Hi ha hagut acord a Tenerife, a mitges. Govern espanyol i comunitats autònomes del PP han segellat aquest dimecres un pacte per repartir urgentment 347 menors estrangers no acompanyats a les diverses comunitats de l’Estat, una distribució que situa Catalunya com el territori que més n’absorbirà. El Govern de la Generalitat s’ha abstingut en la votació d’aquest repartiment. No hi ha hagut entesa, en canvi, en la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria, que hagués implicat fixar de forma permanent un repartiment automàtic de menors entre territoris cada vegada que n’arribin de nous. L’acord PSOE-PP eleva ara encara més la tensió entre els socialistes i Junts per Catalunya. Aquest dimecres, Míriam Nogueras ha advertit l’executiu de Pedro Sánchez que la inclusió de Catalunya en aquest repartiment de menors implicarà l'oposició de la formació independentista a reformar la llei d’estrangeria, cosa que obligarà el PSOE a fer-ho amb els populars, perquè els juntaires són imprescindibles en l’aritmètica del Congrés dels Diputats. I s’eleva també la tensió entre el PP i Vox, perquè el partit d’extrema dreta havia amenaçat Alberto Núñez Feijóo de trencar els pactes de govern autonòmics si acceptava el repartiment. Els ultres han convocat ara una reunió de la direcció del partit per aquest dijous.
Aquest dimecres al matí, Feijóo ja ha anunciat que hi hauria acord entre el govern espanyol i el PP en un dels dos punts de l’ordre del dia. Es referia a la proposta de l’executiu de Pedro Sánchez de fer un repartiment d’urgència de 347 menors que es troben ara mateix a les Illes Canàries. Catalunya apareixia en aquesta proposta com el territori que més se’n quedarà, amb 31 menors. L’altre punt de l’ordre del dia era el més important: modificar la llei d’estrangeria podria haver implicat que el repartiment de menors deixés de ser voluntari per part de les comunitats, i passés a ser obligatori. En altres paraules: tenir una solució estructural i automatitzada perquè cada menor que arribi a l’Estat ja tingui assignat el seu lloc de destinació.
Feijóo desafia Abascal i desoeix les amenaces de Vox
Amb l’acord entre PSOE i PP d’aquest dimecres, Feijóo ha desafiat Santiago Abascal. Perquè Vox ha amenaçat en els darrers dies trencar els governs autonòmics sostinguts per les dues forces si els populars acabaven acceptant el repartiment. “No serem còmplices ni dels robatoris, ni dels cops de matxet ni de les violacions”, advertia el líder del partit d’extrema dreta aquest dilluns en roda de premsa. Per si quedaven dubtes, la portaveu del partit al Congrés, Pepa Millán, ha repetit aquest dimecres quina era l’amenaça, quan ha estat preguntada pels periodistes: “Trencar significa trencar”. “Si ens fan escollir entre l’honor o els vaixells; escollirem l’honor”, ha rematat el vicepresident de Castella i Lleó, l’ultra Juan García-Gallardo. Un cop s'ha fet públic en aquest vespre de dimecres l'acord PSOE-PP, Vox ha emès un comunicat en què ha acusat Feijóo de "trencar els governs de coalició", i ha convocat una reunió d'urgència de la direcció del partit per aquest dijous.
Junts eleva la tensió amb el PSOE: s’oposarà a reformar la llei d’estrangeria
Per altra banda, just quan arrencava la reunió de la Mesa Sectorial de Tenerife, Junts ha enviat al PSOE el seu nou advertiment: un acord que inclogués Catalunya en el repartiment de menors provocaria que la formació independentista s’oposi a reformar la llei d’estrangeria. Ha estat Míriam Nogueras qui ha donat l’avís, argumentant que no poden votar a favor d’una norma “que encara tensa més Catalunya”. “Veurem si el PSOE prefereix negociar amb el PP abans que amb Catalunya”, ha apuntat la juntaire.
Així, ha recordat que la Moncloa negocia amb Junts la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. “Un cop això estigui tancat, podrem parlar de les Canàries i de la saturació que pateixen”, ha apuntat. Un dels arguments d’aquesta formació per oposar-se a aquest repartiment és que Catalunya ja va ser l’autonomia que més immigrants va haver d'absorbir en l'últim repartiment. Per a més inri, el país tornarà a ser el territori que més n'absorbeixi ara que s’ha confirmat aquest repartiment.
La posició del Govern
En un comunicat, el Govern ha manifestat que la llei que proposa el govern espanyol no dona una resposta adequada a les circumstàncies amb què es troba la Generalitat a l’hora de gestionar aquesta qüestió. En un comunicat, el Govern diu que continuarà negociant les esmenes que proposa al text del govern espanyol que, ara per ara, no té en compte la singularitat de Catalunya en l’acollida d’aquestes persones. "Reclamem que també es tingui en compte la situació de Catalunya, ja que durant aquest any ja s’han acollit gairebé 1.500 joves i en cap moment hem comptat amb el suport de l’Estat espanyol", ha dit el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a la sortida de la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència.
La situació a Catalunya
Catalunya ha atès des del 2007 més de 14.000 joves menors d’edat. L’any passat en van entrar al sistema més de 2.300, i en aquesta primera meitat de l’any, gairebé 1.400 de nous. El contingent atès a hores d'ara per la Generalitat s’acosta als 7.000 joves, entre ells més de 4.000 majors d'edat que continuen sent atesos fins als 23 anys per garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Per tot això s’han creat i finançat milers de places. S'ha passat d’unes 800 (2017) a prop de 4.000 (2024). Així, el sistema català de protecció a la infància està sobre ocupat.
El repartiment pactat entre socialistes i populars
En el pacte de repartiment de menors segellat aquest dimecres, Catalunya és la comunitat que acollirà més menors immigrants no acompanyats, amb 31. Andalusia, Extremadura i Madrid se’n quedaran 30; Cantàbria, 29; Galícia, 26; Astúries, 24; el País Valencià, 23; Castella i Lleó, 21; l’Aragó i Castella-la Manxa; 20 cadascun; Euskadi, 18; Múrcia, 16; Navarra, 15; les Illes Balears, 10, i La Rioja, 4. Les Canàries es quedaran la resta dels menors no repartits.