L’aliança entre el PSOE i el PP s’ha fet efectiva aquest dijous i totes dues formacions han reformat del bracet la llei del ‘només sí és sí’. Al seu costat s’han situat també formacions com el PNB i Ciutadans, mentre que Junts per Catalunya ha optat finalment per abstenir-se i Vox no ha votat. A l’altra banda, l’associació de Podemos amb Esquerra Republicana i Bildu també s’ha posat de manifest al Congrés dels Diputats, i les tres formacions hi han votat en contra, esgrimint els arguments que utilitza el Ministeri d’Igualtat per oposar-se a la reforma pactada entre els socialistes i els populars. Amb 233 vots a favor, 59 en contra i 4 abstencions, a la reforma del ‘sí és sí’ ja li queda només un tràmit: obtenir la llum verda del Senat. 

La disposició de les poques ministres que avui han fet acte de presència a l’hemicicle ha teatralitzat l'esquerda dels dos socis del govern en aquesta qüestió. Les ministres de Podemos de Drets Socials i Igualtat, Ione Belarra i Irene Montero, han estat totalment encarades a les ministres socialistes de Justícia i Hisenda, Pilar Llop i María Jesús Montero. De la mateixa manera, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha estat absent durant el debat i això ha servit perquè, fora de micròfons, els dos socis es llancessin dards. Mentre que la branca socialista ha acusat Montero de fer “campanya”, l’entorn de la màxima responsable d’Igualtat interpretava l’absència de Sánchez com una demostració de “la incomoditat i el nerviosisme” d’haver pactat amb el PP la reforma d’una llei feminista.

Aquest nerviosisme ha incrementat quan la líder del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha assenyalat Pedro Sánchez com a “culpable” dels fracassos de la llei del ‘només sí és sí’: els centenars de rebaixes de condemnes a agressors sexuals. De la mateixa manera, la popular ha volgut resignificar la votació d’aquest dijous i, en comptes de parlar de ‘reforma’, ha tret pit de la “derogació” de la llei estrella del Ministeri d’Igualtat. També ha volgut fer sang amb l’absència de Sánchez. Cal assenyalar que el president espanyol tenia prevista una visita al Parc de Doñana, on actualment manté una disputa amb la Junta d’Andalusia del PP.

“Estic orgullosa de formar part d’un partit que fa política per adults”, ha assenyalat Gamarra amb voluntat d’infantilitzar el Ministeri d’Igualtat. “Hem tornat al Codi Penal de la democràcia”, ha arribat a bramar des del faristol de la cambra baixa. De fet, ha criticat Montero per haver “insultat” els jutges que han dictat sentències favorables a agressors sexuals, i ha reiterat que el govern espanyol ja havia estat avisat del risc de rebaixar aquestes condemnes.

Tot i els embats del PP, el PSOE no ha anat al cos a cos amb el seu aliat en aquesta votació parlamentària. Els socialistes s’han vantat de portar “l’única solució solvent i viable” i d’haver-la elaborat “amb discreció i rigorositat”. En al·lusió als socis de Podemos, la portaveu Andrea Fernández ha recordat que el seu text “no modifica ni una coma de la definició de consentiment”, ha lamentat que “alguns grups parlamentaris hagin estat més centrats en els seus relats que en construir una bona llei” i ha justificat el pacte amb el PP per abordar “una reforma tècnica”. “Si miro a la bancada popular, tinc una sensació agredolça”, ha admès la diputada socialista, que ha trobat “decebedor veure el PP intentant treure rèdit d’un tema tan sensible com la violència sexual”. De fet, els socialistes no han aplaudit quan la reforma ha sortit aprovada.

Patxi López aplaudint Andrea Fernández durant el Ple de la reforma / Foto: EFE

Irene Montero: “Avui és un dia trist”

Montero també ha participat en el Ple, i ha condemnat l’aliança entre PSOE i PP per reformar la llei estrella que va sortir del seu Ministeri. “Avui és un dia trist”, ha assegurat; a més de criticar la ministra Pilar Llop per haver proposat una nova versió del text que “farà mostrar ferides” per demostrar que hi ha hagut una violació. Durant la seva breu intervenció, ha volgut agrair a Esquerra Republicana i Bildu que hagin col·laborat amb Podemos i hagin presentat esmenes en la mateixa línia.

 

De fet, la diputada d’ERC Pilar Valluguera ha recordat que qualsevol reforma del ‘només sí és sí’ no aturarà les rebaixes de condemnes a agressors sexuals. I, en aquest sentit, ha preguntat a la bancada del PSOE si és “conscient de què està fent en termes polítics”. Ha assenyalat que no entén que els socialistes decideixin reformar amb el PP una llei feminista impulsada per una ministra “després de passar-se els tres anys de legislatura dient que els populars sempre voten en contra de l’avenç de drets”.

 

S’ha pronunciat de la mateixa manera Bildu, que també ha opinat que amb la reforma del PSOE i el PP, el consentiment deixa de situar-se al centre de la llei. El bloc de l’esquerra també ha tingut la complicitat de la CUP, que ha votat en contra de la modificació del text. Segons la diputada Mireia Vehí, la proposta és un “despropòsit electoralista” que té la funció “de respondre mediàticament a l’assetjament de la dreta”. També ha criticat el caràcter “punitivista” de la reforma que, al seu entendre, “només té l’interès de tocar les qüestions superficials del patriarcat”.

La diputada Cuca Gamarra, aplaudida pels diputats del PP / Foto: EFE

Les abstencions

En el bloc de l’abstenció, Junts per Catalunya ha defensat que “corregir les errades de la llei també forma part de la defensa dels drets de les dones” encara que ha lamentat que el PSOE no hagi acceptat algunes esmenes transaccionals que han presentat. La diputada Pilar Calvo ha recordat que en la reforma no es podrà perseguir penalment els responsables de les plataformes de pornografia que no compleixen la llei per no tenir mecanismes de verificació d’edat.

La pornografia és el manual de sexe dels joves i els està matant l’empatia”, ha assegurat Calvo des de la tribuna, des d’on també ha retret als socialistes que no hagin tramitat les esmenes “per corregir els efectes indesitjats de la reforma penal de la malversació i els desordres públics”. Per motius ben diferents ha decidit no votar Vox, que ha justificat el seu sentit del vot en la seva negativa a entrar al “joc electoralista del PP i PSOE”.