La llei del ‘només sí és sí’ torna aquest dijous al Congrés dels Diputats per, definitivament, ser reformada i aparcar la polèmica que pesa sobre ella des de fa mig any. Ho farà, però, a través d’un pacte entre el PSOE i el PP, després que els populars hagin decidit donar suport a la proposició de llei presentada pels socialistes i que després els dos grups hagin apostat per fer pinzellades a la norma. Els partits de Sánchez i Feijóo han insistit durant aquesta darrera setmana que els retocs són només de caràcter “tècnic” i que el consentiment no es modifica en la nova versió de la norma. Això, Podemos, ho nega rotundament.

Aquest dimecres a la tarda, a escasses hores que se celebri el Ple per reformar la llei, l’entorn d’Irene Montero manifestava al pati del Congrés, amb to de rendició, la seva preocupació per la jornada de dijous. “Tinc l’obligació de no perdre l’esperança”, manifestava instants abans la ministra en declaracions als periodistes, en referència a un escenari utòpic en el qual el PSOE allargava la mà a Podemos a l’últim moment per reformar la llei feminista del bracet del Ministeri d’Igualtat. L’entorn de la ministra, però, es mostrava decebut instants més tard assegurant que “ens costarà una dècada tornar a tenir el consentiment al centre del Codi Penal”.

La llista d’esdeveniments previs que porten al Ple d’aquest dijous és ben conegut: l’aplicació de la llei del ‘només sí és sí’ provoca centenars de reduccions de penes a agressors sexuals, això provoca alarma social i el PSOE pressiona el seu soci de govern per reformar la llei. Podemos, a l’inici, es mostra reticent a la idea, però finalment acaba acceptant i seu a negociar. No hi ha manera que les dues parts es posin d’acord i, un cop el PP promet suport incondicional a una reforma del ‘sí és sí’ liderada pel PSOE, els socialistes presenten una proposició de llei per modificar la norma.

A partir d’aquí, tot s’escalfa entre els dos socis de l’executiu perquè Podemos considera que la reforma proposada es tradueix en un retrocés i un retorn “al Codi Penal de la Manada”. El PSOE nega per activa i per passiva que estigui tocant el consentiment. Però, de totes maneres, la proposició segueix la seva via parlamentària i el PP va donant llum verda a tots els procediments, pacta esmenes amb els socialistes i, de mica en mica, Podemos queda cada cop més arraconat. 

Al cap i a la fi, les diferències entre PSOE i Podemos pivoten al voltant d’una sola qüestió: on es col·loca la violència i la intimidació en la nova versió de la llei. Com que l’obsessió de Podemos i del Ministeri d’Igualtat és que el consentiment es mantingui ben intacte en el cor de la norma, demanen que la violència i la intimidació es col·loquin en la reforma com a agreujants d’una agressió sexual. El PSOE no ho veu de la mateixa manera; i és per això que ho planteja com un subtipus dins del Codi Penal. És a dir, que sigui en ell mateix una forma d’agredir sexualment. Pots fer click aquí per a més detalls sobre les diferències entre els dos socis del govern espanyol.

“Ja no ens juguem res a nivell polític”

Un dels motius pels quals l’entorn de Montero lamenta que les dues formacions que conformen el govern de coalició no arriben a un acord és que considera que tot el mal que podien rebre tots dos “ja està amortitzat”. És a dir, des de la capitania del Ministeri d’Igualtat són conscients que tot l’afer del ‘sí és sí’ ha perjudicat electoralment el PSOE i Podemos, però que les flames ja estan apagades. “Demà no ens juguem res a nivell polític, hauríem de poder pactar”, reiteren aquestes fonts.