La Constitució està més a prop de suprimir el terme “disminuïts”. El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la reforma de l’article 49 de la Carta Magna impulsada conjuntament pel PSOE i el PP, que només té pendent la validació del Senat per rebre la llum verda definitiva. La votació ha rebut el ‘sí’ de totes les formacions de l’hemicicle, excepte el de Vox, que s'hi ha oposat perquè considera que la reforma vulnera la mateixa Constitució. 312 vots a favor i 32 vots en contra. El nou redactat substitueix “disminuïts físics, sensorials i psíquics” per “persones amb discapacitat” i amplia la garantia dels seus drets.
És una modificació històricament abanderada pel CERMI (el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat) i que el PP i el PSOE han circumscrit exclusivament a l’article 49. Els dos partits majoritaris han tancat la porta a qualsevol altre retoc de la Constitució, negant qualsevol possibilitat de modificar altres articles tal com havien demanat el PNB, Compromís i Més per Mallorca. Com ja havia passat en les altres dues reformes, el 1992 i el 2011, la modificació ha sigut quirúrgica, per la via ràpida i en pocs dies.
Exercir els drets fonamentals en condicions “de llibertat i igualtat reals i efectives”
El nou article 49 de la Constitució garanteix que les “persones amb discapacitat” exerceixen els drets fonamentals en condicions “de llibertat i igualtat reals i efectives” i puntualitza que “es regularà per llei la protecció especial que sigui necessària”. A més, afegeix que els poders públics “impulsaran les polítiques que garanteixin la plena autonomia personal i la inclusió social” de les persones amb discapacitat, a entorns universalment accessibles i “fomentaran la participació de les seves organitzacions”. Així mateix, fixa que “s'atendran particularment les necessitats específiques de les dones i els menors amb discapacitat”.
Cop de porta a les esmenes del PNB, Compromís i Més per Mallorca
Tanmateix, alguns dels socis del govern espanyol volien aprofitar aquesta tramitació parlamentària per abordar altres qüestions, cosa que la Mesa del Congrés ha negat. El PNB reclamava, per exemple, incloure en la Constitució el reconeixement del dret a decidir del poble basc, que es limiti la inviolabilitat del Rei, que se suprimeixi l'article 155 i que es descentralitzi el poder judicial. Per la seva banda, Compromís volia reconèixer el dret civil valencià i Més per Mallorca advocava per afegir un senador per Formentera. Tanmateix, la Mesa, amb el vot favorable del PSOE i el PP, ha inadmès les propostes de modificació, també després de la reconsideració que va presentar Sumar. Compromís va anunciar que recorrerà aquest vet al Tribunal Constitucional.
Des del PNB, Miguel Larda ha qualificat la decisió de la Mesa “d’atropellament antidemocràtic” i ha denunciat que “el que més desqualifica una democràcia és no deixar parlar sense perjudici que cadascú voti el que consideri i es respecti el resultat”. Per part de Compromís, Àgueda Micó ha insistit en la reclamació valencianista d'esmenar la Constitució per recuperar el dret civil valencià i ha lamentat que no es pugui debatre “perquè el PSOE i el PP no ho volen”.
La diputada de Junts Marta Madrenas ha celebrat la “dignitat” que suposa aquesta reforma, però ha reivindicat que “la majoria dels catalans” no se la senten pròpia. De la mateixa manera, Jordi Salvador, d'ERC, ha celebrat que, malgrat el seu “pànic” a reformar la Carta Magna, “els dos partits del règim” s'hagin posat d'acord per actualitzar-la. Per part del PP, Ana Alós ha replicat lamentant que “alguns grups aprofitin la defensa de la dignitat de les persones amb discapacitat per colar esmenes que no tenen res a veure”.
Per la seva banda, des de la tribuna, la diputada de Vox Lourdes Méndez ha argumentat el vot en contra de la formació d'extrema esgrimint que la reforma constitucional és “inoportuna” per la inestabilitat de l'actual govern espanyol, que ha qualificat de “dèbil” i “sotmès” a les pressions de l'independentisme.
Finalment, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit que, després d'aquest “gran pas”, encara “queda molt fins a abraçar la diversitat i assolir la plena inclusió”.