Segons avança El Independiente, aquest moviment es va produir just després de les eleccions a la Comunitat de Madrid, poc després de la dimissió de Pablo Iglesias com a vicepresident segon del govern espanyol i just en el moment en què va anunciar que deixava la política.

Diversos membres del partit socialista i dels populars s'haurien posat en contacte amb ell en aquell període perquè consideraven que la sortida d'Iglesias de l'executiu facilitava la possible entesa entre PSOE i PP per renovar diversos òrgans, entre els quals figurava el CGPJ, el Tribunal Constitucional o el Defensor del Poble.

L'acord, lluny

El diari El Independiente explica que, després de les eleccions madrilenyes, el ministre de Justícia Juan Carlos Campo va telefonar a Enrique López, portaveu del PP en matèria de justícia i conseller del govern autonòmic de Madrid. Campo li va plantejar de retornar a l'acord que ja va estar a punt d'assolir-se el mes de febrer després dels comicis a Catalunya.

Els termes d'aquesta renovació plantejava que cadascuna de les dues formacions podria nomenar el 50% dels vocals del Consell General del Poder Judicial i que la presidència la proposaria el PSOE, però que ambdós hi haurien d'estar d'acord. En aquest sentit, un dels noms que sempre ha sonat és Manuel Marchena, que actualment és el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, justament on va tenir lloc el judici contra els presos polítics.

L'acord no va arribar el mes de febrer perquè un dels vocals que proposava el PSOE era el magistrat José Ricardo de Prada, de perfil progressista. De Prada va ser qui va incloure el nom del Partit Popular a la sentència del cas Gürtel i l'Audiència Nacional el va apartar per veure "compromesa la seva imparcialitat". El nom d'aquest magistrat va ser vetat en tot moment pels populars. Ara, el PP veu llunyà pactar amb el PSOE per la concessió dels indults.

Marchena ja va ser candidat el 2018

El nom de Manuel Marchena ja va sonar per presidir el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial l'any 2018. En aquell moment, però, va esclatar una polèmica que el va forçar a renunciar a la seva candidatura per un polèmic missatge d'Ignacio Cosidó, l'aleshores portaveu del PP al Senat, en què es vantava de poder controlar la Sala Segona del Suprem "des del darrere" (que és la que presideix Manuel Marchena) amb l'acord que havien assolit amb el PSOE per renovar els òrgans judicials.

Cosidó explicava a través d'un WhatsApp als seus companys de partit que el pacte suposava "un resultat esperançador" per als seus perquè "RubalcaBa el va vetar el 2013 i ara no ha passat" i presumia de la seva "capacitat de lideratge perquè les votacions no fossin 11-10 sinó properes al 21-0".

Immediatament, Marchena sortia a defensar la seva "independència" i explicava en un comunicat que "mai he concebut l'exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d'una o altra opció política per controlar el desenllaç d'un procés penal". Per això, rebutjava ser candidat a presidir el Suprem i el CGPJ.

 

Imatge principal: Manuel Marchena en l'acte de l'obertura judicial de 2019-2020. Europa Press.