Pacte definitiu entre PSOE i PP per renovar el CGPJ i reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial simultàniament el mes de juliol. Després de cinc anys i mig amb el mandat caducat, els dos principals partits espanyols han acordat aquest dimarts a Brussel·les que cadascú tingui deu vocals al Consell General del Poder Judicial. Pots consultar aquí la llista dels nous vint vocals pactats entre socialistes i populars. Els dos partits també han acordat que a partir d'ara les decisions i els nomenaments fets pel CGPJ requereixin una majoria reforçada de tres cinquenes parts. És a dir, que un cop es reformi la llei, progressistes i conservadors hauran de convèncer membres de l'altre 'bàndol' cada vegada que hagin de deliberar sobre alguna qüestió. Els nous membres del CGPJ tindran ara una missió: rebran l'encàrrec de presentar en un període de sis mesos una proposta sobre com s'hauran d'escollir a partir d'ara els vocals de la cúpula judicial. Pots consultar aquí la lletra petita de l'acord entre socialistes i populars.
Pel que fa a la nova llei, PSOE i PP han acordat que no es pugui nomenar un Fiscal General de l'Estat que hagi estat membre del govern espanyol en els darrers cinc anys. De la mateixa manera, s'ha pactat eliminar les portes giratòries entre judicatura i política: qualsevol jutge provinent d'un càrrec polític haurà d'esperar dos anys per tornar a dictar sentència. I mai més podrà tornar a dictar una sentència que tingui contingut polític, afecti un partit polític o una persona que exerceixi la política. Finalment, també han acordat nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional; una plaça vacant des que el magistrat Alfredo Montoya (triat pel PP) va abandonar el càrrec per motius de salut. La proposta dels populars és que aquesta vacant la cobreixi José María Macías, que és actual vocal del CGPJ.
La signatura de l'acord s'ha produït a Brussel·les, amb la vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de Valors i Transparència, Věra Jourová, que ha fet de mediadora en l'últim tram de la negociació, després de substituir en aquesta tasca al comissari Didier Reynders. Fa mig any, la Comissió Europea va acceptar exercir com a mediadora, després d'anys advertint sobre l'impacte en la democràcia espanyola de la no-renovació del CGPJ. En la roda de premsa, el popular Esteban González Pons ha destacat que els dos anys de negociacions amb Félix Bolaños han marcat "l'inici d'una amistat", mentre que el ministre de la Presidència i de Justícia ha celebrat que aquest dimarts ha quedat "demostrat que les crisis més greus es poden resoldre gràcies a la negociació".
La necessitat de l'acord PSOE-PP
L’acord entre PSOE i PP era imprescindible perquè la llei marca que es necessiten tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats per renovar el CGPJ. Darrerament, el soci del PSOE al govern espanyol, Sumar, ha demanat canviar les majories necessàries per renovar els vocals de l’òrgan de govern dels jutges espanyols. Però Pedro Sánchez havia insistit sempre que cal trobar una solució alternativa.
Per aquest motiu fa un parell de setmanes va posar sobre la taula del PP un ultimàtum en el qual amenaçava, en cas de no haver-hi un acord abans del mes de juliol, modificar la llei per eliminar la competència del CGPJ de nomenar magistrats al Tribunal Suprem i als Tribunals Superiors de Justícia. El president del govern espanyol justificava que aquesta competència ha estat sempre “l’incentiu pervers” del PP per mantenir viva aquesta majoria conservadora a la cúpula judicial.
A la quarta va la vençuda
Quan encara no havia caducat el mandat del CGPJ, populars i socialistes van acordar que el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial fossin presidits pel mateix home que va encarregar-se més tard de sentenciar els líders del procés a un segle de presó. El pacte era que Manuel Marchena fos el president i que, a canvi, hi hagués una majoria progressista en aquest òrgan. Però tot va esclatar quan va filtrar-se un missatge de WhatsApp que el llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, va enviar a un grup del partit. En aquell missatge, celebrava la “jugada estupenda” amb la qual els populars aconseguien “controlar per la porta del darrere la sala segona” del Tribunal Suprem; que és la sala penal. Després d’aquest escàndol, el mateix Marchena anunciava en un comunicat la decisió de descartar-se com a candidat a presidit el CGPJ i el Suprem.
L'any 2020 també va frustrar-se un altre intent per renovar el CGPJ. L'excusa del PP, aquesta vegada, van ser els "atacs" de Pablo Iglesias, llavors vicepresident del govern espanyol, a Felip VI, després que el rei emèrit Joan Carles I comuniqués la decisió de fugir d'Espanya. Més tard, i davant la impossibilitat que PSOE i PP arribessin a un acord, Carlos Lesmes va dimitir del seu càrrec. Això va provocar una reunió immediata i d’urgència entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.
Tot i néixer una nova oportunitat per socialistes i populars per arribar a un acord definitiu, tot se’n va anar en orris: el PP va aixecar-se de la taula quan Pedro Sánchez va anunciar la intenció de derogar el delicte de sedició i substituir-lo pel delicte de desordres públics agreujats. Des de llavors, els socialistes sempre han insistit que “en 15 minuts” es podia signar l’acord entre les dues parts, perquè tot ja estava enllestit i a última hora el PP es va aixecar de la taula.